25 anys dels Jocs, el dia que els castells van esdevenir universals

0

Josep Torreño

El fet casteller també celebra avui el 25è aniversari de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. I és que els cinc minuts de participació en aquell esdeveniment van marcar un abans i un després en aquesta activitat; Va ajudar a popularitzar-los arreu del món amb el millor aparador possible, una audiència de més de 3.000 milions d’espectadors seguint la cerimònia en directe per la televisió.

A Catalunya en poc temps van augmentar considerablement el nombre de colles, provocant una expansió de la tradició en racons allunyats de l’epicentre històric. Les colles que ja existien van ampliar el nombre de castellers en les seves files i els mitjans de comunicació cada vegada despertaven més interès per la informació castellera.
A partir de l’any olímpic el nivell casteller també fa un salt important, l’any 1993 arriba el primer gamma extra de l’era moderna. Són alguns exemples que també s’han atribuït gràcies a la presència castellera en aquella cerimònia inaugural.

16 colles, 12 castells

La confirmació de la presència castellera als Jocs va sorprendre a tothom, començant per les colles. Si bé avui en dia és habitual veure les nostres torres humanes en l’esdeveniment menys sospitós, fa 25 anys era una raresa. L’alcalde de Barcelona d’aquell moment, Pasqual Maragall, va fer l’anunci de la grata sopresa. Ho va fer al bressol casteller en el marc de les festes de la Candelera del 1991. L’alcalde també va explicar la idea de representar amb 12 castells els 12 estats que aleshores integraven l’Unió Europea. L’organització però, va posar límit d’alçada a les construccions, que haurien de ser de 7 pisos.
I és que una de les preocupacions de Maragall era que cap castell podia fer llenya. De fet, possiblement exagerant, va confessar mesos després de la finalització dels Jocs, que el moment que va passar més por de tota la inauguració va ser durant l’actuació castellera, “però va sortir rodó, no només ho van fer molt bé, sinó que als atletes els va encantar i s’hi van apropar…”.

Hi van prendre part 16 colles i entre totes van aixecar els 12 castells. Les més veteranes ho farien en solitari, mentre que les novelles actuaven conjuntament amb d’altres, realitzant construccions de germanor.
La inclusió dels castells a la inauguració no va estar exempta de polèmica. Per una banda algunes colles importants del panorama van renunciar a participar a la cerimònia per motius diversos. I les que hi acabarien participant van rebutjar unànimament la proposta de l’organització de lluïr una camisa creada per l’ocasió, amb la idea que tothom vestís el mateix color.

Un espectacle únic al món

Al programa de mà de la inauguració dels Jocs destacava així la presència castellera: “La tradició catalana dels castells, les torres humanes, és un espectacle únic al món en què es posen de manifest l’esforç, la unió i la força de voluntat dels homes. En un exercici d’intel·ligència i precisió física. 2174 homes i dones, enfilats els uns sobre els altres, construeixen dotze castells en homenatge als dotze països que estan edificant la Comunitat Europea. La música màgica de les gralles, un instrument popular català, acompanya aquest arriscat i emocionat moment. Quan sembla que els castells toquen el cel, la força unitària i la solidaritat esdevenen el símbol de la construcció d’Europa”.

Els castellers, molestos amb les televisions nacionals

L’inoportú tall per a la publicitat que les televisions catalana i espanyola van fer durant l’inici de l’actuació castellera va crear malestar, i es lamentava de perdre una oportunitat important per donar-se a conèixer. Al tornar de la publicitat i amb els castells ja gairebé fets, fins hi tot es va poder sentir a la retransmissió espanyola alguna incongruència com que la anchoveta (sic) era l’encarregat de pujar dalt del castell.

Arreu del món els periodistes mostraven admiració i sorpressa per aquelles construccions i advertien el seu públic amb expressions com “no ho provin al pati de casa seva, aquests són professionals!”. És un dels molts  exemples que queden recollits en un estudi realitzat sobre el tractament casteller en la inauguració entre diferents mitjans de comunicació mundials que es va publicar fa molts anys.

Vint-i-cinc anys després de la inauguració dels Jocs de Barcelona el panorama casteller és totalment diferent. Amb gamma extra per aqui i per allà, amb un centenar de colles formant part d’una Coordinadora i el viu debat sobre els drets d’imatge i de la propietat intel·lectual. El 1992 el món casteller era molt rudimentari però, perquè no, més autèntic.

Les Colles que hi van aixecar castells en solitari

Castellers de Vilafranca, Bordegassos de Vilanova, Joves Xiquets de Valls, Vella dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Xiquets de la Vila d’Alcover, Vailets de Gelida i Castellers de Barcelona.

Colles que van aixecar castells de germanor

Nois de la Torre i els Xiquets de Vilaseca,  Castellers de Cornellà i Xicots de Vilafranca, Xiquets de Serrallo i  Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Castellers de Castelldefels amb la Jove de Vilanova.

Les colles que van refusar l’invitació

Minyons de Terrassa, Colla Jove Xiquets de Tarragona,  Xiquets de Reus, Nens del Vendrell i Castellers de Terrassa

COMPARTEIX

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here