Acomplir els reptes ens allunya els límits

0

Pep Valls | Consultor en Màrqueting conceptual i retail i Moixiganguer d’Igualada des de la temporada 2010

[dropcap]“T[/dropcap]u creus que tens un límit i quan estàs a punt de tocar aquest límit alguna cosa passa i de sobte t’adones que pots anar una mica més lluny”. Aquesta frase del pilot de fórmula 1 Ayrton Senna explica molt bé la relació entre els reptes i els límits dins del món casteller. No sé de quina pasta estem fets els castellers, però just en el moment que hem acabat de descarregar a plaça aquell castell que imaginàvem impossible, ja estem pensant quin serà el nostre proper repte. Els Moixiganguers d’Igualada hem tingut l’oportunitat de viure aquesta sensació en dues diadesrecents: La nostra de Cal Tabola, el 29 de juny, carregant la torre de vuit i el 24 d’agost, en la diada de Sant Bartomeu de la Festa Major d’Igualada, descarregant-la.

[dropcap]R[/dropcap]ecordo que vam començar a assajar els primers folres per allà als inicis de l’any 2012, quan era cap de colla en Joan Vilaseca -amb en Marc Marcet de sots-cap de colla- qui va delegar la responsabilitat de cap de folres al Pol Martin. Tot plegat semblava una broma, més encara quan no havíem descarregat la torre de set, una pedra important a la sabata de la colla. Ara s’ha fet evident que, si un dia volíem portar a plaça un castell d’aquestes característiques, la feina havia de començar molt temps abans. Però calia saber-ho decidir aleshores.

[dropcap]É[/dropcap]s fonamental la determinació del cap de colla, però també la confiança que ell tingui i faci sentir a la gent i que entenc a ell li torna de manera recíproca. La paraula clau és coherència. Aquest és el valor que fa que les persones que formem part d’un equip tinguem clar el que s’espera de nosaltres i alhora aquesta transmissió de seguretat permet que el cap pugui plantejar els reptes que, entre tots, siguem capaços d’assolir. És aquell equilibri inestable que fa que, en un sistema complexe com és un castell humà, es pugui passar del caos a l’ordre necessari, per aconseguir l’objectiu proposat. Al local dels Moixiganguers hi tenim un lema pintat a la paret: Més ambició, més compromís, més glòria. Entenem que és l’actitud.

[dropcap]A[/dropcap]uesta determinació ha tingut la seva continuïtat amb en Jordi Moreno com a cap de colla i en Joan Baliu al seu costat i Toni Guix, actual cap de folres, que han cregut en un castell que semblava inabastable per a nosaltres. Junt amb la seva força, la confiança de tota la gent de la colla per lluitar-lo a plaça i assolir un nou límit pels Moixiganguers que, al descarregar-lo, ja hem mogut una mica més enllà.

[dropcap]H[/dropcap]a tornat a néixer un somni que es diu 3 de 8. En un altre somni, potser més humit, m’agrada imaginar que aconseguirem convèncer més persones d’Igualada i comarca per poder créixer encara més i arribar un dia Cal Tabola i que ens proposin començar a assajar el folre del 3d9. Que ens fotem un bon tip de riure amb l’ocurrència, però que un minut després serrem les dents per treballar-lo ferm, imaginant el dia que el podrem portar a plaça.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here