Al voltant del 2de7 per sota i més enllà

4
Una de les aixecades de la torre de 7 dels de Sants (Foto: Castellers de Sants)

Andreu Botella | Excap de colla dels Castellers de Sants

Pel que fa als “aixecadors” la dificultat radica en la necessitat d’aixecar força més pes que en un tres de set per sota, però amb suavitat i coordinadament

Penso que té un interès relatiu explicar els aspectes tècnics associats al castell. Tot és molt transparent si es mira el vídeo. Les dificultats que presenta el castell també són prou clares. Molt resumidament, aquestes dificultats per la gent del tronc es troben en la variabilitat constant en les mides, tant en la obertura com en les alçades del castell durant l’aixecada, en la durada que té el castell tant per terços com per quarts que treballen amb tot el pes del pom a dalt durant tota la construcció, i pel fet que no permet tenir dues agulles dins el castell en la darrera aixecada per tant hi ha un segon que cal aixecar-lo sense aquesta ajuda.

Pel que fa als “aixecadors” la dificultat radica en la necessitat d’aixecar força més pes que en un tres de set per sota, però amb suavitat i coordinadament perquè no cal dir que un dos no té la defensa d’un tres. Aquestes són bàsicament les dificultats del castell. A favor però, és un castell que no té la pressió que sempre aporta l’alçada en les construccions, cosa que dóna un cert avantatge a l’hora de poder treballar amb una certa tranquil·litat d’esperit les diferents dificultats que va presentant el castell. Molt resumidament vindria a ser això.

Sóc del parer que la riquesa en construccions és un bé del món casteller que les colles hauríem de contribuir a preservar i també penso que idealment les colles hauríem de saber tocar tots els pals

Sí que té més interès al meu entendre, una reflexió de caràcter més general que fa referència a la varietat de castells que les colles portem a plaça. No cal investigar massa per veure que els castells aixecats per sota els tenim mig abandonats entre tots. Es veuen uns quants 3de7ps a la temporada (aquest any l’han fet 7 colles) i poca cosa més. Probablement el fet que requereixin un assaig específic que treu temps a altres proves, la seva escassa valoració / puntuació (en el cas del 2de7 ps val exactament zero punts),  el risc que comporten i la poca “oferta” existent, explicarien aquesta situació. Aquest abandonament contrasta amb la naturalitat amb la qual els castellers trobem normal que tots els castells portin un pilar al mig, la normalitat amb què setmana rere setmana assistim a actuacions on les colles es plantegen dues o més construccions d’aquest tipus, i un pilar al final, per si algú s’havia distret i no l’havia vist prou clarament.  El castell amb el pilar, a diferència de l’aixecat per sota “no entorpeix” l’assaig habitual i probablement està prou ben valorat.

A les taules de repertori casteller tampoc sembla que hi hagi un encès debat per introduir-la, cosa que probablement anunciï un oblit ben net passada la flamarada granollerenca

Jo sóc del parer que la riquesa en construccions és un bé del món casteller que les colles hauríem de contribuir a preservar i també penso que idealment les colles hauríem de saber tocar tots els pals. És en aquest sentit, que jo veig aquest dos de set, com una construcció molt interessant, amb base històrica (està documentat que es volia intentar, i probablement es va fer el 1877), que omple el forat enorme que hi ha entre el 3de7ps i el 3de8ps. Un castell que tot i que no comporta una dificultat extrema, tampoc no és fàcil de fer, que té un punt d’espectacular per la mateixa fragilitat de la estructura del dos, sotmesa a l’estrés del vaivé que comporta aixecar-lo per sota.

A la vista està que de moment la construcció no ha tingut gaire èxit, a les taules de repertori casteller tampoc sembla que hi hagi un encès debat per introduir-la, cosa que probablement anunciï un oblit ben net passada la flamarada granollerenca. Pel que fa als altres castells per sota, veurem alguns 3de7ps de tant en tant i ben pocs 3de8 per sota que continua amb una valoració, per la dificultat i les hores d’assaig que requereix, que és clarament disuassòria… No és un tema de Sants, és un tema que va molt més enllà i que com a col·lectiu ens hauria d’ajudar a debatre si tenim un ecosistema prou ben trabat per propiciar més castells d’aquesta mena, o potser ja ens està bé tal com està. El debat, hores d’ara no existeix.

L’aixequem?

Vídeo del 2de7 aixecat per sota dels Castellers de Sants a Granollers

 

4 COMENTARIS

  1. Els Sagals d’Osona vem descarregar el que possiblement fos el primer 4d7s de la història fa 3 o 4 anys, i va passar pràcticament desapercebut. Els aixecats no tenen la valoració que es mereixen perquè les colles grans no en fan. I discrepo molt de l’afirmació de que el 3d8s no té una dificultat extrema: només cal mirar estadístiques…

    • Hola Sagal,
      La meva redacció potser no va ser prou acurada. Em referia a que el 2de7ps no té una dificultat extrema i no al 3de8ps com has interpretat.
      Penso, com tu, que el 3de8ps és un castell dificilíssim i molt mal valorat.
      Gràcies pel comentari.

  2. Potser si es valorés més per qualitat i per varietat que per quantitat (de punts) es veurien més castells aixecats per sota, més estructures noves i més riquesa visual a les actuacions. El vaig poder veure i viure en directe i em va agradar moltíssim alhora que vaig visualitzar la dificultat que ha de tenir assajar-lo i portar-lo a plaça. Potser caldria fer un repàs de com es valoraven les actuacions castelleres al s.XIX i ens emportaríem alguna sorpresa respecte al reduccionisme de la puntuació.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here