Després del Primer Diumenge

0

jordi andreuJordi Andreu | Analista i casteller

El primer a destacar de l’actuació del primer diumenge com a casteller tarragoní, és l’agraïment a les dues colles convidades per venir a donar tot el que tenen un any més. La seriositat, el rigor i les ganes de fer els seus millors castells, reforçats per l’escenari imponent de la plaça de la Font, fa que l’actuació estigui ja consolidada com una cita de primer nivell.
Més enllà d’això, els castells vistos poden deixar seqüeles tècniques, que veurem com resolen les colles en els pròxims dies.

La tècnica

En el cas de la Vella, em sembla que enguany han anat perdent el to en el 4de9sf. L’execució del castell ha anat a menys respecte a com el feien l’any passat. Pel Firagost ja es va començar a veure, sempre en funció del que pogués passar després. Cert que a Vilafranca el van descarregar, però l’execució ja no va tenir aquella brillantor que lluïa el castell. Malauradament a Tarragona el castell ja va evidenciar problemes estructurals, més enllà de què aquests castells hi ha dies que poden anar millors que altres, però em va semblar que tenia els mateixos defectes que es van apreciar en els intents de Firagost i de Sant Fèlix. Rengles ajuntant-se, i això en el 4 net…

Pel que fa als Verds, en els dos primers castells crec que van ser caigudes circumstancials, causades per la magnitud dels castells. Ara bé, en cap dels dos casos em fa la sensació que hagin perdut les capacitats demostrades per Sant Fèlix ni el 3de10fm ni el 2de8 net. El 4de9 net es va mostrar molt més millorat que en l’intent del juliol, tot i que no em va semblar amb la brillantor en què es va lluir en el Tots Sants passat. Sembla com si s’haguessin quedat una mica travats en aquest model de 4. Ara bé, si tenim present que al castell ja li havien tret els dosos quan va caure, amb la seva capacitat d’assaig i de sobreposar-se a les adversitats, ben bé podria ser que no tardin gaires dies a tornar-lo a atacar per descarregar-lo.

La Jove va fer les coses ben normals. Sortir de 5de9f que aparentment no els representa un desgast excessiu, tot i els comentaris i rumors de la possible sortida de 3de10fm, atès la seva quarta posició en l’ordre de l’actuació. La normalitat es va imposar i crec que van fer bé. Les coses normals. Pel que fa al 3de10fm doncs, li van faltar aquells segons que li poden faltar a qualsevol colla que s’enfronta al seu límit. Com la Vella l’any passat amb els 4de10 i d’altres exemples fins i tot menors. Per tant, tenen camí lliure per endavant per seguir en la mateixa línia tècnica perquè hi són ben a prop, com van ja demostrar l’any passat. Espero i segur que desitgem tots, que la força moral els acompanyi el màxim possible.

Els Xiquets vam tirar endavant una diada que semblava impossible.
Ara bé, m’agradaria puntualitzar que tot i que vam tirar de coratge, lluita, ràbia i orgull, cap dels castells de 9 descarregat es va fer sols amb això. Els vam fer perquè a l’assaig s’havia fet la feina suficient com per a descarregar-los. Que en aquells moments a més a més calia una dosis de testosterona? Doncs segur que si, però no perdem de vista que si tècnicament no s’hagués posat dosos a l’assaig al 3de9f, reiterades vegades sisens al 4, més totes les altres proves inferiors necessàries, els castells no els hauríem fet.

Llenya? Molta? Poca? La normal?

Vilafranca: Tres caigudes. Dues d’elles de dos castells descarregats per Sant Fèlix. I anem més al detall. La primera caiguda del 3de10fm va ser “poc dura” amb tota la canalla ja fora i per enfonsament del nucli i no pas trencament de l’estructura. Per tant, una caiguda sense conseqüències. La segona, la de la torre de vuit si que va ser trencadissa, però la canalla va caure aplomada des de la seva posició sense rebre dany físic, més enllà de l’ensurt que deu provocar això. Seguint el seu programa van decidir fer el 4de9sf i si veiem les proves fetes a l’assaig i que van fer un primer intent desmuntat, que anaven a descarregar-lo no em genera cap mena de dubte. Una altra cosa és el resultat final i que al castell ja havien aconseguit treure-li els dosos i tot.

Vella: Una caiguda. Del 4de9sf que van descarregar fa tres setmanes i que en portaven 7 de descarregats consecutius, amb algun intent desmuntat pel mig. La seva eficàcia amb aquest castell era enorme.

Jove: Una caiguda. Del 3de10fm que van descarregar l’any passat i que els assajos fets eren els estàndards per fer aquest castell.

Xiquets: Una caiguda. Del 5de8 que enguany ja havíem descarregat en vuit ocasions.

Una caiguda més que per Sant Fèlix. Una actuació de màxims amb una caiguda per colla no em sembla res anormal.
I en el cas dels verds que cauen tres vegades, cal un anàlisi una mica més profund com el que he descrit a l’inici de l’article per valorar aquesta situació. Per tant, crec que fer èmfasis que en l’actuació de diumenge hi van haver moltes caigudes, em sembla demagògic si ve de gent coneixedora del món casteller. Puc entendre si algú neòfit s’emporta aquesta impressió, però analitzant detalladament la situació, que això ho digui gent coneixedora del món casteller em sembla poc rigorós, avantatgista i interessat. Més ara quan hi ha en controvèrsia les noves normes del concurs.
Sobre aquestes, ja vaig expressar la meva opinió al respecte en aquest article. I no només ho dic perquè això afecti a les actuacions per puntuar per l’índex classificatori, perquè al cap i a la fi, a les places a cadascú li influirà com a ell vulgui. Imaginem-nos al concurs i que els Verds fallen contra pronòstic amb el 3de10fm de sortida. A partir d’allí, la lluita competitiva per la victòria quedaria excessivament afectada per aquesta norma.

COMPARTEIX

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here