El 3de8 dels Nens del Vendrell, entre l’idil·li i el desencontre

0

Pere Ferrando i Romeu | Historiador Casteller

[dropcap]E[/dropcap]l passat divendres 26 de juliol, Santa Anna, per la festa major local, els Nens del Vendrell van tornar a fer l’aleta al tres de vuit després de 36 anys del darrer, carregat per la diada de Sant Fèlix a Vilafranca el 1977.

Aquesta dada, per si mateixa, demostra la transcendència que té per la colla vendrellenca haver pogut recuperar el castell, una gesta que encara se li ha de donar més importància si es té en compte que ha estat el tres de vuit més matiner de la història de la colla: fins ara era el coronat a la festa major de la Bisbal -15 d’agost- del 1975. Per tot plegat, volem aprofitar l’ocasió que ens ha ofert aquest mitjà per fer un breu repàs de la relació que ha tingut la colla amb aquest castell al llarg de la seva dilatada història, un lligam que  ha viscut moments dolços però també molts altres de complicats i fins i tot d’adversos.

Quan la colla Nova dels Xiquets de Valls carregava el tres de vuit a Torredembarra el 1934 hom era conscient que el món casteller havia fet un pas endavant important, car era la primera construcció recuperada que calia anar a buscar al segle XIX. Totes les travesses indicaven que l’any 1936 havia d’esser el del primer tres de vuit descarregat, a mans de la mateixa colla Nova vallenca, però l’esclat de la guerra civil ho va trasbalsar tot i els fets posterior van anar per altres camins totalment impensables en aquell moment.

A partir del 1945 els Nens del Vendrell s’equiparen en nivell als vallencs: el quatre de vuit i la torre de set comencen a sovintejar a les places per part d’ambdues agrupacions i això fa que aviat els màxims dirigents d’uns i altres comencin a mirar el tres de vuit i el pilar de sis com a dos camins a recórrer per tal de superar els seus respectius rivals.

Centrant-nos avui amb el tres de vuit direm que fins al seu assoliment, l’octubre del 1951, curiosament, tant els Nens del Vendrell com la Muixerra de Valls van sumar el mateix nombre d’intents: sis cada una, tot i que els primers que van “obrir la veda” van ser els vendrellencs a Vilafranca per Sant Fèlix del 1947, en un intent –el primer del seu palmarès- que no es va considerar carregat perquè l’enxaneta no havia fet l’aleta.  Fins i tot alguns testimonis expliquen que l’enxaneta estava ben situat al seu lloc i per culpa de la manca de l’aleta el castell no ha passat a la història com el primer de la colla carregat. Sigui com sigui, aquest excel·lent intent va fer obrir els ulls a tot el món casteller que el castell tornava a ser factible.

La cursa per descarregar el tres de vuit ja tenia data final: el 15 d’octubre del 1951 a la plaça Vella vendrellenca, els Nens descarreguen el primer del segle XX, una construcció que s’havia convertit en un mite, ja que molt poca gent viva podia recordar el darrer completat, a finals de segle XIX.
Lluny de consolidar-se, però, el tres de vuit es dibuixa com una construcció molt escadussera, esquerpa i difícil de dominar. Els Nens del Vendrell tan sols el poden carregar tres cops més en aquesta primera tongada: per Sant Fèlix i per la Fira del 1952 i per la Fira local del 1955. La Muixerra, per la seva part, repliquen el tres de vuit descarregat vendrellenc, carregant-lo la setmana següent per santa Úrsula en pròpia plaça.  Finalment, la colla Vella en carrega sis més entre el 1952 i el 1957.

A partir de llavors el món casteller pateix un nou declivi que farà aparcar el tres de vuit dins les aspiracions de les colles que lideraven el moment. Fou la mateixa colla Vella vallenca que el recupera el 1966 carregant-lo a Barcelona, però foren novament els Nens del Vendrell els qui havien de descarregar-lo, per la fira local del 1969. Era el segon descarregat del segle i ja havien passat 18 anys del primer. Dos tresos de vuit descarregats en gairebé 69 anys demostren la dificultat i el respecte que els nostres pares tenien per aquesta construcció.  Aquell tres de vuit de la fira fou acompanyat pel quatre de vuit, la torre de set i el pilar de sis, tot descarregat, convertint-se, fins llavors, en la millor actuació en el que es portava de la centúria.

Entrada la dècada dels 70, els Nens del Vendrell en descarreguen quatre més –dos el 1975 i dos el 1976- i en coronen cinc més – un el 1970, dos el 1974, un el 1975 i el darrer d’aquesta segona tongada, el 1977-, unes xifres en consonància amb la dificultat del castell i a l’època que es bastien, quan el tres de vuit i la torre de vuit van ser durant bona part dels 70 el sostre casteller del moment.

L’entrada a la dècada dels 80 representa per la colla vendrellenca l’inici de la seva progressiva davallada que fa aparcar el tres de vuit dels seus objectius. Encara, pel concurs del 1980 –assolint la quarta posició d’un total de 16 colles- es van veure dos intents del “pare dels castells” –com acostumava a anomenar al tres de vuit l’Emili Miró- que no es van poder coronar.

A mitjans dels 90 la colla experimenta una pujança a tots els nivells, tan en l’aspecte social com el casteller. Una  embranzida que la portaria a recuperar el quatre de vuit per la fira del 1996, deu anys després del darrer. Amb la moral alta, la temporada següent s’enceta completant el quatre de vuit més matiner de la història de la colla, l’1 de juny a la Bisbal. Aquesta fita dóna ales per seguir la progressió natural de qualsevol agrupació, i així intentar el tres de vuit per Santa Anna. La llenya, però, va afectar moralment a la colla: a partir d’aquell moment tan sols es carrega un quatre de vuit per la fira del mateix 1997 i no es torna a descarregar el “carro gros” fins per Sant Zacaries del 2001.

Escolats uns quants anys, on el quatre de vuit es mostra escadusser, la temporada del 2006, sense haver-ne aconseguit coronar-ne cap, el tres de vuit entra en els plans dels seus dirigents i es porta fins a tres vegades a plaça: per la festa major (intent desmuntat), a Llorenç (intent) i per la fira (intent). De les tres actuacions, tan sols la de la fira va acompanyat pel quatre de vuit, que es descarrega. Amb aquests dos episodis -1997 i 2006- comença a forjar-se la “bèstia negre” dels Nens del Vendrell i que cada colla, en un moment o altre de la seva trajectòria, ha tingut la seva pròpia.

Una bèstia negra que es continua alimentant per la fira del 2010, quan després de descarregar el quatre de vuit i recuperar la torre de vuit amb folre, el tres de vuit cau en anar-se a posar la cassola, deixant aquell punt agredolç a una diada històrica.

Amb la torre de vuit a la butxaca, el tres de vuit s’havia tornat en la pedra que hom troba al mig del camí per continuar avançant. Per la fira de l’any passat es torna a completar la torre de vuit i es torna a provar el tres de vuit amb el mateix resultat negatiu. La “bèstia” es resisteix.

Conscients d’aquest atzucac, la colla intensifica l’assaig d’aquest castell, amb la utilització d’una xarxa que ha permès posar-hi la cassola i se’l planteja -amb la valentia que correspon a una colla de vuit- ja a principis de temporada. Per Santa Anna era un bon moment. El que ningú s’esperava es que la “bèstia” fos atacada a les primeres de canvi, a la primera ronda, una actitud i una estratègia molt valentes i decidides i que reflecteixen l’actual esperit de l’agrupació. El castell es va coronar 36 anys després del darrer. Quan baixava la cassola va caure, però, lluny d’arronsar-se, la colla va atacar el castell més valuós, la torre de vuit folrada, deixant pel final un quatre de vuit amb èpica inclosa.

De la manera en què es va desenvolupar l’actuació de Santa Anna, amb el handicap d’actuar sols en un dia de cada dia, i el fet de trobar-nos als inicis de la temporada, confegeix, al nostre entendre, un salt qualitatiu de nivell que iguala –o, fins i tot, supera- els millors moments de la història de la colla. Es tracta d’una recuperació del nivell dels millors anys, però adaptats a la realitat castellera actual.

I això, al nostre entendre, ben administrat, dona una projecció de futur molt i molt engrescador pels Nens del Vendrell.

NENS3DE8

Fotografia: 3de8 carregat dels Nens del Vendrell el passat 26 de juliol (Josep Torreño)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here