dimarts, 17 de juliol de 2018 | 15:44

Samuel de la Fuente: "Estar ubicats lluny de la resta de colles és un condicionant a l’hora de plantejar-nos determinats castells"

Malgrat la seva joventut (diumenge complirà 31 anys) Samuel de la Fuente és un dels components més veterans dels Castellers de Lleida, on hi forma part des de la seva fundació. Assumeix càrrecs a la tècnica de la colla des de 2003 i  ja fa 3 temporades que n’està al capdavant. Aquest curs de moment ja han fet el 5de7 i el 4de7 amb l’agulla,  però el proper 12 de maig, en la seva Festa Major de Sant Anastasi, tocarà fer un pas més.

És la tercera temporada com a cap de colla dels Castellers de Lleida, quina valoració en fas de tot aquest temps?

Fins ara és força positiva. A nivell estrictament casteller estem intentant mantenir la solvència en els castells bàsics de vuit per poder fer el salt a reptes superior. Això en els darrers anys sembla que sigui fàcil només pel fet que hi ha diverses colles que estan assolint castells més enllà del 4de8 amb certa assiduïtat. Per mi portar cinc temporades seguides descarregant la tripleta de vuit ja és tot un repte alhora que és el mínim que cal per pensar en seguir creixent i evolucionant.


Treballeu el castell de 8 per Sant Anastasi, el veurem a plaça?

El primer castell de vuit arribarà quan el tinguem prou ben treballat. Només al 2010 vam aconseguir descarregar el 4dd8 per la Festa Major de maig. Normalment arriben els castells de vuit al juny, si ho avancem un mes, tota aquesta feina que tindrem feta. A excepció de l’equip de canalla, l’equip de pinyes i de troncs és totalment nou, així que en un aquest primer tram hem de cohesionar bé l’equip de treball i seguir amb la feina de renovació. A nivell de canalla com cada temporada, hem de renovar  i molt a tots els nivells, i encara més als troncs. Tenim uns tronc força experimentat, però curt d’efectius i això es nota a l’hora de poder afrontar grans reptes o hi ha molta sensibilitat a les baixes puntuals.

I aquesta temporada quins son els objectius?

Pel que fa a la temporada en global, en primer lloc ens cal assolir una certa solvència en els castells bàsics de vuit. Hi ha una dada força curiosa al nivell on estem: portem més tripletes de vuit que clàssiques i això té un punt positiu però també és indicatiu de la necessitat de rodar més els castells bàsics de vuit i no haver-los de deixar per les grans actuacions. Estar ubicats lluny de la resta de colles és un condicionant a l’hora de plantejar-nos determinats castells ja que no ens podem plantejar castells grans amb assiduïtat.

“Si consolidem la clàssica i seguim donant entrada a més gent al folre, podrem pensar en reptes superiors en forma de 5de8 o 3de9 amb folre”


Veus possible convertir-vos en colla de 9?

Ho veig factible, però cal que ens hi posem tots de valent des del primer dia. Estem treballant amb ganes però arribar a assolir un castell de nou depèn de molts factors. L’any passat ens hi vam quedar a les portes quan pocs hi creien. Enguany la feina serà tornar a generar dinàmiques positives, a gaudir dels castells i creure en nosaltres mateixos.

Després de 18 anys de castells, que són els Castellers a la ciutat?

Castellers de Lleida és sense cap mena de dubte un referent a la ciutat. Hem de ser conscients que no és fàcil promoure una activitat sense un bagatge previ, però la gent ens comença a conèixer i sobretot, mirem de ser presents en el major nombre d’actes possible. No defallim en la difusió del fet casteller i en anar sembrant missatges positius al respecte. La colla és molt viva gràcies a aquesta vessant més social, així que si volem fer grans castells, cal dotar-nos de quanta més gent i major suport millor.               

“La colla és molt viva gràcies a aquesta vessant més social, així que si volem fer grans castells, cal dotar-nos  de quanta més gent i major suport millor”

Diga’m una colla a qui admiris i per què?

Ui, admiro moltes colles i per molts motius diferents. De totes se’n pot aprendre alguna cosa i deixar-se sorprendre. En aquests moments en que la majoria de colles estan progressant, no és difícil trobar bons exemples. Admiro els Capgrossos per la seva capacitat d’aglutinar i crear marca, admiro els Castellers de Vilafranca per demostrar dia a dia que la única fórmula màgica és l’assaig, la Vella perquè sempre està allà, la Joves per la capacitat de ressorgir, els Castellers de Barcelona perquè dóna la sensació que de cop i volta han de tornar a reinventar-se una i una altra vegada, les colles grans de Tarragona perquè han sabut canalitzar dinàmiques cap a la constància, els Castellers de Sants per la seva dimensió social, els Saballuts perquè a base de feina han estat capaços de créixer exponencialment, els Xiquets de Reus per tornar a treure el cap després d’una davallada considerable, i un llarg etcètera…


Així quedes bé amb tothom. I el panorama casteller com el veus actualment?

Jo veig el panorama amb certa incredulitat. M’agradaria creure que aquest salt és ben ferm però em dóna la sensació que no l’estem assimilant correctament. Donem per fetes moltes coses, parlem d’alguns castells com si fossin fàcils i es perd una mica el valor del treball diari. En un temps, crec que haurem de tornar a mirar enrere i recuperar algunes qüestions de l’essència castellera. Jo miro de gaudir al màxim del moment, qui sap on arribarem!

S’ha tornat a obrir el debat sobre la publicitat al món casteller..

Penso que cadascú és ben lliure de fer el que cregui convenient sempre i quan no es trenqui un determinat consens al respecte. Sé que el repte de mantenir viva una colla requereix de l’esforç de molta gent i del suport de tota la societat en tots els àmbits (públic i privat). Sobre la conveniència de posar publicitat als castells, crec que s’ha de mirar bé com es condueix. Una pancarta a plaça és publicitat als castells? Un logo en una samarreta també? Per mi publicitat als castells és quan en la seva execució hi ha un lema comercial visible, sigui a la camisa, als pantalons o on sigui. A banda de les qüestions morals, però, veig força inconvenients a la implantació d’aquesta publicitat en la gran majoria de les colles per una qüestió estrictament de costos de renovació de la indumentària. Tot això lliga amb el que comentava anteriorment de l’essència, obrir nous camins no sabem on ens duu, cal estar atents als canvis socials però ser conscients d’on venim.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

2.454 Seguidors
Seguir

Xarxes

14,521 Like
2,454SeguidorsSeguir
6,031SeguidorsSeguir

Si continues utilizant aquest lloc acceptes l'ús de les galetes. més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tancar