Gràcies, Magí!

0

Josep Torreño 

Intensitat, emoció, alguna decepció, incertesa, neguits, alegría, eufòria, més alegría, més eufòria… La plaça de les Cols va tornar a brillar ahir al migdia en una nova demostració del gran estat de forma de les colles tarragonines.

I com es va xalar! En poques ocasions en una jornada on els castells de gamma extra centren totes les mirades es viuen grans instants quan el protagonista es diu 2de7, o 3de8, o el 4de8 que s’intueix que aviat arribarà de color verd. Amb el Serrallo i Sant Pere i Sant Pau també es va vibrar i emocionar molt. Sant Magí és això.

stpere i st pau

Però també ho és quan no surten bé les coses. Un segon, o unes mil·lèssimes, va separar als Xiquets de Tarragona de tornar a coronar el 2de9fm. Un castell massa fràgil que tan sols coronat i sense poder evitar la caiguda no hagués dibuixat gaires somriures a la cara dels matalassers. Ull, però, que el que mostren algunes fotografies portaria de corcoll al jurat d’un Concurs…
El millor va ser reaccionar amb el 5de8 i el 4de9f, que es van fer més difícils després de tantes hores de castells.

Instant del 2de9fm capturat per Jean Segovia

I si en els castells els personalismes no encaixen gaire, la menció especial per l’Aleix Bordas crec que està més que justificada. La tensió en veure’l patir defensant el 9de8 en la seva posició de segon, gairebé venuda i deixant-se l’esquena a la seva sort, va deixar-nos una imatge que poques vegades hem vist. El desgast va passar-li factura a la baixada en un dels 5de9f més celebrats per la colla. I ja en van tretze. Consecutius. Enormes!

Aleix Bordas defensant el 9de8 de la Colla Jove al pis de segons (Foto Elena Gavaldà)

L’altre dia reflexionava al seu perfil de Facebook el periodista casteller Pep Ribes sobre l’ordre d’actuació de Sant Magí, el qual subscric. Apuntava a la lògica de que les dues colles més nombroses podrien actuar en ordres intercal·lats i no de manera seguida. Enguany el sorteig va determinar que una actués darrera l’altra i això va provocar una mobilització complicada a plaça i va allargar massa la diada, amb 4 hores d’actuació.

Quatre hores de castells que encara va deixar una ronda de pilars èpica. Per a mi l’èpica no és descarregar castells al límit. Èpica va ser els dos pilars de 7 amb folre que amb 5 minuts de diferència van capgirar la història de les Cols. Molts atribueixen una dificultat extra als grans pilars quan l’emplaçament on s’enlaira ho complica més, com és aquell racó sense referències visuals properes pels components del tronc. Aquesta pot ser l’explicació perquè allà no s’hagi descarregat en tot el segle XX ni fins ahir. Va ser màgic veure la Jove com els autors del primer descarregat i passant la pilota als seus rivals, els Xiquets, que també van sumar-se a saldar aquest deute històric.

Gràcies, Magí!

pilars

COMPARTEIX

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here