Història a la Plaça de les Cols!

1

Joan Sala | Expcap de colla i expresident dels Xiquets de Tarragona

Segueix l’autor a Twitter    

[dropcap]A[/dropcap]quest Sant Magí del 2014 ha estat la meva vintena diada del copatró amb la camisa ratllada. La primera vam descarregar els 2de8f, 3de8 i 4de8. Era l’any 1995 i moltes coses han canviat a la Tarragona castellera en general i als Xiquets en particular.

D’ençà que Roger Peiró va anunciar que l’objectiu de la colla era el 2de9fm ha estat un mes molt intens: ple d’assaigs de gran nivell quantitatiu i qualitatiu, d’actuacions de festa major al juliol i principis d’agost en les que hem superat els nostres límits, de proves després d’actuacions no sempre ben enteses, d’una campanya de comunicació per part de la colla que ha estat excel·lent, etc…I tot això ben amanit per indirectes i directes en les xarxes socials tuiteres que, ja sigui dit, ens han ajudat a mobilitzar les ratlles.

Feia anys, per diferents motius, que el dia de Sant Magí no quedava per fer un esmorzar de forquilla. Enguany he trencat aquesta inèrcia i juntament amb Enric i família i el David de la Colla Vella vam practicar la noble tradició de combinar llonganissa amb fesols amb vi i gasosa. Això sí, sense copa.

Veig moltes camises arreu i veig companys com el Pichón que fa molts anys que no venen. Una alegria molt gran. Veig el Joan dels Carallots, un fix de les diades importants de la colla. Dues alegries. Som molts al local. Tres alegries.

Els encarregats de les pinyes fan entrar a la gent al pati. Roger, que em consta ha visitat la plaça de les Cols, com a Cap de Colla fa el discurs. Personalment és un dels rituals que més m’agraden: (…) que d’aquí a uns anys ningú es pugui dir a ell mateix que no va donar el màxim per aconseguir-ho (…)”. Pell de gallina.

roger peiró xiquets de tarragona
Roger Peiró observant l’emblemàtica Plaça de les Cols a dues hores de l’inici de la diada de Sant Magí (Foto Josep Torreño)

 

Ens enfaixem al local i amb els amics de sempre ens fem la fotografia de rigor. No hi són tots però sé que hi són.

Quan la colla enfila el carrer Merceria me n’adono de la quantitat de camises que portem. Realment la colla ha crescut i les mirades que veig en la gent em tranquil·litza.

Després dels dos bons 5de7 de Sant Pere i Sant Pau i Serrallo ens toca començar la nostra actuació particular amb el 3de9f. Una estructura que darrerament no ha anat molt fina i que porta canvis a nivell de sisens. Admeto que això em ve al cap moments abans de descalçar-me. El 3 va bé fins a carregar. El típic 3de9f que no és el límit de l’actuació i que s’ha de fer.

En acabar, el folre i les manilles estem convocats al final del carrer Merceria. Es parlen els darrers detalls tècnics i mentals. Mentrestant, la Colla Jove carrega el 9de8 després de la despenjada d’una acotxadora i una enxaneta. Sincerament, i per sobre de la rivalitat, mai ho desitges això.

El fantàstic 2de7 de Sant Pere i Sant Pau obre la segona ronda, seguit pel 7de7 del Serrallo. Un castell que en la seva preparació semblava que haguessin dubtes però que han clavat.

Ens toca. Estic molt tranquil. Només penso que el soroll que pugui fer la plaça quan es posin dosos afecti els més petits. Puc dir-ho a la Cristina i al Luís quan passen amb la canalla però em diuen que ja està tot parlat. Internament em dic que a vegades parles massa Joan!

La pinya és molt gran i s’ha d’agrair el cop de mà de blaus marins i verds i castellers insignes de Vilafranca. Segurament n’hi ha d’altres colles però on jo sóc només veig aquests.

Quan pugem el folre veig que estem molt bé, estat que no canvia ni amb manilles posades ni quan les gralles comencen a tocar, i des de la meva posició trobo un forat per veure com va el castell amb dosos col·locats. Hi ha un moment que penso que ens faltaran un segons i ja no miro més fins que el castell es descarrega ofegat amb els brams de la plaça i els crits al meu costat del Tete.

Quan el folre i les manilles s’enfonsen m’emprenyo una mica i trec a dos companys ràpidament. Ha estat inevitable i no ens passarà més. S’ha de tenir molt de respecte pels que pateixen sota de tot.

Els minuts que venen després són indescriptibles i no puc posar-ho en paraules. Molts són moments de màxima expressió i d’altres més íntims. És el més bèstia que he viscut d’ençà que estic als Xiquets. Joan Navarro, Joan Meix i tots els que ens han deixat els darrers anys es mereixien veure i sentir la força de la colla avui.

El 5de9f de la Colla Jove fa que ens superin en la diada, però sincerament ni afecta. Durant dos anys l’hem tastat. Fer el que estan fent és realment admirable i d’extrema dificultat. Només espero que aquest tant per cent d’èxit no li faci perdre a ningú l’aura d’aquest castell. Enhorabona.

celebració 5de9f
La Jove completant el sisè 5de9 amb folre consecutiu (Foto Josep Torreño)

La tercera ronda comença amb un moment impressionant. Sant Pere i Sant Pau carrega el 3de8. Com a tots, qui els ha vist i qui els veu. Crec que encara tenen força marge per progressar i la feina realitzada per Jordi Gaya i la seva tècnica mereixen aquesta i més recompenses que segur arribaran. Moltes felicitats.

Els Xiquets del Serrallo tanquen la seva actuació descarregant el 4de7 amb l’agulla. Té molt de mèrit el que ha fet l’Isaac Herrera. Sap que té tot el meu respecte. Posar-se davant i aturar el cor de la gent posant-hi el seny és molt difícil. Demostra l’autoritat i el coneixement que té de la seva colla i dels castells. No tinc cap dubte que veurem el 4de8 serrallenc.

Ens toca un altre cop. 4de9f. Veig, com és normal, relaxació i rialles. Aquest castell no l’hem fet mai per Sant Magí i no va anar del tot fi al darrer assaig. Em preocupa.

El tirem a la primera, com tots els castells de la diada, i aviat comencen els problemes. Quan crec que el desmuntarem sento al Roger cridar acotxador col·locat. A partir d’allí és tot una lluita i el completem per convicció. El pitjor dels que hem fet sense cap mena de dubte, però tres castells de 9 descarregats.

La Colla Jove clava el seu onzè 3de9f de la temporada. Es diu aviat. Un castell que han anat fent a tot arreu i que assegura un nivell i una fiabilitat envejables.

3de8spsp
Primer 3de8 (carregat) de la història dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau (Foto Josep Torreño)

Després d’un moment d’incertesa, els liles es retiren del mig de la plaça. Sembla que no faran el pilar de 7 amb folre.

Els verds de Sant Pere i Sant Pau munten la pinya del pilar de 6.
L’espadat puja bé però a la primera sotragada fa que saltin la quint i l’enxaneta per darrere. Una llàstima. Potser la col·locació del segon no és la millor pel desnivell de la plaça de les Cols. Potser la pressió ha fet molt. Potser la caiguda del 3de8 ha influït. Potser cap d’aquestes raons. Però crec que se’l mereixen descarregar a Tarragona, i estic segur que ho faran.

Em confirmen que els Xiquets també tirem el pilar de 6. Des de la meva posició de dau noto que hi ha algun moviment considerable abans de la carregada però després és tot força plàcid. Em venen al cap dues coses: els dijous on molta gent ha estat fent una feina fosca al pati i la imatge de l’Eduard Pijuan. Segur que estaria i està molt content.

La Colla Jove també el descarrega. Sense els darrers problemes i sense nervis. Un bon motiu per pujar-lo dalt d’un folre al Catllar on estic segur que farà una gran actuació. El calendari que tenen ara és molt exigent però també és veritat que de moment porten la planificació d’una manera impecable i no hi ha motius per pensar camp desviament d’aquest rumb.

Amb els pilars de 5 i la mateixa pregunta de cada any: a quina hora és la “professó”?
S’acaba l’actuació de Sant Magí.
Una actuació que tots recordarem sempre i que fa justícia a la Història de la Plaça de les Cols.

1 comentari

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here