Identificada la colla que va actuar davant Anselm Clavé a la festa major de Vilafranca el 1863

0
Dibuix publicat a La ilustración Española en què apareix Clavé i un dibuix d'un castell, el qual demostra que com en poc temps la peça Els Xiquets de Valls va assolir una gran popularitat. Informació facilitada per Jordi Bertran.

Fou la Colla del Roser, que més tard s’anomenaria Colla Nova dels Xiquets de Valls. Arran d’aquesta visita Clavé va escriure el lema “Força, equilibri, valor i seny” ara fa justament 150 anys.

Pere Ferrando Romeu | Historiador casteller

Qui més o menys hagi seguit l’evolució dels castells al segle XIX haurà pogut llegir, en algun lloc o altre, que el músic i polític Anselm Clavé fou convidat a assistir a la festa major de Vilafranca de l’any 1863 gràcies al seu amic, el vilafranquí Eduard Vidal i Valenciano, just a l’any següent de la fundació de la Societat Coral El Penedès, coneguda més popularment com “el Coro”.

Clavé va poder viure amb tota la intensitat els actes festamajorencs de la mà del seu amic Vidal amb altres vilafranquins il·lustres i, naturalment, l’activitat castellera i la seva implicació en la festa. Tot i que Clavé ja hauria vist alçar castells amb anterioritat –vegeu el treball de Jordi Bertran “150 anys del lema Força, equilibri, valor i seny” publicat a la revista “Castells” núm. 49- la visita vilafranquina li va deixar un record especial. Tan és així que, quatre anys després, el 13 d’agost del 1867, l’il·lustre músic estrenava a Barcelona una de les seves peces més reeixides i conegudes: “Los Xiquets de Valls. Coro descriptiu català a veus solas”. És a dir, ara acabem de celebrar justament els 150 anys de l’estrena.

Anselm Clavé (a l’esquerra) i Eduard Vidal i Valenciano els unia una forta amistat i compartien l’afició per la música i els ideals polítics.

La lletra original porta la següent dedicatòria de Clavé: “A Eduart Vidal, li ofereix aquet recort de una gaya festa passada en sa companyia, son afectíssim amich”;  és a dir, la festa major de Vilafranca del 1863. I, a l’interior de la lletra apareix la estrofa que duu el lema casteller per excel·lència: “Quina gatsara, quina delicia / Causan al poble los braus XIQUETS, Quan fan alarde de llur pericia, / Forsa, equilibri, valor i seny! “.

L’èxit i la fama de la peça musical va originar –i ho continua fent, encara- molts comentaris, estudis, records, etc., al seu voltant. Tan és així que diversos autors van creure que el nom “Xiquets de Valls” fou inventat pel mateix Clavé a través d’aquesta peça musical. A part, cap als anys 50 del segle XX, i davant la manca de notícies de grans castells fets al segle XIX que hi havia llavors, hom analitzava la lletra tot cercant alguna pista que certifiqués que Clavé ja va veure construccions importants aquella festa major vilafranquina del 1863.

El que si que ha estat tot un misteri fins avui és saber quina colla va alçar els castells que va veure Clavé. Doncs, bé, mercès al treball que, des de fa un temps, estem duent a terme per tal d’identificar castellers vilafranquins del segle XIX hem pogut encaixar diferents peces d’un trencaclosques que ens ha permès concretar la colla que va actuar a Vilafranca el 1863.

En primer lloc hem tenir present el testimoni recollit per l’escriptor vilafranquí Lluís Via mitjançant dos canals diferents, però amb el mateix contingut. Per una part la seva narració titulada “L’idili del Vilarda”, publicada per primer cop el 1905. I, per altre part, el llibre del vallenc Francesc Blasi, amic de Via, titulat “Els Castells dels Xiquets de Valls”, editat el 1934. Bàsicament als dos llocs es parla de l’anècdota d’un cantaire vilafranquí del “Coro”que també feia castells i que, un cop acabada l’actuació fou felicitat pel mateix Clavé.

Diploma imprès per l’Associació de Corals de Catalunya en què apareix un dibuix al·legòric als castells. Aquest exemplar pertany al “Coro” de Vilafranca, que el va dedicar al llavors alcalde de la vila, Pacià Amiguet el 1898 (Foto Societat Coral Penedès)

A la nit, el mestre havia de dirigir personalment un concert de la mateixa Societat Coral. El nostre protagonista, orgullós d’haver pogut saludar personalment a Clavé, va voler deixar clar als seus companys que el concert havia d’esser tot un èxit i que tothom havia d’estar al nivell de l’esdeveniment, tot advertint que “qui s’espanti li inflo’ls morros!”  Va arribar el moment, el local no hi cabia ni una agulla, Clavé va sortir, agafà la batuta amb la mà dreta i dirigint-se al nostre personatge li va dir: “Animo, que anem a fer un castell molt gros!“ Deixem que ho acabi d’explicar Via, a la seva narració del 1905: “El Vilarda feu que sí ab el cap, intentà una mitja rialla.. y a l’ensemps sentí que se li omplien d’aygua’ls ulls y que una onada de tendresa l’ennuegava.

            En Clavé alçà la batuta, el chor rompé la primera nota heroicament… Al Vilarda, al valent Vilarda, ànima y capdill d’aquell estol de jovent, quan obrí la boca no li sortí ni un bri de veu.

            Perdé’l món de vista, una gran tremolor nirviosa l’agità, sacudintli la barba, fentlo petar de dents…

            Clogué la boca y renuncià a cantar. No l’havia vençut la magnitud de la tasca, no l’havia atuhit aquell castell tan gros, sino’l propi entusiasme per pararlo.”

La referència recollida pel seu amic Blasi el 1934 recull un interessant detall: “entre els cantaires de l’entitat coral al·ludida, n’hi havia molts d’afectats als exercicis dels castells”. És a dir, que hi havia diversos castellers.

Sabedors de la vinculació dels cantaires del Coro amb els castells, hem tingut ocasió de revisar el llibre d’Armand Beneyto “130 anys d’història de la Societat Coral el Penedès” publicat el 1994, on apareixen diferents llistats i referències de noms dels membres del Coro al llarg de la seva dilatada història. A la pàgina 70 apareix el nom del president de la entitat els anys 1916 i 1917: Manel Mestres Girona “Minga”,  un renom que ens era familiar degut, com s’ha dit, al treball iniciat per identificar castellers vilafranquins del segle XIX.

Manuel Mestres Girona “Minga” (Vilfranca 1864-1935) l’home amb els cabells blancs, president del “Coro” de Vilafranca i descendent de cantaires i castellers. (Foto Societat Coral Penedès)

La referència primigènia –ja que el text s’ha divulgat molts cops al llarg dels anys- on diu que els “Minga” formaven part d’una família castellera  la va donar Antoni Martorell Panyelles en un article publicat al setmanari “Lluitem!” per la festa major local del 1910. I, de passada, ens aclareix a qui feien costat: la Colla Nova dels Xiquets de Valls.

Per tal de confirmar que els “Minga” ja eren presents als inicis de la Societat Coral -fundada, recordem-ho, el 1862- hem fet una primera consulta a l’arxiu que aquesta entitat te dipositat al Centre de Documentació VINSEUM. I allí apareixen diversos llistat de cantors i socis on els Mestres hi son presents: Manuel Mestres surt al del 1883, Antonio Mestres el 1881, 1882 i 1883;  Ramon Mestres el 1881 i 1882 i Joan Mestres els mateixos anys. Fins i tot, al llistat dels fundadors, apareix un Vicenç Mestres.

Per tant, queda provada la vinculació d’aquesta família castellera al Coro des de molt antic. Per comprovar si les dates vitals casen amb l’edat que tindrien a l’actuació del 1863 hem consultat els llibres de l’Arxiu Parroquial de Vilafranca per mirar de trobar els precedents familiars. Els resultats ens han fet recular fins a finals del segle XVIII, on trobem a Domingo Mestes Via., casat amb Teresa Ribera el 1820. El seu pare també es deia Domingo. Va tenir cinc fills: Domingo (1822), Ramon (1825),  Manuel (1827),  Antoni (1833) i Francesc de Paula (1836). Com acabem de veure, el nom Domingo passa de generació en generació i, per tant, queda clar d’on prové el renom dels “Minga” i també com aquest perviu amb el pas dels anys.

Tan alguns d’aquests germans com els seus fills serien els que haurien format part del Coro a l’època de la seva fundació i haurien estat castellers. De fet, tan una afició com l’altre es va transmetre de generació en generació. Per exemple, el Manuel Mestres Girona que havia estat president del Coro els anys 1916 i 1917 i que ja hem citat abans era net del Domingo Mestre Ribera, nascut el 1822. I dos dels seus fills, el Domingo Mestres Rosell, nascut el 1903 –altre cop el mateix nom-  i el Ramon, nascut el 1910 també van ser cantaires al Coro ben entrat el segle XX.

I, pel que fa al terreny casteller, la senyora Conxita Mestes Ros ens ha recordat en l’actualitat com el seu pare, l’al·ludit Domingo Mestres Rosell havia anat a fer castells amb alguna de les dues colles vallenques, car recordava com a casa seva, en una calaixera, guardaven la camisa vermella –el tó de la qual no recorda- i els calçotets llargs amb betes. Tenint en compte que va morir el 1933, hem de calcular que deuria estar actiu ja a finals de la dècada dels anys 20, quan les colles vallenques ja anaven uniformades.

Per tant, la relació Coro-castells ha estat clau per arribar a la conclusió que la colla vallenca que va actuar davant Clavé fou la llavors anomenada del Roser que, anys després, seria coneguda com la colla Nova dels Xiquets de Valls, en un moment de la història en que és extremadament difícil poder concretar quina de les dues colles vallenques era la que actuava.

Aquesta és la mateixa colla que tres mesos i mig abans, el maig del 1863, es va desplaçar a Lleida per actuar durant les festes de Sant Anastasi. D’aquesta actuació s’ha localitzat un rebut de la despesa pagada al “capataz de la comparsa dels Nois de Valls” Ramon Ribé, que no es cap altre que Ramon Ribé Targa, conegut popularment com el “Xon”, cap de colla de la Roser i membre de la colla Nova a finals dels 70.

Aquest personatge fou identificat en aquestes mateixes pàgines del 3d8 en un treball signat pel vallenc Joan Climent el 26 de novembre i 3 de desembre del 1999 i a on, per la documentació aportada, sabem que va néixer a la Riba el 1825 i que va participar activament en diferents aspectes relacionats amb la política del moment. Als inicis de la dècada dels 60 podem afirmar que Ribé era republicà federal, exactament els mateixos ideals promoguts per Anselm Clavé a través de les seves societats Corals escampades arreu de Catalunya. En aquest sentit, es prou rellevant la llista de vilafranquins provinents dels primers anys del Coro, republicans declarats i que van formar part de Junta Revolucionària el setembre del 1868, després del destronament de la reina Isabel II. De fet, sense anar més lluny, el mateix Eduard Vidal i Valenciano n’era un republicà federalista.

La contractació de la colla castellera aquell any 1863 va esdevenir problemàtica “por haberse suscrito entre estos [los valencianos] y la administración algunas diferencias. […] y el Sr. Alcalde quedó encargado de concertar los valencians.” (A.Ribas:1999 pàg. 476). Aquell any els administradors de la festa major vilafranquina pertanyien als Obrers de la Junta de la Parròquia, una entitat formada per prohoms de la vila que vetllaven per la conservació i manteniment de l’església. Desconeixem d’on van provenir les divergències, però podrien haver estat de caire ideològic tenint en compte els perfils d’ambdós interlocutors.

Tot plegat, doncs, detalls que no fan res més que reafirmar tot allò que havíem conclòs seguint les dades de que disposàvem: que Anselm Clavé va veure l’actuació de la colla de la Roser aquella festa major vilafranquina del 1863.

Xerrada de Pere Ferrando a Valls
Arrel d’aquest article, publicat originalment al setmanari penedesnc El 3 de vuit del passat 25 d’agost, Ferrando protagonitzarà una xerrada al local de la Colla Joves Xiquets de Valls el proper 19 d’octubre a 1/4 de 9 del vespre. Estarà presentada per Francesc Montserrat, membre de la colla i responsable de la pàgina web El Racó de la Colla Nova.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here