Dilluns, 20 Maig 2019

ENTREVISTA

Jordi Moreno: “Ha estat un any espectacular pels Moixiganguers”

Aquest igualadí de 27 anys, auxiliar de tutela en una Fundació, va ingressar als Moixiganguers l’any 2001 i des del 2013 n’és el seu cap de colla. Sis temporades després és el cap de colla més longeu en actiu del món casteller i encara manté la motivació i l’energia per allargar el mandat 2 anys més. Sota el seu lideratge els morats han consolidat els castells de 8 bàsics, han fet el salt a la gamma alta de 8 i s’han convertit en colla de 9. No podíem tancar el 2018 sense conversar amb Jordi Moreno dels Moixiganguers d’Igualada, la colla revelació de la temporada.

No només heu revalidat el 5de8, també us heu convertit en colla de 9 i en una temporada amb poques caigudes. T’esperaves aquest any tan rodó?

A l’hora de marcar els objectius i encarar la temporada la cosa va ser bastant similar a com ha acabat sent al final. Vam ser molt ambiciosos a l’hora de posar-nos aquests objectius perquè creiem que era el moment, que la colla ho demanava i havíem estat treballant molt l’any anterior, arribant a fer el 5de8. I per tant sí que volíem que anés en aquesta línia.
Dit això, després de fer quatre 5de8, les 9 torres de 8 i aquests dos 3de9, la veritat és que ha estat un any espectacular. Si a principis de temporada m’ensenyen aquests números, seria difícil creure que podríem fer la temporada que hem fet. Teníem molt clar que era l’any d’anar pel castell de 9 però sí que és cert que els números han superat totes les expectatives possibles.

Heu picat molta pedra amb la tripleta de 8 i quan heu decidit fer el pas, el 5de8 i el 3de9f han semblat “fàcils”. Com ha anat tot aquest procés?

Portàvem molt de temps amb la tripleta de 8 com a sostre i no ens cansàvem de repetir a la colla que era el que havíem de fer, convertir aquesta tripleta en l’actuació habitual per somiar més enllà. Jo crec que és part del secret, que els castells que han vingut després, el 5de8 i el 3de9f, hagin semblat més fàcils del que realment són. Portàvem un bagatge molt important amb la torre de 8, que ens permetia anar treballant els folres ja pensant amb el 3de9f.

Junt amb això, fèiem el 3de8 a tot arreu, aquesta temporada el vam fer en la primera actuació marcant el ritme que demanava la colla i veient que aquest any anàvem de cara al castell de 9. Això, sumat amb tot l’assaig, amb molts 3de8 sencers amb folre a terra i la confiança amb la tripleta de 8, repetint-la i repetint-la sense pressa de voler portar a plaça el 5de8 o el 3de9f abans del que creiem tenir preparats. Tot ha servit per fer que aquests dos castellots ens hagin semblat una mica més fàcils del que són, tot i que en som molt conscients de la complicació i la dificultat, tota la colla està concentrada al 200% i amb una actitud i seriositat impressionants.

foto Cristian Muñoz

Havies d’estar molt convençut per intentar el vostre primer castell de 9 en un escenari tan exigent com el del Concurs!

Ho tenia claríssim, sense cap dubte! Durant tota la temporada hem anat fent proves, algunes millors que altres, però un mes abans del Concurs van començar a ser molt bones, baixàvem amb unes sensacions increïbles a nivell de tronc, amb els folres a terra o a l’encaix de pinya i folres. Anàvem molt convençuts de fer-lo allà, no només jo, sinó tota la colla. Als Moixiganguers el Concurs ens fa créixer, totes les actuacions que hem fet allà han estat la nostra actuació límit: hem descarregat la primera torre de 7, estrenat el 9de7, descarregat el nostre primer 3de8 i també la nostra primera tripleta de 8.
Per això el Concurs ens fa créixer, la colla ho percep i sap que el Concurs és un lloc molt intimidador, sigui pel lloc, o perquè és una actuació llarga, perquè actuem moltes colles i hi ha rondes conjuntes, però la colla es creix amb aquesta situació i esperem que duri molt de temps. Ens encanta anar al Concurs a donar-ho tot i que les coses ens surtin.

Repetir-lo al cap d’unes setmanes, i a sota cobert per la pluja, va demostrar que el 3de9f no va ser una flor d’estiu.

Teníem clar que el volíem repetir abans que s’acabés la temporada i tenint una actuació com la nostra diada era una situació perfecta. Les opcions eren les més idònies i tota la colla tenia clar que aquest castell l’havíem de fer a Igualada, ens havíem de creure el que havíem fet i fer-lo un altre cop. Ens servia per tenir clar on hem arribat, el difícil que ha estat arribar-hi i que ens hi volem quedar.
El tema de la pluja va ser més caòtic però en cap moment vam dubtar dels plans. Tenim un local que ens permet fer el castell de 9. Tot i les complicacions de fer-ho en un espai petit, on les gralles ressonen més i el xivarri de la gent és més escandalós que el d’una plaça, ve a ser una mica com al Concurs, una situació límit, però en cap moment ningú va plantejar-se baixar el llistó.

Fins a quin punt el nou local té a veure amb els vostres èxits?

Molt. No et diré el cent per cent perquè hem fet molta feina prèvia per aconseguir-ho, però si que gairebé un noranta per cent. El local nou ens ha permès dues coses molt importants: la primera apropar-nos molt a la ciutat, que la ciutat fos partícep de la colla, que ens conegués, que es passés pel davant del local i tregui el cap per l’assaig o vingui a sopar mentre assagem. Estic segur que el noranta per cent de la ciutat ara sap on està el local dels Moixiganguers, cosa que abans no passava. En l’aspecte social ens ha permès una entrada de gent molt important que ens ha fet créixer en volum i, per tant, un dels secrets pel 3de9f era que havíem de ser més camises.
La segona cosa important és que tècnicament necessitàvem assajar-lo en les millors condicions possibles i ho hem aconseguit amb aquest local. Hem fet un barret per tal d’aixecar el sostre i poder assajar el 3de8 amb el folre a terra i fer-lo sencer a l’assaig junt amb la xarxa que tenim instal·lada.

On és el vostre límit?

Crec que no hi ha límit i crec que estem fent les coses molt ben fetes en tots els nivells, a nivell de colla i de junta, també els castellers estan super involucrats amb el dia a dia de la colla. El límit és difícil marcar-lo, crec que podem arribar fins allà on ens creiem que podem arribar. El més important és repetir el que hem fet fins ara i consolidar-ho, i a partir d’aquí pensar una miqueta més enllà. Només depèn de nosaltres i de ser prou atractius per la ciutat i per la comarca per poder anar sumant camises, cada vegada una miqueta més… Qui sap fins on podrem arribar!

Segon 3de9f de la història dels Moixiganguers (Foto: Pau Corcelles)

I si et pregunto pel 4de9 amb folre?

Si em preguntes pel 4de9f et diré que és un objectiu per la colla, començar a treballar-lo d’una manera seriosa i molt intensa durant tota la temporada als assajos, i que és un castell que m’agradaria fer-lo al més aviat possible, no t’enganyaré. Però també és cert que si em preguntes pel 4de9f et diré que és imprescindible consolidar el que hem fet abans. L’objectiu per la temporada vinent és repetir el 3de9f i el 5de8 moltes més vegades i si aconseguim això i el 4 està a punt i hi arriba, estarem molt contents.
Però en el cas que no arribés, sempre que aconseguim consolidar el 3de9f i el 5de8, i podem treballar a l’assaig aquest 4, si no arriba la temporada vinent serà durant la següent.

Ara mateix ets el cap de colla més longeu en actiu. Quin és el secret per ressistir tants anys?

És curiós si més no. Secret? No sé quin és, crec que no n’hi ha cap. Però crec que tothom sap que el més important per portar tants anys és la gent que ha estat treballant amb mi, tant als equips tècnics com a les juntes. Aquest és el secret, tenir un equip motivat, amb moltes ganes de pencar, de pensar cada dia i dedicar una estona de les seves vides a la colla. I si això es compleix i tens gent que treballa molt i t’ajuda, al final es tracta de repartir la feina. Fa 6 anys que sóc cap de colla però a la tècnica hi ha gent que porta tant temps com jo, o més, i continuen al peu del canó més motivats que mai, igual que jo. Ells no tenen el càrrec de cap de colla però són tan culpables o partíceps de ser on som com jo.

Estreneu la categoria de colla de 9 quan el 2018 la majoria de colles de 9 han tingut problemes per revalidar-los i en algun cas els han perdut. Això us dóna més valor a tot el que heu fet enguany?

Està clar que més que donar-nos més valor, ens fa valorar més on hem arribat i ser conscients de la dificultat que això implica. També ens ha de fer veure que mantenir o superar això no serà fàcil. Ens ha de servir com a toc d’atenció perquè si hem arribat aquí per quedar-nos no ens podem relaxar. Hem de seguir treballant com fins ara, seguir treballant per ser atractius a la ciutat i a la comarca, que cada cop se sumi més gent i consolidar els castells de 9.

També aquest 2018 han dimitit més caps de colla que mai, la majoria són colles de 9. Per què creus que s’han produït?

Ha sobtat una miqueta perquè ha sigut un any atípic i estrany. Al final que les dimissions hagin coincidit en colles de 9 suposo que és pel moment en qué s’ha trobat cada colla, les dificultats de poder ser prou gent o que sortís a plaça la feina d’assaig. Suposo que ha anat cremant a aquesta gent que ha decidit dimitir, però això pot passar en qualsevol nivell. Si les coses no surten, s’acaba perdent la motivació o entrant en el bucle on es fa la feina a l’assaig però a plaça no surt. Suposo que s’acaba prenent la decisió de dimitir o simplement creure que si tu t’apartes entrarà algú amb unes altres idees i la cosa es desencallarà. En cap moment ha de ser una decisió fàcil de prendre i qui ho ha fet, ha estat pensant que era el millor per la colla.

Cada vegada hi ha més colles que aposten per una tècnica col·legiada: els cocaps de colla. Què n’opines d’aquest model?

Al final és el mateix, la gent que estigui al capdavant d’una colla cal que sigui un equip molt potent i suposo que és indiferent si hi ha un o dos caps de colla. Des del meu punt de vista veig coses bones, com que la responsabilitat o les decisions queden més repartides, consensuades, però veig inconvenients a l’hora de prendre decisions puntuals que han de ser ràpides, al moment. El fet de ser-ne dos suposo que pot crear tensió en algun moment. Des del meu punt de vista prefereixo que hi hagi una sola persona de cap de colla. Això no vol dir que jo no em recolzi amb ningú per prendre les decisions, al contrari, en aquest cas amb la Mireia Prat, la segona cap de colla, parlem de totes les coses que s’han de decidir. També consensuem trobades amb els caps de cada equip i d’altres les decidim amb tota la tècnica.
Sí que és veritat que l’ordre de les actuacions és una cosa que em reservo el dret de decidir, i moltes vegades ni la tècnica sap l’ordre de les actuacions fins al moment que ho sap tota la colla. No ho sé, suposo que el tema dels cocaps de colla és com tot, que en algunes colles probablement és el millor sistema i en d’altres no.

Seguiu-nos a:

Columna

Opinió