La Bisbal passa factura

1


jordi andreuJordi Andreu | Analista i casteller

A La Bisbal em va passar una cosa que no recordo que m’hagués passat mai. Després de la caiguda de Vilafranca en el 3de9 amb l’agulla, se m’ha quedat tan mal cos que durant uns minuts, i segurament remogut per l’edat que un ja va tenint, la descendència personal i d’altres qüestions, pensava que no tenia sentit seguir amb l’actuació fins no saber si aquella canalla estava relativament fora de perill greu. Ja m’enteneu. La sensació de què tot allò no tenia sentit em rondava pel cap si la cosa era realment greu. I mira que amb tants anys de castells n’he vist ja unes quantes de lesions, de caigudes lletges, de bastant lletges i de molt lletges.

Bé, per sort l’espectacle casteller ha pogut continuar i les notícies que anaven arribant tranquil·litzaven una mica aquesta angoixa inicial. I l’espectacle casteller ha estat de primer ordre. Tot i les caigudes, lo de la Bisbal ha estat una pugna castellera en estat pur, autèntica, en que els estats d’ànim anaven canviant de banda tot sovint. A La Bisbal també s’han vist errors, d’estratègia, de planificació, tècnics, però sobretot s’ha vist que fer castells davant de La Societat el 15 d’agost és més dur del normal i això és el que fa precisament que la Bisbal tingui aquell encant que tant ens agrada. Perquè qui no està disposat a patir-ho, ja no hi va, perquè al públic també ens posa a prova la duresa del moment.

En el primer round les coses semblaven encarar-se, no només per la pròpia actuació, sinó pel que resta d’agost del costat rosat. El cop casteller unit sobretot al cop moral ha estat de primer nivell i semblava que podria marcar una tendència important. Una ronda després, les coses semblaven fer un gir total, perquè amb l’èxit de la torre verda unit al fail de la Vella amb el 4 amb el pilar, semblava que tot tornava a la normalitat del domini verd. Ara bé, una ronda més tard l’actuació tornava a donar una segona oportunitat a la Vella, però malauradament per ells no van poder aprofitar.

La Joves semblava que el joc no anava amb ells, però no ho crec pas. Precisament el fet de no entrar en el joc dels castells més grans possibles per ells, els va fer estar ben presents en l’actuació. Ja sabem que en això dels castells no sempre guanya qui fa més punts, sinó qui surt més content amb els seus objectius i la seva realitat, a més, sabent que aquesta realitat pot anar en augment en les properes setmanes o mesos. Doncs aquesta va ser l’estratègia que va fer servir la Joves a la Bisbal per ser-hi present i sortir-ne ben reforçada.

Ben al contrari que Vella i els Verds. Totes dues colles surten amb ferides de La Bisbal i veurem com encaren les dues setmanes que queden abans de les cites més transcendentals de l’estiu casteller. La capacitat de redirigir objectius i encertar-ne en la seva distribució en les diferents actuacions, serà cabdal per saber qui surt més content el 30A.

COMPARTEIX

1 comentari

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here