La demagògia i groguisme de Josep Cuní amb el fet casteller

11

Josep Torreño | festadirecte.cat


[dropcap type=”1″]D[/dropcap]avant d’una situació de perill els humans tendim a bloquejar-nos i la reacció per fugir del risc a vegades és fins i tot més perillosa que la pròpia amenaça. Errar és d’humà. I Natividad Tapia es va equivocar.
Aquesta igualadina ha escrit un llibre titulat ‘L’últim castell’, on narra la seva mala experiència com a castellera del pis de quarts d’un 3de7 de la Jove de Vilafranca. Relata que la construcció es va alçar a Torredembarra, molt a tocar del mar en un dia de molta ventada. El vent va provocar que la sorra de la platja arribés a molestar a la visió de la canalla del castell, la construcció trontollava i la canalla -entre ells un fill de la Nati– va començar a queixar-se, i ella, la Nati, va tirar pel dret. Explica que va fer caure el castell voluntàriament per evitar que els nens despengessin sols i així caure en bloc, però el que realment va passar és que ella va sortir molt mal parada, ja que l’impacte de la caiguda li va provocar una ferida i en conseqüència, la pèrdua d’un ronyó.

Ho explica al seu llibre, que no m’he llegit entre d’altres perquè fins fa 4 dies no sabia ni que existia. Es va publicar el passat Sant Jordi passant desapercebut per la premsa, sobretot la castellera. Fins ahir, que el vam descobrir en l’entrevista que Josep Cuní va fer a l’autora i protagonista d’aquesta història nefasta.

Entenc que quan escrius un llibre el més normal és acceptar la invitació de qualsevol mitjà per fer-ne la promoció. La Nati ha aconseguit una gran campanya de publicitat de la millor manera possible; exposant-se a la demagògia i groguisme que practica darrerament el director del programa “8 al dia”, Josep Cuní, regat amb els comentaris desafortunats i desinformats dels seus col·laboradors durant l’entrevista que va fer ahir a Nati Tapia. En Cuní ja fa temps que traspassa moltes línies, com va demostrar en la desgràcia de l’avió de Germanwings. Ara ho fa amb els castells ignorant la consciència de les colles en relació a la seguretat, la prevenció i el seny alhora d’aixecar castells.

L’escriptora de «L’últim castell» i Josep Cuní deuen pensar que han fet un favor explicant aquesta història, em sap greu dir-li, però, que no ho han aconseguit, almenys en l’entorn casteller. A la Nati tampoc li van fer cap favor, li van fer el joc i es van aprofitar de la seva història.
Sense convidar a ningú de l’entorn de la Coordinadora o de les colles, la van deixar sola mentre els col·laboradors del programa anaven alimentant la perillositat dels castells. Cap dret a rèplica per rebaixar l’estupidesa que la ignorància que un per un, van deixar anar.

Llençar-se d’un castell mai ha de ser, ni per ella, ni pels seus companys, cap solució en cas de por per molt que vulguis evitar un despenjament. Però com deia en començar, i sense voler justificar a ningú, errar és d’humà.
El seu precedent -o negligència- ha de prendre consciència en tots aquells castellers que s’enfilen en les construccions humanes o als membres de la pinya per la seva bona col·locació, i també que fer castells en un dia ventós vora el mar tampoc ha de ser gens recomanable.

Amb molt bon encert les colles i la Coordinadora ja fa un grapat d’anys que organitzen les Jornades de Prevenció de Lesions al món casteller, que per cert, al programa del Cuní ni ho van esmentar. Ni tampoc van parlar de la disminució de les caigudes en els darrers anys, malgrat que cada vegada s’aconsegueixin més castells de 8, de 9 o de 10 pisos… Dels 12.000 castells aixecats la temporada passada, segons dades de la Coordinadora, les caigudes només van representar un 3%. Malgrat això, cal seguir treballant i sumant esforços per mantenir i fins i tot disminuir aquestes xifres.
S’ha demostrat també que en els castells es pateixen menys lesions que en moltes pràctiques esportives, una dada que un dels participants de l’entrevista d’ahir, Josef Ajram hauria de conèixer. Els castells han evolucionat, però alguns mitjans i professionals de la comunicació vers als castells no tant.

Ningú pot negar que el risc als castells existeix. Les lesions existeixen. El ressò als mitjans quan els casos són greus també existeixen. Només un bon tractament, si cal fer-lo, aconsegueix fer pedagogia a l’hora d’explicar com s’ha produit un accident casteller.

A tot això, Josep Cuní fou nombrat Padrí dels Xiquets de Valls per l’Ajuntament de Valls l’any 2011…

COMPARTEIX

11 COMENTARIS

  1. Buenas tardes, me parece vergonzoso que personajes público como el señor presentador, hable tan libremente de algo,que no sabe, y ,no se a querido informar ,como debería haber sido ,ya que se supone que es su trabajo, debería haber estado en esa entrevista, alguien de la coordinadora y algún cap de colla, de las collas que hay, pero como siempre hablar y criticar parece que sea un deporte nacional.

  2. Primer hauries de llegir el llibre i després parlar.
    Jo, en cap cas vaig provocar la caiguda ni em vaig despenjar expressament, faltaria més!!!, un casteller no ho faria mai, lluita fins al final, però entenc que tu i molts com tu cerqueu excuses per negar l’ evidència.
    Jo també ho feia.
    Per cert, segueixo admirant els castells i tots els valors que han fet possible fer d’ aquesta tradició patrimoni de la humanitat.
    Però……però ara veig un però que abans, no veia pas.
    Afortunadament jo ja he obert els ulls.
    Perlem- ne quan vulguis.

    • Doncs nati, ho has dit tu que vas tirar el castell, ho dius molt clar a l’entrevista.
      Que per instint de mare vas girar l’espatlla ben fortament per tirar el teu fill endins del castell i caure “en bloc”. No sé com en diràs d’aixó, però a mi em queda clar que d’aixó se’n diu tirar-lo.

  3. No Nati, no llegiré el teu llibre. Veient com l’heu exposat al programa, no em vé gens de gust. T’has prestat al desprestigi, tot i això espero que tinguis sort.
    Sóc mare de canalla i tot el que s’ha comentat, a banda d’inexacte o directament fals, m’ha dolgut.
    Tots podem patir un accident, una lesió i no necessàriament tots seran fent castells. Sort amb el llibre que jo, no compraré.

  4. Conec la història, només va ser un accident amb un desenllaç fatal. Es tracta de reflexionar, defensar les nostres tradicions, no és incompatible amb escoltar i ser autocrític per tal de millora tant en resultats com en valors!! La Nati només vol que la seva experiència serveixi per ajudar a que no torni a passar!! Força Nati!!

  5. jo hi era e dia q Nati va patir akesta caiguda,en cap moment va passar res d aixo d la ventada de sorra,capcanalla va patir un cegament per la sorra. potser seria una malacaiguda i com sempre amb poca pinya…akesta colla acostuma a enlairar castells amb nomes 3cordons propis de la colla els demes son espectadors…q amb molta bona fe volen ajudar…avegades els resultat d volguer enlaire castells sense suficient pinya es de boixos i poden passar coses com aesta q va patir la Nati una persona q s omplia abans la boca en dir q la canalla tenen molta seguretat…deixem dir q no espot tirar pedras a n teulat q abans et cobria….

  6. l’arrogància i el to provocador de la proclama d’en Cuní, gairebé tractant-nos a tots d’irresponsables per consentir de fer castells, prenia tons surrealistes. Aquest home no solament ha perdur els papers, es que els seus plantejaments son completament absurds. Qui la vist i qui el veu. En Cuní li passa alguna cosa greu que pel seu be, s’ho hauria de fer mirar.

    • Completamente de acord amb tú,Josep.Aixó té un nom,megalomanía.Una afectació que en cuní fá temps que arrosega.Él mal es qué ell y els seus co-laboradors no li poden dir.Els hi tallaria el cap.Ara menja de la má de el compte,abans de ciu,i molt abans del psoe.la tv es i la radio es així.El cuní,malauradament encara no sap que vol ser de gran.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here