Quan encara ressonen els sons de les gralles i les aletes i quan al disc dur encara van passant imatges i més imatges dels castells més grans vistos per Sant Fèlix, intentaré centrar l’anàlisi en diversos aspectes, més enllà dels “històrics”, els “impressionants” i d’altres titulars i resums tòpics.

jordi andreuJordi Andreu | Analista i casteller

Sant Fèlix, Festa Major.

Una de les coses que cada any m’agrada més d’aquesta actuació és l’ambient previ. Els bars plens de castellers i afeccionats amb aquelles inacabables tertúlies tot esmorzant. L’ambient de Festa Major amb tot de gent ja vestits per participar en qualsevol element del ric seguici vilafranquí. De gent disposada a veure’ls arribats de tot arreu. Tothom cap a la mateixa direcció. Plaça de la Vila, plaça de Santa Maria. La visita a la cripta i a la relíquia del patró. Les reunions de les colles abans d’entrar al carreró de Santa Maria. Tant per les dates en que cau com per la ubicació geogràfica de Vilafranca, de vegades em sembla que Sant Fèlix és la Festa Major de Catalunya.

Anem als castells.

És evident que en el moment casteller actual, gairebé cada actuació tindrà motiu per trobar algun element que la faci històrica. Ja sigui pel resultat global o per l’individual d’alguna colla, o per la pròpia plaça. Per tant, entenc que per històric englobaria millor el moment que estem vivint. Aquesta època actual ens està donant dies gloriosos: Firagost, La Bisbal, El Catllar, l’Arboç, Vilafranca… i els que queden encara en les properes setmanes. I d’impressionant, és evident que qualsevol de les actuacions que es fan avui en dia amb aquests castells tant grans, ho són totes!

la resposta dels verds a la OPA “hostil” que els va plantejar la Vella va ser de les que recordarem per molt de temps.

Els Castellers de Vilafranca van salvar un match-ball. La Colla Vella li tenia el peu al coll amb l’extraordinària seqüència que va encadenar i tenia el triomf de la diada a tocar. Si al final s’hagués consumat, el cop moral de vèncer per segon any consecutiu a Vilafranca hagués estat molt dur pels verds. Així mateix, les accions de la Vella de cara al concurs haguessin pujat molt més de valor. En aquestes situacions límit, els verds han agafat part del caràcter que sempre havia monopolitzat la Vella i han sabut fer-se’l seu. Responent en la pitjor de les situacions, amb la Vella amb els tres castells resolts i ells amb sols un de fet, van treure allò que s’ha de treure si vols ser el millor sempre. Això vol dir treure ànims i forces d’on ja costava de trobar-les per fer el 3de9 amb forle i agulla i carregar el 4de10fm consecutivament quan la resta de colles ja feia estona que estaven celebrant les seves respectives actuacions. Així que la resposta dels verds a la OPA “hostil” que els va plantejar la Vella va ser de les que recordarem per molt de temps.

la Vella necessita molt poc per fer-se seu un castell i creure-hi

La Colla Vella en un estat de forma gloriós i amb un convenciment absolut sobre els castells assolits. Vaig tuitejar després del 3de10fm que la Vella necessita molt poc per fer-se seu un castell i creure-hi. Ho va fer fa pocs anys quan va recuperar el 2 de 9fm. Després ho ha fet amb el 4de9fp que des de que el va descarregar en l’època recent el domina a plaer. Segueix el seu idil·li amb el 4de9sf que en porta uns quants de consecutius descarregats (quatre?) i ara va camí de fer-se seu el 3de10fm que el 30A va executar de manera convincent i gens dramàtica. La temptativa sobre el 4 de 10fm l’entenc com un pas més cap a l’aprenentatge cap a les complexitats tècniques del castell. Evidentment que no era volgut ni el que s’esperaven, però no crec pas que l’enfonsament invalidi les possibilitats d’aquest castell de cara a futurs intents. Un castell que vist el que s’ha vist fa tota la pinta que serà decisiu al Concurs. Amb la Vella així, tot és possible.

El més bon símptoma del Minyons és que van tornar a fer el 5 de 9f, i a més executat d’una manera increïble.

Els Minyons van posar-se de nou al to que van mostrar l’any passat. Una Festa Major més fluixa que l’any passat no va ser un impediment perquè repetissin els seus millors castells (tret de l’excepcional 4de10fm) a falta del pilar més gran. Que el 3de10fm quedés en carregat respecte al descarregat de l’any passat no trobo que sigui especialment rellevant, doncs l’execució de tot el peu va ser bona. Sols amb una mica més de rodatge aquest castell de 10 el tornaran a descarregar amb la solvència en que ho van fer el 2015. El més bon símptoma del Minyons és que van tornar a fer el 5 de 9f, i a més executat d’una manera increïble. Més enllà del castell de 10, la regularitat amb els immediatament inferiors, 2 i 5 de 9 són el veritable termòmetre de l’estat d’una colla.

Vist el resultat és evident que l’elecció de la Joves va esvair els dubtes que podia presentar, com sempre traient la raça vallenca que els caracteritza

La Colla Joves em va deixar unes sensacions similars a les dels Minyons. El 4de9sf sense l’acompanyament dels altres dos castells descarregats, quedaria una mica coix. Per tant, igual que amb els de Terrassa, em dóna molt bones sensacions per la colla el 2 i el 5de9 que no pas si sols em fixo amb el castell més difícil que van carregar. Vist el resultat és evident que l’elecció de la Joves va esvair els dubtes que podia presentar, com sempre traient la raça vallenca que els caracteritza. Ara bé, vist del que són capaços i per la seva pròpia autoexigència, seria interessant per tot el món casteller que tinguessin d’una vegada per totes una regularitat de més nivell en la resta d’actuacions. Això precisament és el que cada any provoca els dubtes sobre si és la colla idònia per anar a Sant Fèlix.

Quatre apunts:

Vilafranca: Un monument a tot el que va aguantar la seva pinya. Una reverència a aquests herois anònims.

Vella: Van ser brutalment fàcil la seva execució en el 4 de 9sf. Em va deixar flipant el domini adquirit sobre aquest castell.

Minyons: En la seva línia habitual el que fan, ho fan molt fàcilment i sense aparents patiments. El 5 de 9f em va encantar especialment.

Joves: Tenen un casteller tant determinant, que quan apareix és capaç ell sol de canviar la dinàmica del castell per fer-lo amb un pis més en qüestió de dies. Fede Gormaz.

1 comentari

  1. A veure, si es parla de “La Colla Vella tenia el triomf de la diada a tocar. Si al final s’hagués consumat, el cop moral de vèncer per segon any consecutiu a Vilafranca hagués estat molt dur pels verds”, entenc que es vol valorar seguint el criteri de puntuació del concurs (no en conec cap altre…) i si fos així, aleshores el triomf de la Colla Vella és clar e inapel·lable, només cal sumar la puntuació dels tres millors castells.

    Per tant, o no es parla de vèncer o, si es fa, aleshores que es faci amb rigor, més que res per no tergiversar la realitat.

    Personalment crec que amb les dues grandíssimes actuacions realitzades no cal parlar de vencedors ni vençuts, totes dues van estar a la mateixa alçada i podríem dir que varen fer unes actuacions “equivalents” (com també, personalment, crec que es “equivalent” el 4d10fm i el 4d9sf) i amb això ja n’hi hauria prou.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here