Potser sense l’acollida hauria marxat”. Així de vital va ser per la Josie, castellera de Sants des de fa menys d’1 any, tenir un grup de gent disposada a invertir un temps dels seus assajos en acompanyar els nous castellers.

Guillem Andrés 

Entrar en un grup social sempre és difícil i quan aquest pot arribar a ser d’unes 200 o 300 persones, en el cas de les colles grans, i fan una activitat que no acabes d’entendre es complica molt més. El sentiment de solitud és freqüent i d’aquí la gran importància de l’equip d’acollida. Segurament, si no fos per aquestes persones, les colles tindrien més dificultats per gaudir d’un gran nombre de castellers i, en definitiva, aconseguir els objectius que es proposen.

Les funcions són varies: des del primer contacte amb el nou casteller, les primeres nocions tècniques, la recollida de dades i el seguiment en els primers assajos. “El primer que es fa és presentar qui som, què fem i petites qüestions tècniques” explica Cèsar Vañó, cap d’acollida social dels Castellers de Sants.

Un cop feta l’explicació inicial, els Borinots redirigeixen el nouvingut a una altra persona de característiques semblants, tant sigui edat, sexe o posició a la pinya; que tenen una nova funció de guiar i presentar altres castellers. Aquestes persones ja estan definides en un grup d’uns 10-15 components. Els Capgrossos tenen un funcionament semblant, tot i que també estan treballant en donar una guia pels nous castellers i ja fa temps que pensen en importar una figura que ja està consolidada en les colles universitàries, la del padrí. També compten amb un grup de Whatsapp on agrupen els nouvinguts i se’ls informa de què poden fer, a més de respondre preguntes diverses.

Alhora, però, no es vol atabalar el nou casteller, i que sigui aquest el que vulgui implicar-se més a la colla. “Posem èmfasi en explicar les activitats socials perquè, en molts casos, són el “ganxo” per a molta gent” destaca Alba Galan, vicepresidenta dels Capgrossos de Mataró. Cèsar Vañó també detalla que “el millor que pot passar de cara a una bona acollida  és que després la persona vagi al local” ja que ajuda molt a tenir contacte amb altra gent de la colla, un factor important perquè torni.

Els primers assajos, però, encara són difícils pels nous castellers. Per això, tot i la primera presa de contacte, des de la comissió de benvinguda dels Castellers de Sants recomanen els primers dies buscar els responsables de la comissió per tal de controlar l’acollida i estiguin a gust. Més endavant, tenir un imant propi a les pissarres de les pinyes ajuda a la satisfacció dels nouvinguts. La Josie subratlla aquest moment ja que “veus que confien en què vinguis a assaig i que t’han acceptat”.

César Vañó:

la colla ajuda que l’acollida sigui més fàcil. Tothom vol fer grans castells i sap que per això calen moltes persones

La Josie forma part dels Castellers de Sants des de fa prop d’un any i reconeix que l’equip d’acollida va ser fonamental, tasca que a la seva colla ara duu a terme en César Vañó, en segon terme de la fotografia (Foto Guillem Andrés)

En aspectes tècnics, des dels Borinots primer es fan unes petites proves entre els nouvinguts i entren en la dinàmica de l’Escola de castells. En aquest espai, però, s’intenta personalitzar l’evolució de cada casteller: “Intentem posar objectius a cada persona nova i aquests es canvien segons la progressió tècnica de cadascú” tal com detalla el responsable d’aquesta secció. Els mataronins, en canvi, més enllà de l’Escola de castells tenen un assaig específic de tecnificació en alguns dijous on es convida els més nous a participar en un ambient més distès que al dels assajos.

En tot aquest procés, però, Alba Galan remarca que l’acollida “no és una cosa específica que s’ha de fer des de nouvinguts, sinó que tota la Colla s’hi ha d’implicar”. De la mateixa manera, Cèsar Vañó també té clar que “la colla ajuda que l’acollida sigui més fàcil. Tothom vol fer grans castells i sap que per això calen moltes persones”.

Aquesta tasca de l’acollida, però, és lleu en els nouvinguts que vénen d’altres colles o que ja coneixen altres castellers de la colla, tot i que també se’ls fa un primer apropament.

L’equip d’acollida, alhora, és un suport pels dubtes que van apareixent entre els nous castellers. Inicialment aquestes preguntes se centren en aspectes de funcionament, com el cost de l’activitat, tal com expliquen totes dues colles. Més endavant ja n’apareixen de més tècnics com què volen dir les proves de la pissarra, perquè vegades es volten els castells i en altres es tanca la pinya…

2 COMENTARIS

  1. Un article exelent i necessari!! a les colles no ens podem permetra que ningu deixi de venir perque li costi integrar-s’hi

  2. Et pots sentir molt sol en mig de tanta gent si no funciona be aquest grup d’acollida i et presentés solt al grup ( encara que no es el mes general dels casos)

FER UN COMENTARI