Les incongruències del Concurs de Castells del 2018

1

Guillem Bartolí i Balañá
Excap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls

Cada any de Concurs de Castells de Tarragona en acabar de celebrar-se, els principals responsables resumeixen les excel·lències de com s’han desenvolupat els esdeveniments, tant d’organització com de qualitat i superació de les màximes estructures que any rere any s’hi veuen superades. Però gairebé mai he sentit demanar les més mínimes disculpes dels efectes negatius que gairebé en tots els concursos que s’hi han pogut detectar, i menys, intentar esmenar.

El que sí que interessa cada Concurs és canviar coses, sobretot amb les puntuacions dels castells. Els que uns anys van pel damunt, altres anys van per sota sense cap argument convincent, simplement perquè algú ho proposa i es fa amb el consentiment de la majoria, que no vol dir que aquesta majoria sigui raonada, però en ser la majoria ja és suficient. No importa gens que la minoria tingui tota la raó del món, com que és minoria no compta. Així és com va el món i els castells no són una excepció.

Una de les cacicades més grans és el que s’ha fet amb els castells només carregats, a més de la hipocresia de les persones que ho defensen amb l’argument de la seguretat. D’uns anys ençà, les colles, cadascuna amb el seu nivell, van molt preparades en intentar les seves construccions, i per les places, es veuen alguns castells desmuntats que uns anys enrere haurien tirat amunt fins a fer llenya. Els capdavanters actuals i els mateixos castellers han canviat la mentalitat i avui dia s’intenta el més segur. Probablement la magnitud dels castells de deu pisos i els grans castells sense folre han ajudat a mentalitzar els castellers amb la “seguretat”.

Quan dic que hi ha molta hipocresia és perquè aquestes persones que tant s’omplen la boca defensant la seguretat són les mateixes que, en un Concurs de 6 o 7 hores de durada, i, per esgarrapar uns miserables minuts, no permeten que les colles desmuntin dos peus d’un castell que consideren o veuen mal agafat (com es fa en totes les places) i obliguen a tirar-lo amunt a la segona, o del contrari es perd ronda. Aquesta regla de les bases del Concurs beneficia la seguretat dels castells? No, això és contrari a la seguretat, i més ara que s’intenten aquestes extraordinàries construccions. Per tant repeteixo, quanta hipocresia!

Qualsevol persona que es mogui dins el món casteller com també els capdavanters que pensin que un castell de les dificultats dels anomenats gamma extra, per més preparació que hi hagi fet la colla no pot caure, és un verdader inconscient per no dir un adjectiu més groller. Doncs bé, algunes d’aquestes persones que remenen les cireres i fan canvis sense cap argument, Concurs rere Concurs, després s’omplen la boca de discursos totalment buits de contingut i diuen que vetllen per les previsions que s’han de tenir a l’hora de muntar un castell sobre el tema de la seguretat. Això no és pura hipocresia? I tant que sí!

No vull acabar aquest article sense fer una demostració de la cacicada del proper Concurs del 2018. Una colla que carregui els majestuosos castells com són el 4de9sf, el 2de8sf  i el 4de10fm, quedaria per darrere d’una altra que descarregués el 2de8f, el 5de8 i carregués el 4de8 amb el pilar. No se n’adonen els instigadors d’aquest sistema que això és una vergonya i un descrèdit pel fet casteller? Em podran dir que amb aquest exemple he anat a buscar els extrems, i és veritat, però això no justifica la injustícia que pot significar una “cacicada” d’aquesta mena en el desenvolupament del resultat de la classificació final si aquest sistema es porta a la pràctica.

Al programa “3 Rondes” de Catalunya Informació del passat 27 d’agost el tertulià Jordi Andreu, bon coneixedor dels entramats del Patronat de Castells de Tarragona deia: “Els Concursos sempre s’havien adaptat al que es feia a les places, ara és al revés… No ho veig massa clar”. Un altre tertulià, el vilafranquí Ernest Gili, al mateix programa i el mateix dia, va sentenciar que “l’any 2016 va morir el Concurs”. Jo no aniria tan lluny, però potser sí que a mesura que l’èxit va en augment i l’afany de protagonisme de certes persones amb imposicions no massa raonades podria quedar tocat.

Sóc molt conscient que l’únic que em portarà aquest article seran antipaties d’algunes persones que s’hi sentiran identificades, però també crec que és de justícia denunciar aquestes incongruències que van sorgint dia rere dia en aquest món casteller que vivim.

COMPARTEIX

1 comentari

  1. Aquesta puntuació portarà mal de caps i cares llargues, no es poden arribar a comparar nivells.
    El que si que s’hauria de començar a canviar és les colles que actuen en solitari, és molt senzill, dissabte actuar sol amb un 3d8 quan bona part de les colles l’assoleixen amb facilitat, i sobretot l’any que ve que es veurem més colles amb el 3d9f, a l’igual que el diumenge amb el 3d9f és allargar-lo sense necessitat, penso que el més correcte és valorar els castells de les colles participants en cada jornada i diferenciar on està l’espectacular del que és més “normal”, amb això simplement no vull treure el valor i l’esforç dels castells de cada colla, però si es vol fer un concurs més àgil, hauriem de començar per aquí.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here