Josep Torreño | Terrassa

Quin recital! La diada dels Minyons reservava les darreres grans emocions d’una espectacular temporada que s’ha tancat aquest migdia a la Plaça Vella de Terrassa. Ho ha fet amb uns malves que han deixat bocabadats a tothom, una vegada més, gràcies al segon doblet de castells de 10 descarregat i completant, amb el 3de9 amb l’agulla i el pilar de 8, la millor actuació de la història.

Potser la colla de Terrassa no arribava mentalment tant preparada com l’any passat, amb la feina feta i amb intenció de rematar-la amb la novetat del 4de10. Enguany els resultats del 3de10 eren irregulars, però  es mantenia com l’única construcció assolida enguany de les tres que a priori portaven en programa avui. L’han encarat en primera ronda i se l’han adjudicat després de superar algunes dificultats. I és que se’l coneixen, saben que remena, que cal controlar-lo i desar-li gas per a la baixada. I així ha estat l’execució d’un castell que han descarregat i que ha servit per pujar la temperatura a la diada.

A continuació ha estat el moment del 4, de revalidar el primer de la història que tot just un any marcaven amb el segell minyó. Quan el castell s’ha enlairat, després d’un peu desmuntat, s’intuïa que caldrien tots els esforços per a domar-lo, especialment al folre i les manilles, que en tot moment no han parat de treballar, a vegades fins el límit. Amb l’entrada dels dosos el tronc semblava trobar el punt just i l’equilibri, però s’ha coronat amb dificultats. A la baixada ha tocat serrar les dents, prémer el cul i no deixar-se vèncer per res, ja que s’anava desfigurant i cada vegada més penjava d’un fil, però l’esforç ha tingut la seva recompensa i els Minyons han descarregat el monstre per segon cop en la seva història.

Fins aquí la diada l’han suportat mantenint els peus a terra perquè a la tercera ronda calia rematar-ho amb tot un 2de8 sense folre, inèdit pels malves malgrat completar-lo dijous passat durant l’assaig amb la xarxa.
Silenci i amunt. Al castell li ha mancat un pèl de ritme, amb una pujada lenta, que potser volia evitar en excés qualsevol ensurt. Tot i així ha anat prou bé però l’aixecador ha relliscat quan remuntava els dosos, aqui han perdut uns segons que segurament haurien estat claus per com a mínim coronar-la, ja que quan entrava la canalla la torre ha perdut la forma i s’ha acabat trencant.
Malgrat l’ensurt, els de Terrassa han apostat pel 3de9 amb folre i pilar, que literalment han clavat, per descarregar-lo també per segon cop en el seu historial, mentre que a la ronda de pilars també han dominat amb claredat un pilar de 8 amb folre i manilles que servia per rubricar la que fins el moment és la millor actuació de la història.

El segon 4de10 descarregat dels Minyons de Terrassa (Foto ACN)

Els Capgrossos s’apunten el primer 5de9f de la seva història

L’altre gran notícia de la diada l’han protagonitzat els Capgrossos de Mataró, que per primera vegada han carregat el 5de9 amb folre. L’havien deixat en intent al Concurs i en la gran darrera oportunitat de l’any l’han coronat després d’una gran defensa, especialment a la banda del 3, però que coincidint amb la segona aleta ha acabat molt perjudicat i s’ha trencat. Els de Mataró l’han aconseguit al segon intent, ja que anteriorment l’han desmuntat quan entraven els dosos. El 3de9 amb folre ha obert la seva actuació i l’han tancat amb un 4de8 de pur tràmit.

El primer 5de9 amb folre carregat dels Capgrossos de Mataró (Foto ACN)
El primer 5de9 amb folre carregat dels Capgrossos de Mataró (Foto ACN)

Sants descarta el 5de9 a darrera hora

Els Castellers de Sants havien de revalidar a Terrassa el 5de9 assolit a Tots Sants però una baixa de darrera hora ha obligat a repensar les seves pretensions. Tot i que en un racó de la plaça han provat de canviar la peça, del pom de dalt, finalment l’han descartat. Els borinots han obert amb el 3de9, amb alguna dificultat de l’aixecadora per arribar al seu lloc, per continuar amb un segur 4de9 en segona ronda, i tancant la seva actuació amb un fàcil 5de8. Tot i no poder aspirar als castells que fa poques setmanes sonaven per la cita d’avui, els de Sants tanquen la millor temporada del seu historial i amb la sensació que l’any vinent arribaran molts èxits més.

El 3de9f dels Castellers de Sants a Terrassa (Foto ACN)

6 COMENTARIS

  1. Cal aclarir què es la millor actuació de la història amb tres castells i pilar. La millor actuació de la història només amb els tres castells de rigor està en mans de la Colla Vella, feta per Santa Úrsula d’enguany: 3/10fm, 4/10fm i 4/9 sense folre. Al Cèsar el que és del Cèsar.

  2. Com pot ser la “millor actuació de la història” si amb aquesta actuació no els hi hagués servit per guanyar el concurs d’enguany? O, es que al concurs no s’hi fan actuacions castelleres?
    El que si està clar que ahir es va demostrar que descarregar, en una mateixa actuació, tres castells dels cinc considerats com a màxima dificultat (3d10fm, 4d10fm, 2d8sf i 4d9, sense tenir en compte el 2d9f que “menja a banda…”) es molt i molt díficil (de fet només s’ha fet en una actuació), com també n’és de difícil fer l’aleta als tres en una mateixa actuació…
    En fi, esperarem a l’any vinent, promet ser molt interessant…

  3. No, Pere, no és la millor actuació de la història amb tres castells de rigor. Compares totes les actuacions amb unes normes i puntuacions que no apliquen sempre igual. Perquè el criteri, les puntuacions i les normes a considerar es demostra que canvien segons l’interès.

    De fet, en tot cas és la millor actuació de la història amb tres castells des del 2008, ja que abans del 2008 (i des que hi havia puntuacions) aquest 4d9 valia 0 punts, ja que no es comptaven dos castells de la mateixa estructura. Potser se’t deu haver oblidat. Per exemple, amb les regles d’abans del 2008, l’actuació de CdV a Sant Fèlix 2005 té 3 castells amb més punts que la que defenses.

    A més, avui comptes 3 castells a una actuació que no era el concurs i que per tant podia tenir pilar de mèrit. De fet a mateixa actuació, per a comparar-se amb els Muixerrillos, el pilar sí que ha comptat més d’una vegada, no?

  4. Ei, “Doncs no”, per veure quina es la millor actuació de l’història no cal cercar normes ni puntuacions, amb una mica de sentit comú i coneixement casteller n’hi ha prou…
    Només cal que miris aquest enllaç:
    http://revistacastells.cat/2016/11/lactuacio-mes-completa-i-els-punts/
    I mira quantes actuacions hi ha amb tres castells “amb negreta”, veuràs que només n’hi ha tres (dues de la CVXV i de CdV) i mira cuantes n’hi ha amb els tres castells descarregats, veuràs que només n’hi ha una…
    El que te més sentit comú i sembla raonable, es pensar que aquesta actuació dels tres castells de màxima dificultat descarregats hauria de ser la “millor actuació de la història”, independentment dels punts, de les normes, de les simpaties i de tot allò que s’hi vulgui afegir…

  5. Precisament l’article que esmentes diu el mateix, que els criteris canvien i el què ahir era norma avui ho canviem. Anant una mica lluny en el temps, els castells carregats no comptaven s l’actuació. Zero. Com si haguessin fet llenya. Fins que a algú va decidir que comptessin. Que no tenien sentit comú i coneixement casteller fins aleshores? Qui va defensar aquest canvi de criteri? Per quin motiu?

    El sentit comú i el coneixement casteller tenen color de camisa. Sempre n’han tingut i sempre en tindran. Fa quatre dies encara dèiem que si aquests només copien, si els altres realment no tenen 200 anys o si els de (molt) més enllà no fan castells perquè cobren per fer-los (o deixen de cobrar si no els fan), com si no n’hi haguessin aquí fa anys que cobraven per fer-ne.

    I de la mateixa manera, els castells amb negreta… n’hauríem de parlar, potser no totes les negretes són iguals o potser en falten. No tothom comparteix la tria i el criteri. I no deixen de tenir sentit comú i coneixement casteller. M’alegra l’actuació de Santa Úrsula i m’entristeixen aquest canvi constant de criteris segons convingui. Efectivament, el criteri qualitatiu de les negretes és tan absurd o poc absurd com el quantitatiu dels punts, les normes o si actues amb sol, pluja o neu.

    El què té més sentit i sembla més raonable és que cada colla (o persona) valori les actuacions que ha fet i tracti de millorar-les. La resta són debats estèrils de seguir amb qui la té més grossa mirada de front o de perfil, segons convingui. Aquestes discussions de conveniència és com el Marca i francament, no m’interessen.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here