Mirant al futur: El 2de10 amb folre, manilles i puntals

0

jordi andreuJordi Andreu | Analista i casteller

Així com la setmana passada parlàvem de possibles reptes de futur analitzant el 4de10 sense manilles, aquesta setmana veurem un altre castell del qual els Minyons en van parlar l’any passat i qui sap si aviat podria ser factible. Es tracta del 2 de 10 amb folre manilles i puntals. Està clar que aquesta denominació de puntals cada colla la podria anomenar com vulgui: Reforç, ajuts, etc… En aquest aspecte utilitzaré la nomenclatura de puntals perquè l’únic intent que hem vist fins ara així és dels Castellers de Vilafranca amb el pilar de 9fmp i com que ells ho van anomenar així, ho respectaré d’aquesta manera.

El passat 2016 els Minyons van parlar de la possibilitat de plantejar-se aquest castell. En el programa “3 rondes” l’amic Josep Almirall preguntava sobre la qüestió al cap de colla del moment Albert Pérez i a Tomàs Pont, membre dels Minyons. Explicaven que l’havien assajat sense lateral, dubtant de si posar-hi un dau (mà i mà) o dos, i amb dues agulles al folre i cap a les manilles, afavorint així l’estabilitat del nucli de les manilles, possiblement en detriment dels puntals. Així doncs, podria ser que els principals arquitectes i enginyers tècnics de les colles, Minyons a banda, tinguin fet algun esborrany (si no escrit, mental segur que si) de com es podria construir aquest castell.

Primera i única vegada que s’han vist els puntals a plaça. Intent de pilar de 9 amb folre, manilles i puntals dels Castellers de Vilafranca (1-11-2002).

D’entrada si que em veig amb cor de dir que prenent de referència l’intent de pilar de 9 dels verds, veig factible que algun dia es pugui fer. Estem parlant que van fer l’intent el 2002, fa molt de temps i l’evolució tècnica que han viscut les colles és tan espectacular que m’atreviria a dir que allò era en una altra època. Actualment les colles saben optimitzar molt millor els recursos i podrien trobar mecanismes d’assaig que permetin creure que tot allò es pugui aguantar.

Tècnicament és evident que cal una estructura de 2 molt ben afinada, la més lleugera possible, però alhora també preparada per resistir la inestabilitat que pot venir per sota. De fet, una estructura de 2 molt semblant a la que s’utilitza pel 2 de 9fm. Si encara es pot aprimar més aprofitant la feina que es pugui fer paral·lelament amb el 2 de 8sf molt millor, però en cap cas debilitar-la com ja indicava Albert Pérez. Ara bé, això ja es pressuposa que seria el més “senzill” en aquest 2 de 10fmp. Pressuposem que aquest aspecte del tronc estaria ja aconseguit. Evidentment tampoc descobreixo res per dir que la clau de tot plegat seria que aquest 2 tingués una base prou sòlida. Aquesta base evidentment ha de ser més gran que la del 2 de 9fm amb algunes incògnites que permetrien algunes variants.

Als puntals es podria optar per fer com les manilles però sense posar-hi el segon dau ni el segones mans. Vuit mans subjectant el castell. O es podria optar per treure els quatre laterals i posar-hi dos daus i com en l’opció anterior amb un sol primeres. Sis mans subjectant el castell. Sols hi hauria una escaleta per ajudar a pujar i un cop el castell en marxa baixaria a les manilles. Això ja aniria en funció del que els assajos donés més bons resultats a la colla en qüestió.

  • La primera opció (unes manilles però amb quatre castellers menys) necessitaria més gent a sota per aguantar aquests laterals, sobretot en els angles. Perquè si als puntals hi va un lateral, a les manilles n’hi hauria d’haver mínim tres per aguantar-lo. Fins ara en unes manilles hi ha un sol lateral i per aguantar aquesta lateral calen tres castellers en cada angle, dedicats exclusivament a això. A banda els que ajuden a donar estabilitat a les rengles de daus i primeres. Per tant, si anem sumant castellers a dalt, els hem de multiplicar per baix.
  • La segona opció és posar dos daus, sense cap lateral i permetria deixar els angles una mica més buits. Ara bé aquests angles i laterals de folre i manilles, tindrien la tasca de recolzar les rengles de primeres i daus per dotar-los de l’estabilitat necessària per aguantar aquest doble dau als puntals. Si als puntals hi ha dos daus, a les manilles n’hi hauria d’haver mínim tres i una escaleta, amb la qual cosa al folre potser en caldria sis. Aquesta opció també podria contemplar posar-hi dos primeres mans com en les manilles del 2 de 9.

Bé, tot això són possibles combinacions i variants i aproximacions de nombre de castellers i en cap cas són les úniques opcions possibles. N’hi podria haver moltes més. Les colles que s’ho plantegin poden variar, modificar o alterar el que sigui en funció sobretot de les necessitats que detectin en els assajos. Res del que dic aquí és una ciència exacta, que això són castells i precisament per això, perquè no són cap ciència exacta ens agraden i ens apassionen.

Una altra qüestió que variaria substancialment i que em genera algun dubte seria el tema de l’agulla. Fins ara en el 2 de 9 hi ha agulla al folre. A priori i en el pilar de 9 hi havia agulla també als puntals, com en les manilles del pilar de 8. En aquest cas crec que el plantejament seria com una extensió del 2 de 9, posar-hi agulla a les manilles però no als puntals. El repte és important, perquè aquelles tres agulles allí al mig posades, haurien de mantenir bé la verticalitat perquè si en algun moment aquesta agulla perd la posició i es recolza molt més sobre una rengla que l’altra, el desequilibri pot ser insalvable. En aquests castells cal mantenir molt la verticalitat sense recolzar-se excessivament de pit amb els companys, perquè sols que una força estigui desequilibrada més que una altra, és gairebé impossible de recuperar amb tot el pes a sobre. Per això un dels conceptes que imagino per aquest castell, és molt semblant al que fan servir els govindes per les seves construccions. Un nucli ben compactat i unes manilles i puntals sense donar gairebé pit, en què cadascú s’aguanta per ell sol apuntalant amb les mans al company corresponent i poc més. Sense compactar gaire les mans amb el nucli de terços i quarts per no desequilibrar l’estructura.

En qualsevol d’aquestes opcions he imaginat la configuració dels puntals igual a les manilles pel que fa al nucli. És a dir, amb crosses i homes de darrere recolzant als quarts. També podria ser que alguna colla s’hi atrevís amb una configuració diferent en aquests puntals. Amb una guillotina com es feia antigament en els 4 de 9f, o fins i tot sense crosses, o sense home de darrere o amb algun altre reforç encara per descobrir.

Un cop feta aquesta aproximació tècnica, faltarà veure com evoluciona la temporada de cada colla per veure si algú s’hi atreveix. Comptant que el treball de les quatre pinyes a l’assaig seria sols reservat per algun dia molt concret i massiu de gent, intueixo que el treball s’aniria fent per parts del castell i així anar encaixant les diferents pinyes.


FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here