Mirant al futur: El 4de10 sense manilles

0

jordi andreuJordi Andreu | Analista i casteller

Les coses van tant de pressa, que quan encara estic assaborint totes les grans actuacions de l’any passat, plena de castells de 10, combinats amb castells nets, amb castells amb agulla, amb grans pilars, amb rivalitat, amb punts, sense punts…va i l’amic Josep Torreño ja es pregunta quin nou castell veurem enguany! Potser és que em vaig fent gran i ja no tinc la mateixa velocitat mental, o que potser necessito o m’agrada tenir més temps per reflexionar cap on aniran els “tirus”.

La qüestió és que la cosa pot ser ben certa si repassem les declaracions en clau de futur del capdavanters de les colles. O si més no, les intencions hi poden ser si les passes prèvies es van complint. De ben segur que als arxius dels equips tècnics hi ha una carpeta on deu haver-hi l’esquema de com hauria de ser el 2 de 10 amb folre manilles i puntals o el 4 de 10 amb folre, per mi a partir d’ara, sense manilles. I és clar, si faig una mica de memòria i tiro anys enrere, recordo que quan jo era cap de colla també “jugàvem” a pensar com configuraríem uns castells en aquells moments inabastables per nosaltres.

Entre d’altres bèsties de castells per assolir encara, també hi podria haver el 3de9sf, que de fet és el que més a prop ha estat d’aconseguir-se, el 9de9f o el pilar de 9fmp. I no cal que ara elucubrem sobre si són possibles o no, perquè feu una mica de memòria i penseu si algun dia us imaginaríeu veure les actuacions amb els castells actuals. I resulta que ara ja estem pensant, o millor dit les colles ja estan pensat fins i tot una mica més enllà.

Mateix castell, diferents estils

El que a priori sembla més avançat seria el 4 de 10 sense manilles. Tant Vilafranca com sobretot la Vella, sembla que tenen apamat el 4de9sf, de manera que mostren un grau d’eficàcia molt alta amb aquest castell. Els verds no s’hi ha prodigat tant, però quan l’han fet n’han obtingut molts bons resultats. Els dos castells presenten notables diferències en quan els perfils dels castellers, sobretot en els pisos baixos.
El de la Vella és un 4de9sf tipus. És a dir, segons grans, segons purs. Els terços corresponen al mateix estil. Castellers que els castells amb manilles acostumen a anar a quarts. La correspondència d’aquí en amunt seria molt equilibrada amb el que trobem per sota. En canvi el 4 net dels verds té una tipologia un pèl diferent. Els segons són més lleugers que no pas els de la Vella, de manera que alguns d’aquests segons, en els castells emmanillats van al pis de quarts. La mateixa posició que ocupen els terços de la Vella. I així successivament els terços del 4 net dels verds (excepte el Xaio, que aquest val per tot) paren els castells de 10 allí on fan els quarts del 4 net de la Vella. Agafeu les fotos del 4de9sf i dels 3de10 de cada colla i podreu apreciar aquests exemples que us explico.

Amb això ens trobem que el 4 dels verds pesa notablement menys que el rosat. Això no el fa ni millor ni pitjor, però a priori sembla que si ens imaginéssim el castell un pis més amunt el dels verds surt amb una certa avantatge per aquesta qüestió. De fet, els Castellers de Vilafranca són els que obertament ja han marcat aquest castell com a futur maxi objectiu. Un castell al que la Vella ja va s’hi va aproximar fa un parell d’anys, però que finalment va deixar estar. Ara bé, sols és qüestió de rescatar la carpeta corresponent per fer-hi els retocs o canvis que creguin necessaris i tornar-se’l a plantejar. A més, la solvència amb què la Vella executa aquest 4 net avalaria de nou l’aproximació cap al 10 net.

Aquesta és la qüestió

Un cop es parteix de tenir dominat o més o menys controlat el 4de9sf, cal pensar en com fer que aquest folre sigui com una pinya. Els verds en això també parteixen amb avantatge perquè aquesta feina ja la coneixen amb el 2de8sf vers el 2de9sm. Clar que cada castell és diferent, però la capacitat tècnica per trobar solucions ja han demostrat que la tenen. A priori el folre no sembla de gran complexió tècnica ni que hi hagin gaires invents com si hi podrien haver en castells amb puntals o d’altres estructures compostes. Pot haver-hi la possibilitat de les quatre agulles posar-hi un home al mig, una falsa agulla, per intentar que no es deformin i es toquin les esquenes entre elles. La resta, intueixo que cal extremar la perfecta col·locació del nucli amb un reforç molt gran als primers mans, daus i laterals. Fins i tot amb molta més potència del que es fa en el 4de9fag i per suposat per res comparable a l’esquifit folre del 4de9f habitual. Està clar que el nombre de gent a posar-hi és important, però tant com que aquest nombre de castellers sigui més gran o no, ho és que les peces clau del nucli estiguin ben blindades per poder parar les batzegades. Construir una mena de cuirassa per protegir als segons, permeten alhora que les mans puguin travar als terços amb força i eficàcia, és l’equilibri que cal trobar en aquest folre. I crec que amb això no descobreixo cap secret, la qüestió serà si s’aconsegueix fer molt bé o no.

COMPARTEIX

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here