Ni pal, ni gol: carregat i prou!

2

Josep A. Falcato i Heckendorn

Darrerament s’ha encetat un debat sobre el valor que hem de donar als castells carregats i, atès això, la possibilitat de repetir-los quan només es carreguen. Val a dir que, aquest debat també va lligat a un altre sobre la disminució del risc.

La historiografia castellera explica que no es va atorgar valor als castells carregats fins a l’any 1932, quan a la festa major de l’Arboç, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va carregar un quatre de vuit que va aixecar gran entusiasme, doncs feia vint-i-quatre anys que no es feia l’aleta en una construcció de vuit pisos.
Sembla que fins llavors només es tenien en compte els castells descarregats, però també hi ha referències que donen validesa quan l’aixecador i l’enxaneta ja havien baixat fins a la pinya. Això va ser així durant tot el segle XIX o va patir fluctuacions? Crec que de 1805 fins a 1932 s’abasta un període massa llarg de temps i amb poques referències per sostenir una afirmació categòrica.

En canvi sí que podem afirmar que del 1932 fins ara portem 85 anys donant valor als castells carregats. Aquest valor ha anat fluctuant. Durant més de seixanta anys al meu parer els castells carregats van gaudir d’una consideració positiva desmesurada, atiats per unes puntuacions als concursos que consideraven sempre el Castell superior carregat de més valor que l’inferior descarregat. Influït per món casteller canviant, el concurs de Tarragona va corregir radicalment aquesta màxima en el Concurs del 2006, quan en molts casos el castell immediatament inferior descarregat ja té més valor que el superior carregat.
L’any 1933 el segon Concurs de Castells de Tarragona atorgava el mateix valor als castells carregats que als descarregats. Per al concurs del 2018 ja s’especula que la valoració dels carregats encara es ponderi més i un castell carregat estigui per sota del segon immediatament inferior a la taula de puntuació. Tot és parlar-ne i consensuar, però en qualsevol cas la consideració dels castells carregats té una continuïtat històrica que va més enllà dels concursos i fins i tot dels moments històrics del món casteller.
En primer lloc perquè el castell carregat té un valor circumstancial per a la colla que ho fa. No és el mateix, per exemple, carregar un tres de vuit per tercera vegada en una mateixa temporada que fer-ho quan has estat deu anys sense plantar l’aleta. El nivell de satisfacció dels castellers serà molt diferent. En segon lloc perquè diu una màxima irrefutable que els castells per descarregar-los primer s’han de carregar. Si en qualsevol castell es col·loca l’aixecador i l’enxaneta resta cinc minuts amb els peus a la faixa dels dosos fins que el castell acaba desmuntant-se s’haurà fet una cosa més o menys difícil, però el castell no estarà ni carregat, ni descarregat. I el públic, per poc que hi entengui, també ho considerarà així. Coronar un castell forma part doncs de l’alma mater de l’activitat, a partir del carregament, el castell ja no creix més i entra en un altra fase, la de descarregar. És normal que el món casteller li atorgui un valor, per sort ponderat, i entra dins la més absoluta lògica que el públic entès aplaudeixi aquest moment i no la col·locació de cadascun dels pisos. Per coherència doncs l’acabament d’aquesta fase no pot tenir valor zero.

Hi ha qui vol lligar la disminució del risc a suprimir el valor dels castells carregats. No puc estar més en desacord. Avui dia en comptades ocasions cap colla intenta un castell si no creu que té suficient solvència per completar-lo. Hi ha plena consciència que carregar un castell no és un objectiu, no és una obra completa. És tan sols una part; important sí, però una part. També cal tenir en compte que com més augmenta la dificultat d’un castell més es redueixen les possibilitats de descarregar-lo tot i haver fet totes les proves necessàries i de manera solvent. És obvi que ens acostarem al 100% de fiabilitat de descarregar un dos de sis si hem fet amb total suficiència el dos de cinc net i el dos de sis fins a l’aixecador a l’assaig; però, amb la mateixa qualitat en les proves de dos de set net i dos de vuit fins a l’aixecador, què diuen les estadístiques pel que fa al dos de vuit net? I amb proporcions similars o un xic inferiors també trobaríem altres castells de gamma extra. S’assaja més, millor i amb més recursos, els castellers estan més ben preparats, però els castells, encara que es facin sencers i amb xarxes a l’assaig al final s’han de dur a plaça, en situacions i escenaris que disten molt d’un assaig i on haurem de demostrar si, a tots nivells el castell el tenim, el dominem i el consolidem.

Si donem per bones aquestes premises, donar valor zero als castells carregats no estalviaria cap caiguda. És més, com es podrien repetir els castells carregats no faríem altra cosa que augmentar el risc. Si del que es tracta és de minimitzar riscos, el camí no és no comptar els castells carregats sinó altre tipus d’accions com no repetir ni els castells carregats, ni els intents, ni els intents desmuntats. En cap cas! Els castells són una obra col·lectiva. Si hi ha una errada ha fallat el conjunt. Fóra una bona manera de minimitzar riscos; com també o seria reduir les actuacions a quatre rondes més el pilar, una decisió que, a més, també escurçaria l’excessiva durada d’alguna actuació.
Un altre tema que no voldria obviar és el valor dels castells carregats en els rànquings. Sempre he cregut que el millor rànquing és el que té en compte la gamma de castells que cada colla abasta. En aquest model els castells carregats hi tindrien cabuda amb la seva ponderació. En cas d’igualtat entre colles hauríem de comptar el nombre de castells fets per cada formació, però en aquest supòsit en les construccions carregades, per ponderació, només hauria de comptar una. Per exemple: si una colla té 1 tres de nou carregat i l’altre en té 2, això darrer no hauria de tenir cap valor afegit. Compten els carregats, però el cas d’igualtat només desempaten els descarregats.

Donar valor zero als castells carregats ataca l’Habeas Corpus de les colles castelleres vulnerant el seu dret a sentir-se, en determinades situacions, parcialment satisfetes d’un castell carregat. Es nega el valor d’un moment crucial –quan l’enxaneta carrega el castell- ple de simbolisme, màgic i cerimonial a la vegada, sense el qual res no tindria sentit.

El món casteller té el seu propi llenguatge i el coronament d’un castell n’és una part fonamental. No són futbol; per tant: ni pal, ni gol, carregat i prou!

COMPARTEIX

2 COMENTARIS

  1. Assistir a una diada castellera com afeccionat i veure l’estat de forma de les colles participants, com tenen la canalla, el gruix de castellers que porten a plaça, analitzar els objectius que es plantegen per la temporada i la seva viabilitat en funció del que ens ofereix cada colla i acabar comentant quina colla hem vist millor i quina ha fet millor actuació sense utilitzar cap calculadora es per a mi com el licor destil·lat d’un poble que gaudeix d’aquesta seva centenària tradició i el treu a taula per celebrar les grans diades de la seva colla.
    Un dels ingredients indispensable d’aquest licor és la rivalitat entre colles i el que fa que enganxi és que aquesta rivalitat no estigui condicionada per una taula de puntuacions i normes escrites.
    Deixem els punts pel Concurs bianual de Castells i gaudim amb tots els matisos de les nostres diades castelleres.

  2. No estic d’acord en que repetir els castells aumento el risc ‘per se’. I ahir en vam veure dos exemples.
    Capgrossos vam desmuntar el 5d9 perquè el folre estava tocat de mort i, tot i així, com que sabiem que la feina estava feta el vam poder repetir i descarregar amb solvencia.
    També els verds van fer-ho amb el 3d8xs. El primer intent els hi va caure abans de l’aleta però confiaven en la feina feta, el van repetir i el van descarregar. Posem per cas que el primer intent els hi hagués caigut després de l’aleta. Perquè això, que el primer intent fos millor, hauria d’impossibilitar repetir el castell i demostrar que el podien descarregar?

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here