No cridis a un sord

1

biBenet Iñigo | Periodista de Rac1 i Casteller

No hi ha res com un enemic exterior per cohesionar les files pròpies. I és clar que el món casteller s’ha sentit agredit pel tractament del programa 8aldia sobre un tema tan sensible com la seguretat de la canalla. En les últimes hores s’han rebatut sobradament els comentaris que s’hi van fer, el to alarmista i les afirmacions poc rigoroses, vull pensar que fruit del desconeixement. La Coordinadora va liderar de nou la resposta, com sempre que s’ha posat en dubte la seguretat. Barret fora davant la Comissió Mèdica i Científica. Fins i tot els comunicadors castellers han criticat l’abordatge periodístic que se’n va fer.
L’enrabiada inicial és lògica i àmpliament compartida. Però un cop passada, respirem tots profundament i autoexaminem-nos. Fem prou per a la seguretat dels castellers en general i de la canalla en particular? I comuniquem prou bé el risc i les lesions castelleres? Entenc que tot és millorable, però podem respondre amb un sí rotund. Per tant, consciència ben tranquil·la, i resposta a les opinions infundades des de la confiança en la feina feta.
Tenim els estudis, tenim les dades, hem implantat mesures per a convenciment propi, tenim codis de bones pràctiques… i la realitat és la millor manera de defensar un model que funciona bé davant propostes innecessàries. Tampoc s’aguanten les acusacions d’amagar aquesta realitat; les colles hem après a anar-hi de cara perquè estem convençudes del que fem. Que jo sàpiga quan acaba la lliga de futbol es donen mil estadístiques de gols i aturades, però en canvi no el nombre de lesions, com sí que fa, per exemple, el Concurs de Castells. A qui ho vulgui saber. Però per més que ho puguem explicar raonadament, i fins i tot presumir de la feina feta, també hem de ser conscients (ho acabem de comprovar) que no hi ha més cec que qui no hi vol veure, ni més sord que qui no hi vol sentir.
COMPARTEIX

1 comentari

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here