No és una carta als Reis però ho podria ser

0

Josep Torreño

La temporada del 2014 va ser la millor de la Història en tots els nivells. I més enllà de la part més tècnica de les colles es pot dir ben alt que el fet casteller també gaudeix del seu millor moment pel que fa al nivell social i mediàtic, un exemple és l’ampli interès dels castells tant a casa nostra com a l’estranger.
Fa pocs dies vèiem alçar pilars al Palau de la Música durant el Concert de Sant Esteve, actuant al costat de l’Orfeó Català, o algunes fotografies castelleres fetes al Concurs de Tarragona han donat la volta al món gràcies a les principals capçaleres internacionals. Són dos exemples d’una presència i un reconeixement recent que se sumen a d’altres que al llarg dels darrers anys també han tingut. En la societat han agafat un protagonisme excepcional quan les colles han aixecat els seus castells durant les darreres manifestacions de l’11 de setembre o també en la campanya Catalans want to vote, que va exportar els castells a mitja Europa durant el passat 8 de juny. Ara no s’entén un esdeveniment local o nacional sense la presència d’una colla. Potser entre poc i massa…

D’acord, els castells estan de moda. Viuen el seu millor moment i s’han convertit probablement en la icona més representativa del país. Això ha succeït gràcies al nivell tècnic de les colles i per l’esforç de les persones que formen part d’aquestes. El 2015 seguirà sent un any ple de reptes, però no només a nivell de resultats castellers.

Això no és una carta als Reis d’Orient però ho podria ser. Entre tots, colles, castellers, institucions o mitjans de comunicació tenim molt per fer i molt per a millorar. En un exercici d’autocrítica, tothom ha de posar el seu gra d’arena per fer-ho millor, més atractiu.

Cuidar l’espectacle

Per començar, respectant a plaça els horaris de les actuacions  i el desenvolupament de les diades. A poques places (Tarragona, Valls i algunes més) l’activitat comença a l’hora marcada.

Sovint -això passa en qualsevol lloc- l’espectacle es fa pesat i avorrit per manca d’agilitat en algunes diades i això afecte a l’interès de l’espectador. Sabem quan teòricament comencen però mai quan s’acaben. La solució és posar un límit més o menys respectable?
La gestió de les ambulàncies. El 2015 no es podrà salvar de la suspensió d’algunes jornades per manca de serveis sanitaris, sigui després d’una llenya que pugui requerir més atenció o simplement perquè no s’ha presentat. També es retardaran perquè en algun indret haurem d’esperar a què hi arribin…

Qui hi actuarà?

L’expectació que s’ha generat en les darreres temporades al voltant del cartell de Sant Fèlix ha anat acompanyada de polèmica. Encara que no es tracti pròpiament d’un tema el qual la solució li pertoqui al món casteller, ja que la decisió recau en els cinc administradors de torn, molts hem ajudat a fer créixer aquesta polèmica amb inevitables aportacions en calent a les xarxes socials (m’hi incloc) esperant la decisió dels “admis”. En aquest sentit, d’una diada que em toca d’aprop, sí que podríem demanar als administradors d’enguany i als que vindran en els anys vinents, una decisió presa amb temps i, sobretot, ben comunicada, més respectuosa.
En clau de Festa Major de Vilafranca s’ha de millorar els horaris que afecten a les tres diades i, en un altre ordre de coses, un nou protocol que actualitzi i deixi ben clar quin ha de ser el requeriment per què hi prengui part una altra colla local en la diada del 30 d’agost. Però que quedi ben reflectit i sobretot s’actualitzi en els temps que corren…
Mirant cap a Barcelona, concretament a la diada de colles convidades de la Mercè, la sensació és que també necessita posar damunt de la taula un debat important…

Més dignitat

Els castellers fan un esforç per assolir un nivell tècnic major, i de vegades dóna la sensació que les gralles no van en consonància amb el nivell de la colla.
A plaça també caldria separar quan s’acaba una diada castellera i quan comença un espectacle tal com la Polca d’Ours (l’altre dia feiem broma aquí) i altres espectacles que correspondrien més aviat a un admirat esbart dansaire… Fem castells?, fem castells.
Més dignitat a plaça seria també la desaparició d’estructures (que no castells) de cinc pisos… No és cap menyspreu, sabem què tot inici o continuïtat és dificultós, però a plaça seria bo aparèixer sempre amb uns mínims i els 5 pisos crec que no haurien de ser-ho.

La premsa, també

Els que ens dediquem a informar i comunicar, també necessitem millorar. Molt.
S’ha d’agrair l’aposta pels castells per part de molts mitjans que ara compten amb cronistes i periodistes especialitzats, però sovint està envoltat de precarietat laboral. Però tot i aquesta precarietat, no és cap excusa per què alguns mitjans donin com a bona una crònica de quatre línies en forma de resultats, que ja hem vist tots a les xarxes socials. Si no que estaria millor trepitjar més plaça i ens expliquin més detalls tècnics. Ser els primers a informar i obtenir més visites a les planes digitals sembla ser més important i el més valorat.

Tampoc trobo que sigui positiva la creació de notícies castelleres cada dia, sovint amb poc o baix contingut interessant. Podria ser l’hora de la creació d’un grup de periodistes castellers que seguim un mínim de criteri professional?
Pel que fa a la televisió pública del país necessita especialment una millora en el tractament casteller. Han sigut molts anys de demanda per acabar fent un producte que s’emet en horari d’assaig i que acaba amb una secció d’uns minuts aliens als castells. Cada cosa al seu lloc.
D’altra banda el món casteller també ha d’acceptar amb més naturalitat aquest ofici. O es prefereix el corresponsal en plantilla d’un mitjà que impregna titulars i cròniques d’acord en els ferits i lesionats per les caigudes dels castells? Això ha passat fins fa quatre dies comptats en molts mitjans importants.

Segurament que a la meva llista per demanar que tots millorem en molts aspectes em deixo moltes altres coses. Tenim per davant un 2015 apassionant i amb el precedent d’un 2014 que ha deixat el llistó molt alt. Un 2015 que sembla que podria ser el darrer any sense Museu Casteller. Després de molts anys de gestació, de canvis de planificació, de governs, o d’ubicació, la primera fita castellera del 2016 podria ser la inauguració d’aquest.

I per acabar, si fes la carta als Reis em demanaria poder veure el 3de9 sense folre i el 4de10 amb folre i manilles, però sobretot, sent menys agosarat, que tothom segueixi gaudint i fent més gran aquest l’espectacle dels castells.

Fotografia d’Antoni Coll 

COMPARTEIX

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here