Pep Ribes: "Em sento orgullós que sigui la Colla Joves la que m’hagi premiat"

Pep Ribes (48 anys), va començar al món del periodisme casteller col·laborant en les retransmissions castelleres a Ràdio Vilafranca de la mà de qui considera el seu mestre, Jaume Grau – l’any 1992- en una diada de Festa Major de Santa Margarida i els Monjos. A partir d’aleshores, els micròfons d’aquesta emissora i ell s’han passejat per la majoria de les places del país. Des de principis dels 2000 dirigeix el programa televisiu ‘Va de Castells’, de Penedès Televisió, que en els darrers anys també compta amb versió radiofònica presentada i dirigida per ell des de 2007. Fa pocs dies es va anunciar el seu nom com a guanyador del XIX Premi Joan Ventura Solé que li entregarà la Colla Joves Xiquets de Valls el pròxim 31 de maig. És el premi a mitja vida dedicada a informar del que considera la seva passió, els castells.
Així doncs, aprofitem  per conversar de castells i de periodisme casteller amb Pep Ribes.

Enhorabona pel premi Joan Ventura Solé. Què ha significat per a tu aquesta distinció?

Gràcies. Considero que és tot un reconeixement i una visualització del  periodisme casteller. La majoria de la gent que m’ha felicitat es pensava que ja el tenia, suposo que perquè porto molts anys fent això. Però està bé, aquests reconeixements prefereixo tenir-los en vida!

Deu fer il·lusió rebre un reconeixement com aquest.

Fa molta il·lusió que vingui de Valls i de la Colla Joves en especial. Sempre he tirat cap a aquesta colla. I és que una de les persones que de jove em va marcar i em va eclipsar molt en quant el seu pensament casteller i visió d’entendre els castells va ser l’Andreu Montserrat, gran cap de colla de la Joves. D’aquí la meva estima per aquesta colla, per això em sento orgullós que siguin ells els que m’hagin premiat.

Ràdio i Televisió. Això són moltes hores al dia!

Jo m’hi poso dilluns a treballar pensant ja en el cap de setmana, en el que diré a les retransmissions, als programes…Has de tenir clar el que diràs i tenir les dades d’aquelles colles que estàs parlant, també per aportar alguna cosa i entretenir a la gent en aquell parell d’hores o tres que dura una diada. A la tarda dels diumenges faig el programa de ràdio, que també m’he de preparar durant la setmana. A la ràdio arribo a les 4 de la tarda i marxo a les 10 de la nit, ja que he de preparar el Va de Castells de televisió que s’emet els dimarts. Tinc un contracte per hores que sempre acabo fent més de les que toquen. En total, em dedico unes 4 hores diàries “matxacant” castells i això qui més ho nota és la meva parella, a qui no li agraden gens els castells.

Els castellers continuen tenint la pell molt fina! En el moment que parles bé d’una colla els caus simpàtic, i el dia que parles malament, se’t tiren a sobre i sembla que vagis en contra d’ells


I també moltes hores de ràdio en directe

Si, i és molt difícil, sobretot si vas sol. He fet diades a la ràdio jo sol, com en un Concurs, on vaig fer 8 hores de ràdio en directe, però un s’hi acostuma. Hi ha dies que estàs millor i ho fas amb més gràcia i dies que estàs pitjor, com un dia que vaig patir molt durant una diada de Sant Magí.

Com veus el periodisme casteller d’avui?

El veig molt bé, però darrerament hi ha molta oferta a internet, potser estem una mica dispersos i em sembla molt repetitiu perquè moltes vegades diem tots el mateix. Per altra banda crec que estaria bé recuperar el periodisme de ràdio i el periodisme de televisió. Seria maco poder escoltar més castells per la ràdio.

El periodisme digital ha arribat tard?

Han arribat al millor moment, i a diferència de la ràdio i la televisió, encara fa falta més dedicació a les ciutats amb colles grans. A Valls no hi ha emissora de ràdio municipal, Terrassa i Mataró pràcticament només dediquen temps als castells durant les seves festes majors i poc més. A les ciutats aquestes falta que els castells i les seves colles locals tinguin més atenció.

Què ha aportat la premsa al món casteller?

Moltes coses. Que hi hagi un punt d’atenció, que tothom estigui assabantat del que es fa, crec que és important. La premsa ha anat creixent com han anat creixent els castells,  no estem com als anys 1980 o 90 que per llegir una crònica havíem de comprar un diari. Ara no, ara podem llegir multitud de cròniques, que algunes t’agradaran més que d’altres, estaràs més o menys d’acord, però com a mínim hi són. Crec que la premsa castellera ha aportat moltíssim.

El periodista casteller Pep Ribes és barceloní però d’arrels vilafranquines (Foto Josep Torreño)


I el casteller, s’ha d’acostumar encara a la premsa?

I tant,  els castellers continuen tenint la pell molt fina! En el moment que parles bé d’una colla els caus simpàtic, i el dia que parles malament, se’t tiren a sobre i sembla que vagis en contra d’ells. Això és una cosa que el món casteller s’ha d’acostumar. Hi ha molts colors, moltes colles i molts periodistes, i no sempre els periodistes se’ls s’ha d’identificar amb colles concretes. Nosaltres des de Vilafranca hem fet l’esforç de parlar de castells a nivell nacional, i no només parlem de les colles de Vilafranca, parlem de totes les colles, i per tant demanem el respecte que aquest esforç ens mereix de cara a la resta del panorama casteller.
És a dir, si en algun moment donat parles malament d’una colla ho fas des de la crítica periodista, no perquè et caiguin més o menys simpàtics.

“Crec que els periodistes castellers ens estem guanyant reputació perquè ens veuen a plaça cada diumenge”

 

Si has hagut de criticar alguna colla o castell en concret, no t’ho has pensat mai. S’accepten les crítiques del periodisme casteller?

És el que et comentava abans dels colors, la gent es pensa que no puc ser crític amb els Castellers de Vilafranca i sí amb  la Colla Joves de Valls, però no, sóc igual de crític amb tothom. Crec que també hi ha el tema del respecte dels anys d’experiència, d’haver trepitjat moltes places, d’haver sigut casteller,  els entenc.
Però sí que pot passar que a algú s’emprenyi i li duri una setmana, però els castellers han d’entendre que un dia ho pots fer bé o ho pots fer malament i que poden parlar malament o bé, segons ho facis.

I des dels mitjans, es fa poca autocrítica?

No parlaré a la lleugera, però ara sí que hi ha molts periodistes que ara comencen a trepitjar places, però fins ara fèiem periodisme d”oïdes”.  És a dir, els que hem trepitjat places constantment cada diumenge, hem comès pocs errors o hem pogut parlar sempre en primera persona del que veiem, o del que intuíem el que havíem vist. Hi ha molta gent que ha escrit o parlat moltes vegades del que els altres li havien aportat, aquesta és la diferència de trepitjar plaça o no.

Els periodistes castellers, no ho expliquem tot i per dir-ho d’alguna manera, “amaguem” certes coses que sabem. Això és bo?

Sí, sobretot quan passen accidents greus, que som capaços de posar-nos d’acord, que puguem parlar llibertat però amb tacte i amb les coses ben dites, encara que de tant en tant s’escapa algun periodista que no entén de castells i diu barbaritats. Però crec que els periodistes castellers d’ara ho estan fent bé, hi ha una sèrie de gent, com les seccions de La Vanguàrdia, vosaltres al FestaDirecte, l’Infomakis i molts altres que sou un grup de periodistes molt entesos, que trepitgeu plaça, que viviu els castells dia a dia… Això fa que cada vegada hi hagi menys gent que sigui capaç de ficar-se amb els periodistes, perquè veuen que és més seriós, no és com allò que deia que als anys 80 o 90 es parlava d’oïdes i potser el que et deien no coincidia amb la realitat… Jo crec que aquesta reputació ens l’estem guanyant nosaltres perquè ens veuen a plaça.

Has tingut el privilegi de retransmetre castells històrics. Amb quins et quedes?

Molts! Però em quedaré amb el 3de10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca, era aquella culminació a tants anys d’anar al darrere. També la retransmissió del primer 3de9 amb l’agulla descarregat, i finalment em quedo amb el 4de9 sense folre descarregat pels Verds al Concurs de Tarragona, inclús més que la torre de 9 amb folre i sense manilles carregada.

“Lo de l’APM? ja fa 5 anys i encara hi ha molta gent que m’ho recorda”

 

Segur que tens alguna anèctoda que t’hagi passat en antena

Fa uns anys, durant una diada de Sant Magí, acompanyat del Jaume Grau. Feia molta calor i em vaig desmaiar en directe. El sol em va matar.

No t’escaparàs! Molta gent et recorda avui dia pel ressò del tall famós que l’APM? va treure de la retransmissió del 3de9 amb l’agulla. Què et va passar?

Ja fa 5 anys d’això i encara hi ha molta gent que m’ho recorda. L’altre dia, a la feina, em van presentar una persona aliena als castells que em va reconèixer per aquest tall de l’APM?, fa molta gràcia! Allò d’aquella retransmissió  ve del vespre previ, amb aquelles ganes i il·lusió que hi havia a la processó per tornar a intentar el 3de9 amb l’agulla (el dia abans va quedar en intent). Vaig parlar moltíssim amb la gent  amb el so de les gralles, els trons, i tot els soroll de fons de les processons, parlaves amb un to més fort i vaig acabar esgotat. L’endemà em va agafar sense defenses i el vaig retransmetre amb poca veu, a causa de tot el que es va parlar el dia abans.

Aquesta setmana has començat una nova temporada del Va de Castells de ràdio i televisió, però de moment només a Ràdio Vilafranca i Penedès TV, i no a nivell nacional com en les darreres temporades. Què ha passat?

Hem començat a nivell local i comarcal, de moment no hi ha acord amb la Xarxa de Televisions locals ni amb la Xarxa de Ràdio, ja veurem que passarà amb tot això i com es tanquen tots els acords. Sembla que tan TV3 com la Xarxa no van al ritme dels castells i s’esperaran al mes de juny. Qüestió d’esperar.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

2.674 Seguidors
Seguir

Xarxes

14,837FansAgradda
2,674SeguidorsSeguir
6,377SeguidorsSeguir

Darreres notícies

Si continues utilizant aquest lloc acceptes l'ús de les galetes. més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tancar