Sant Fèlix, com cada diada

0

Nacho Ferrer 

Arribes a la façana de sempre, saludes a companys i amics amb qui has compartit plaça, pinyes i beures després d’altres diades. És un dia més, una trobada més, un altre diumenge, dissabte, sant patró que agafes el cotxe per anar a veure els amics d’un altre empedrat enmig de les cases. Avui vas a veure els castells d’una altra colla que no és la teva, vas a veure camises que no duen el teu escut, vas a gaudir dels castells amb la tranquil·litat de no ser qui els ha de fer.

Tens aquella absència agradable de responsabilitat, de nervis i pensar com ha d’anar tot. No tens ni tan sols el neguit de repassar mentalment cada instant d’assaig on tens el castell a la teva pell, cada estrebada, cada cop, cada suau balanceig del cos que et diu que tu, el del teu costat, el de darrere teu i el que està 3 metres sobre teu esteu bé. I quan no també. Ni tan sols la plaça és teva. No et deus al teu públic als que et coneixen, als que et vénen a veure a tu, la teva colla i els teus castells. Avui no et deus a res, et deus a gaudir d’una diada on vols veure-hi grans castells.

Castells que faran altres castellers com tu, i que en aquesta diada aniran la seva millor posada en escena, volen fer-hi els seus millors castells, s’ho deuen a ells mateixos, a la seva camisa i el seu escut. Saps que hi van amb la tensió de tenir cada ronda gravada a foc als ulls, de responsabilitat i nervis per cada passa del castell. Tenen tot el neguit de repassar mentalment cada instant on tenen el castell a la seva pell, cada estrebada, cada moviment d’aquesta bèstia on ell, el del seu costat, el de sota, el  dalt o el del darrere estan lluitant pel mateix en el mateix instant, instant on la plaça és seva. Es deuen a tot un públic que ara mateix només els ha vingut a veure a ells, la seva colla i els seus castells. Es deuen a cada un dels anys d’història que pesen sobre cada espatlla de cada castell.

Com cada 30 d’agost, 4 colles es deuran a tota una plaça i a tot un instant per alçar els castells més durs que ens poden oferir. Es deuran a tot allò que qualsevol altre casteller ens hem hagut de deure davant de la nostra diada més important. Com cada 30 d’agost, (m’)és impossible no voler la millor diada que podrien veure els nostres ulls.

COMPARTEIX

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here