Una diada única en una plaça única

0

pep Pep Ribes | Periodista casteller

La Diada de Sant Fèlix, és sense cap mena de dubte el dia més important i esperat de l’any per a tots els castellers i afeccionats vilafranquins i penedesencs. És el dia que es dóna la benvinguda als forans, castellers i afeccionats d’arreu que al llarg dels anys han fet d’aquesta plaça la més especial del món casteller. És el màxim exponent de l’esplendor, la rivalitat castellera i també el respecte mutu. Costa contenir les emocions que es viuen en una diada com la de Sant Fèlix, per això has de ser-hi i gaudir-la. M’agrada recordar sempre les paraules del professor Fonxo Blanc: “la Diada Nacional a l’àgora més castellera”.

La jornada del 30 d’agost, és una diada castellera única, en una plaça única, orgullosa i entesa. Com va escriure l’any 1957 l’erudit Emili Miró “Plaça Reina, entre totes”, la plaça més castellera. Ja des de temps immemorials quan les colles de Valls arribades en carro, intentaven aleshores imponents i difícils castells de vuit, l’ambient casteller que es podia viure era de passió pels castells, i que continua vigent al segle XXI. Passió pels castells dels de casa i de gent vinguda d’arreu. Poques diades desperten tant d’interès com la de Sant Fèlix. Dies abans, els locals de les colles convidades es converteixen en punt de trobada, de comentari i exaltació del fet casteller.

Inalterable el 30 d’agost, feiner o festiu, la unió de tots l’ha fet gran, molt gran. Gran, gràcies a les colles castelleres que sempre han cregut en aquesta diada i en aquesta plaça. Tant en els millors moments del segle XIX, quan Sant Fèlix va ser testimoni dels primers castells de nou de les colles de Valls, com també durant la decadència, el públic no ha faltat mai a la plaça de la Vila que ha estat escenari de les històriques rivalitats entre les colles de Valls i del Vendrell; de Valls, Vilafranca i El Vendrell més tard i més recentment amb la nova època d’or, entre les colles de Valls, Vilafranca i Terrassa, sense oblidar la irrupció de Tarragona. Malgrat que l’èxit o el fracàs sempre depèn de les mateixes colles la plaça sempre agraeix l’esforç i l’entrega amb què les colles engrandeixen la llegenda d’aquesta diada i aquesta plaça.

Sant Fèlix és sinònim de grans castells, de grans proeses castelleres. És sinònim d’ambient casteller des de ben d’hora i fins ben tard, amb gent d’arreu. I dels castells que hem de dir? Només cal fer memòria del Sant Fèlix del 2015 per adonar-nos-en. O si fem una mica més de memòria i ens anem 15 anys enrere podrem recordar un dels més grans sant Fèlix, el del 2001, un dels més “competitius” per l’època.

Parlem ara de Sant Fèlix 2016 i les diverses novetats introduïdes. Opinió del tot personal. D’entrada la figura del cap de plaça, com a dinamitzador, que no controlador de la diada em sembla una idea excel·lent. Serà interessant però la seva valoració, després de la primera posada en escena i si cal reconduir aquesta figura. Des d’aquí molta sort al company Jordi Bertran, perquè se li gira feina. Pel que fa al sistema d’actuació i divisió de plaça en dos blocs, dreta i esquerra que permetrà agilitat de muntatge de pinyes, és una mesura que jo mateix vaig defensar.

Una altra mesura introduïda i poc comentada, que afecta les colles, és el fet de només desmuntar un peu de castell per ronda, i que des d’aquí i ja fa dies que dic que no m’agrada. Conscient de que cap colla desmunta un peu de castell per gust, penso en la difícil decisió d’una colla de tirar un castell amunt a la segona si o si, sense estar-ne convençut. Difícilment una colla desmuntarà dos cops un peu de castell de deu, per tot el que suposa. Però en castells de decisió mil·limètrica (4de9-tde8sf) si podria ser necessari. Veurem que passa.

En temes de mobilitat i cordó de seguretat, res a dir. Un pèl més incòmode pel públic abans de començar, però que no es notarà en res durant la diada en si. És necessari fer-ho per permetre a les colles situar-se com cal a plaça. Encert també en fer seguits els pilars d’ofici i d’homenatge al monument als castellers i alliberar els castellers per preparar-se per entrar a plaça amb temps.

Pel que fa a l’entrada a plaça del seguici i les colles locals no actuants, és cert que es necessita agilitzar-ho. Puc entendre que Xicots i Jove no facin el pilar d’entrada a plaça (recordem que ho fan des de fa uns pocs anys) però no m’agrada que no ho puguin fer els Falcons de Vilafranca, que ho han fet sempre com a part del seguici popular. A més, si els “demanem” que facin el pilar de sis per sota a plaça minuts abans de la diada, just és que puguin saludar la seva entrada a plaça.

Per anar acabant, comentar també la decisió encertada de poder gaudir dels caps de colla en una roda de premsa final pels mitjans de comunicació. De les diades del 29 i el 31 poc a dir. Tot dependrà de les hores intempestives de sempre i la voluntat de les dues colles actuants d’agilitzar-ho. Sobretot la diada de Sant Ramon, a l’antiga i “tope” horari, que pugui esdevenir un final de festa castellera com mereix la plaça i la Vila.

No puc marxar sense agafar paraules de l’amic David Tudela, “benvinguts al teatre dels somnis, gràcies per venir a fer història”.

COMPARTEIX

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here