Xavier Gonzàlez, director del Concurs de Castells: "Estem notablement satisfets"

0

Josep Torreño

Entrevista a Xavier Gonzàlez, Director del Concurs de Castells

[dropcap]P[/dropcap]ocs dies després de l’excel·lent XXV Concurs de Tarragona conversem amb Xavier Gonzàlez, Director del certamen tarragoní. Amb ell repassem alguns aspectes d’aquesta edició.

Quina valoració organitzativa fas de la XXV edició del Concurs de Castells? 

El Concurs de Castells sempre el fan les colles i, per tant, un certamen amb un nivell casteller tan elevat, amb tres castells de deu pisos com a gran titular, sempre serà un gran Concurs. A nivell organitzatiu, deixant de banda el tema de la venda de les entrades, estem notablement satisfets: el Concurs va tenir un bon ritme tenint en compte la magnitud dels castells vistos, el funcionament de la ‘sala de màquines’ (speaker, videomarcadors, pàgina web) va ser bo, el nou format de lliurament de premis creiem que va funcionar força bé. Sempre hi ha coses a millorar però, a nivell global, estem contents de com van funcionar les dues jornades a Tarragona i, també, la de Torredembarra, malgrat la pluja.

I del ressò mediàtic?

Els dies previs anàvem dient que el Concurs és el principal aparador del fet casteller i aquesta idea s’ha vist reforçada. Els castells estan de moda i molts mitjans de fora aprofiten el Concurs per aproximar-se a aquesta realitat. El fet que hi haguessin fotògrafs d’agències internacionals com Associated Press, Getty Images, France Press o Reuters han permès que les imatges del Concurs arribin, literalment, a tot el món. I tot plegat sense oblidar la tasca dels mitjans que habitualment cobreixen la informació castellera. Aquests dies s’ha parlat molt de Concurs, dels castells i de Tarragona i s’ha fet en termes positius.

Tot i les mesures preses per agilitzar la durada del Concurs, no creu que més de 6 hores és massa? S’haurà d’augmentar el nombre de rondes conjuntes, incloent els castells de 9 bàsics?

Òbviament sis hores és molt de temps, però nosaltres sempre insistíem que tan important com l’hora de finalització era el ritme de la diada. I en aquest sentit, tenint en compte el gran nombre d’intents en solitari i la dificultat dels castells intentats, les colles van oferir una gran predisposició. A partir d’aquí, afortunadament tenim molt de temps per copsar totes les opinions, fer una avaluació en profunditat i estudiar com ha de ser el Concurs de 2016. 

De cara a properes edicions com esperen solucionar la venda d’entrades? 

El tema de les entrades s’ha convertit en una de les principals prioritats de l’organització. En ple segle XXI comprar una entrada no es pot convertir en una cursa d’obstacles i, malauradament, això ja fa massa vegades que ens passa. Enguany ja vam anar a parar a una de les millors empreses del sector però, per desgràcia, la cosa no va anar bé.

Hem de redoblar els esforços per solucionar-ho. El Concurs ha de ser notícia pels castells que hi fan les colles, les úniques protagonistes, no pels problemes de venda d’entrades.

Què et sembla les reaccions de la grada i arena quan es xiula reitaradament a una colla? 

Malament. Tots som conscients que la rivalitat és un dels components dels castells i que aquesta té moltes maneres d’expressar-se, però crec que aquestes xiulades generalitzades van més enllà. El públic pot tenir la seva predilecció, però hi ha moltes maneres de fer-la pública.

 No hi pot fer res l’organització? 

Segur que sí, però segurament han de ser accions més preventives que repressives. Durant el Concurs ens vam plantejar si l ‘speaker’ havia de fer algun tipus de comentari al públic, però ho vam desestimar perquè hagués estat contraproduent.

Prendran alguna mesura per evitar que es torni a repetir?

Toca parlar amb totes les parts implicades, buscar quines poden ser les causes d’aquest clima i fer les accions oportunes per rebaixar el grau de crispació.

Amb quines coses et quedes d’aquest Concurs de diumenge i quines creus que ha de millorar?

De la jornada de diumenge em quedo amb els tres castells de deu pisos, símbol del bon moment del món casteller i de l’afany de superació de moltes coses. I també em quedo amb el potencial que va oferir la Tàrraco Arena Plaça: durant la nit i tot el dia vam poder jugar amb la cúpula retràctil per tal que la pluja no endarrerís res o, ja durant la diada, perquè el sol no molestés en excés colles i públic.  Entre les coses a millorar, el servei de wifi als mitjans de comunicació o alguns detalls del servei de bar.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here