El mítics 4de9 amb folre que va signar la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la Santa Úrsula de l’any 1981 i 3de9 amb folre que cinc anys després va protagonitzar la Colla Joves Xiquets de Valls, tenen en comú que es van completar al primer intent que les respectives formacions feien sobre aquests castells. I que aquests van ser els primers 4de9f i 3de9f descarregats del s.XX. Ara bé, no va ser fins al 1990 quan per primera vegada es va aconseguir descarregar totes dues construccions en una mateixa actuació en l’era moderna dels castells. La històrica fita es va viure a Vilafranca del Penedès i va tenir en els Castellers de Vilafranca els seus protagonistes. Aquest diumenge 1 de novembre se celebren 30 anys d’aquella gesta, que en aquell moment va esdevenir la segona millor actuació del segle XX.
Una temporada regular amb final apoteòsic
Tenint en compte la discreta temporada que els Castellers de Vilafranca estaven protagonitzant l’any 1990, el programa per la diada de Tots Sants no convidava gaire a l’optimisme. Els verds no van poder dibuixar l’aleta a cap castell de 9, ni a Sant Fèlix ni al Concurs, mentre que sí que ho assolien els seus rivals, les colles punteres de Valls, i uns joves Minyons de Terrassa, que començaven a enfilar-ne els primers.
Així que els vilafranquins van tenir en aquell 1 de novembre de 1990 la darrera oportunitat per revalidar les construccions més importants del moment. I ho van aconseguir.
Fins aquella diada de Tots Sants els Castellers de Vilafranca presentaven un balanç de castells de 9 amb un 3de9 amb folre descarregat i 3 més de carregats. El 4de9f només l’havien coronat en dues ocasions, la darrera feia dos anys.
Segon 4de9f descarregat del segle XX
Els verds van donar el tret de sortida de la diada amb el 3de9f, castell va pujar força bé i que van aconseguir dominar amb autoritat. La diada no podia començar millor que descarregant el segon 3de9f de l’historial dels vilafranquins i el novè en global en tota la centúria.
Aquella embranzida va esperonar-los per atacar a continuació un 4de9f que va pujar nerviós fins a l’entrada del pis de dosos, però que a partir d’aquell moment la construcció va assentar-se. Es coronava amb relativa facilitat i es va controlar fins a la baixada sense excessius problemes, mentre a la plaça es desfermava l’eufòria. I gràcies a aquest 4de9f -el segon descarregat del segle-, s’aconseguia completar el primer doblet de 9 pisos de l’era moderna.
Tot i portar en cartera el 5de8, els de Cal Figarot van decantar-se per una construcció més assequible per la colla, com la torre de 8 amb folre, que només van poder carregar. Tot i així, acabaven de segellar la millor actuació del segle XX. Si els de la camisa verda ja despuntaven i feien grans castells, com els dels vallencs, aquell dia van cataputal-se damunt de tot.
Les crosses al folre del 4, la clau
Fins aleshores, les colles ja les utilitzaven al 3, però no en l’estructura del 4, on s’utilitzaven les guillotines (uns castellers que subjectaven els braços dels segons amb els seus caps). El dels verds, va ser el canvi que va dotar-li la solidesa al folre de l’estructura i tothom el va acabar adoptant. Així, la Colla Vella torna a completar el 4de9f 10 anys després del primer, i la Colla Joves el descarregaria per primer cop el 1992 (i s’apunta la primera tripleta màgica de l’era moderna), i unes setmanes més tard ho fan els Minyons de Terrassa.
