“Quan fortifiques el teu castell estàs cridant l’atenció del teu enemic per a què t’ataqui” (Michel de Montaigne)
Els castells, com tot evolucionen amb el temps i s’adapten i el concurs ho ha fet amb ells. Des que va tenir la seva represa l’any 1980, la biennal de Tarragona ha experimentat no poques variacions, algunes d’elles en benefici de la seguretat de les colles i de les seves actuacions. Com a més destacada podríem apuntar la variació de la taula de puntuacions el 2006 on, en molts casos, el castell superior carregat passava a valdre menys que l’inferior descarregat. Per a l’edició d’enguany es vol introduir una norma que només contempli com a puntuable un castell carregat, de tal manera que si una colla en carrega més només comptarà el de major puntuació. Realment això augmentarà la seguretat de colles i castellers? De veritat pensen que un canvi d’aquest calibre contribuirà a disminuir la sinistralitat?
Per a mi els castells carregats tenen un valor. Ja vaig deixar clara la meva postura en aquest article i, poc després en Xavier Brotons va complementar-ho en aquest altre. El valor circumstancial que té per una colla carregar un castell per força s’ha de comptabilitzar en un concurs. Les puntuacions de la biennal de Tarragona rebaixen un 13% o un 14% el valor dels castells carregats. Segurament, si féssim una enquesta la majoria de castellers augmentarien significativament aquest percentatge. Fora bo entomar el repte de rebaixar la seva puntuació creant grups més amplis de castells on el menys puntuat descarregat estigués per sobre del més puntuat carregat. Segurament, tal i com ha volgut fer sempre el concurs, s’acostaria més l’hipotètic resultat a la valoració que es fa a les places. Ara bé, d’això a atorgar un valor 0 a un castell carregat hi va un món. Primer per la incongruència i el greuge d’atorgar valor amb uns castells carregats i a d’altres no. Segon perquè aquesta norma atempta contra la dignitat. Carregar un castell en comptades ocasions provoca satisfacció als castellers, però crec que no m’equivoco si dic que el sentir general de les actuacions a les places no és donar al carregament d’un castell valor zero, per tant aquesta mesura no deixa de ser un despropòsit.
Sovint quan es parla de com ha evolucionat el concurs ens enorgullim de com ha augmentat l’efectivitat de les construccions que s’hi aixequen; àdhuc amb millors registres que algunes de les diades de més nivell com Santa Úrsula i Sant Fèlix. En els articles I el Concurs? Realment és tan diferent? i Per una lectura més castellera del Concurs, en Miquel Botella en parla abastament d’això i de com el concurs s’assembla cada cop més a una actuació de màxims de qualsevol colla feta en una plaça. Tot i això, les dades que aporta en Botella en els seus articles ténen un punt d’esbiaixat. La seva comparativa és sempre amb diades on actuen colles de gamma extra i al concurs hi participen ja entre dissabte i diumenge un ampli ventall de colles de nivells diferents. Una comparativa molt més ajustada s’hauria de fer entre l’actuació del concurs i les altres actuacions de màxims de totes les colles que concorren a la cita de Tarragona en cada edició. Fixem-nos sinó en la primera taula d’efectivitat on comprovareu que hi ha una lleugera tendència a millorar l’efectivitat quan es passa de 6 a 5 rondes, però el canvi més significatiu esdevé a partir de l’edició del 2012, quan entren a la palestra 32 colles. Per descomptat que la millor preparació i, sobretot, el canvi de mentalitat de les colles a l’hora d’afrontar els seus reptes en el concurs ha fet augmentar l’efectivitat, però és innegable que com més colles hi participen millor percentatge d’efectivitat hi hà. La segona taula doncs és la que s’hauria de fer servir per comparar només l’efectivitat de les colles que intenten construccions de gamma extra al concurs amb actuacions com Santa Úrsula o Sant Fèlix. Tot i la millora significativa dels últims anys, els resultats són més semblants.
És veritat que el nivell de dificultat d’una colla que s’enfronta per primer cop a un quatre de vuit és molt superior a quan ho fa una colla de gamma extra. Però també és veritat que, per molt ben preparat que el tinguis, les possibilitats de descarregar un gamma extra sempre seran molt inferiors a les que té una colla que porti ben preparat qualsevol altre tipus de castell; tant al concurs, on us remeto a la darrera taula, com a les places. Atenent això és obvi que a qui més pot perjudicar la nova norma és a les colles de gamma extra. Aquestes colles són les que, amb excepció de 2014, sempre han guanyat les primeres posicions. La nova norma de donar valor només a un castell carregat podria desnaturalitzar i pervertir el concurs perquè augmentaria la possibilitat que el certamen deixés de ser un reflexe força fidel del nivell de les colles al llarg de la temporada. Articles com aquest i aquest altre en donen mostres ben fefaents del que podria passar. Molt sovint, quan algú en surt damnificat un altre en surt beneficiat i és ben trist que això arribi a passar perquè es manllevi el criteri d’equanimitat. Dic això perquè la norma afecta al criteri de la igualtat d’oportunitats. És com si per motius de reducció del risc ens emmiralléssim en el pòquer descobert mentre obliguem a participar en una ruleta on uns jugadors poden apostar pel 70% dels números mentre altres només disposen del 30% o com a molt juguen a vermell o negre. En les 12 edicions que contenen les taules, només 22 vegades una colla ha puntuat amb més d’un castell carregat. És significatiu constatar que d’aquestes 22 en 8 ocasions ho van fer colles de gamma extra.
Hi ha qui apel·la a aquesta norma com a mesura per guanyar en efectivitat i millorar la seguretat. Jo en canvi penso que pot provocar l’efecte contrari. En la diada del primer diumenge de Santa Tecla de l’any passat els Castellers de Vilafranca van carregar tres grans castells: 2/8net, 4/9net i 3/10. Amb la nova norma a la mà, en la darrera edició del concurs haguessin quedat en 11è lloc. Ho trobaríeu normal? Segurament el plantejament dels verds d’haver existit aquesta nova norma hauria estat un altre. De poder-ho fer haurien intercalat altres castells inferiors, també de gamma extra. O potser haguessin gastat les dues primeres rondes amb valors més segurs i els trumfos haurien sortit a partir de la tercera. Però, aquests hipotètics plantejaments dels verds, o de qualsevol colla creieu de veritat que milloren la seguretat? Més temps de concurs, més cansament, més desgast rebaixarà la sinistralitat? De debò?
Errats van els que creuen que tots els d’aquest parer som partidaris d’anar a tirar els castells a carregar, ni aplaudim intents forassenyats com feien alguns mitjans fa poc més de 20 anys. Senzillament, no podem estar d’acord amb una mesura contrària a la valoració que es fa a les places, que és injusta i desnaturalitza el concurs i que és susceptible de provocar l’assumpció de més risc i, per conseqüent, derivar en més sinistralitat.
Complementem aquest article d’opinió amb aquestes tres taules d’efectivitat diferents sobre el Concurs que podeu consultar clicant aquest enllaç.
