La força del col·lectiu pot amb tot, fins i tot en els moments més difícils. Així es va constatar aquest 2019 amb el 3de9 sense folre que, mentre el món casteller patia una baixada del volum de camises generalitzada, va compensar la temporada castellera irregular.
Tanmateix, aquest castell inabastable fins al moment, necessita molt més que el moviment de tots; implica creure-hi de manera plena, un treball molt intens, molta constància, estratègia i estar preparats per fer-ho tot sota molta pressió. Si això se li suma aplicar-ho davant l’imponent rival sabent que també el pot assolir, en el marc d’una gran diada i en una mítica plaça, és un valor de dificultat a afegir.
Un cop paït el què vam viure el 27 d’octubre del 2019, el dia que es va vèncer el mite, parlem amb dues joves protagonistes que van ajudar a aconseguir una fita que, problablement, sense el paper de la dona al món casteller hauria estat impossible.
La Colla Joves dels Xiquets de Valls ja va posar la directa amb el tres desfolrat per Sant Fèlix amb una prova que va fer creure en l’impossible. I que, posteriorment, per Santa Úrsula va ser una realitat amb gran convicció en el saber aixecar-se en els moments més difícils. Nerea Moreno, sisena i pilanera de la Colla Joves, descriu la diada com a valenta. “Vam ser valents i molt grans al aixecar-nos després de caure. La Colla Joves mai es rendeix”, afirma.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls portava un rodatge de gammes extres i un domini amb els desfolrats impecable amb una evolució d’aquests molt pautada i precisa. Tanmateix, Santa Úrsula “és molt incerta i sempre et pot sorprendre”, tal i com descriu Paula Olivé, quinta de la Colla Vella.
L’expectació era màxima i l’emoció estava assegurada. La Nerea recorda la diada molt intensa des del moment en què va posar el primer peu a plaça. En el cas de la Paula molta incertesa i nervis, ja que res estava escrit.
Cert és que, les cartes de la Joves eren més previsibles que les de la Vella, ja que anaven directes a pel 3de9 passant primer pel 2de8, que ja havien descarregat el 2019. L’àmplia gamma de castells dels rosats generava més dubtes a l’hora de veure quin seria el moment de l’atac al tres desfolrat, i si acabaria figurant dins del programa en detriment al possible 2de9 sense manilles. D’aquí ve, en gran part, l’incertesa que va viure Olivé.
Moreno i Olivé havien de fer els tres castells i el pilar, amb l’única diferència que la Paula no ho sabia. I és que, la Santa Úrsula de la Colla Vella es va anar escrivint durant el transcurs de la diada. Primer amb un 4de9sf amb tres canvis ja anunciats de les darreres setmanes, dels quals Olivé ho contemplava.
L’aleta del primer tres desfolrat podria haver portat el segell de la Joves en cas d’haver tirat amunt algun dels peus desmuntats que van fer. Tanmateix, ja se sap que l’oportunitat la va tenir la Vella, ja havent anunciat el 2de9 sense manilles. Moreno afirma que, “al cap i a la fi, a plaça, cada colla mira pel seu benefici”, i destaca que “la Joves va complir amb els objectius”, referint-se al canvi d’estratègia dels rosats. “El canvi del dos al tres va ser fotut, perquè els del tronc del dos portavem estona apartats, mentalitzant-se per tal de mantenir la calma. L’anunci del tres va fer que t’haguessis de mentalitzar molt més ràpid en menys temps. Però l’estratègia va sortir bé”, afirma Olivé.
L’aleta del tres va sentir com “si petés alguna cosa” a la plaça, “el crit més fort que he sentit mai com a castellera”, afirma Olivé. Amb dosos col·locats, la plaça ja preveia que el s’anava a viure, i Olivé ho recorda amb gran emoció.
La Joves tenia més a perdre que guanyar, ja que, després dels peus desmuntats i els diversos canvis introduïts al tronc de darrer moment, la Vella anava guanyant la partida. La pressió anava a l’alça i era més que palpable. Però la Joves seguia al peu del canó amb un intent que van defensar l’indefensable i van fer somiar en l’impossible. De fet, per Moreno, aquella prova era una mostra que el castell era de la Joves i que era possible descarregar-lo.
Després de la caiguda, i amb una hora de diferència, la plaça el va tornar a veure, ara sí, de color vermell. La Nerea anava al pilar de l’enxaneta. Ella només pensava en no sentir-la, ja que això auguraria alguna cosa molt bona. “Ja el tenim, ja el tenim, ja el tenim”, va pensar quan va deixar de notar la petita. Un, dos, tres, aleta. Encara se li posa la pell de gallina en recordar-ho. L’esclat va ser brutal i la rendició de la plaça va ser imminent.
La Joves va tancar la diada amb el pilar de 7 amb folre, del qual la Nerea hi va pujar. Tanmateix, destaca que poder acabar la millor diada de la seva història amb un pilar de mèrit com és el de 7 folrat amb canvi inclòs, diu molt de força de la Colla Joves, tot i no poder fer el pilar de 8 amb folre i manilles.
La Paula ho va viure un ‘xic’ diferent. Amb només un pilar de 6 a plaça, va acabar fent de sisena al pilar de 8 amb folre i manilles, la cirereta que acabaria de certificar la millor diada de la història dels castells. “Al final et sents molt afortunada per tenir aquesta responsabilitat, ja que penses que potser sense tu allò no s’hagués pogut assolir”, afirma Olivé.
La gesta castellera del tres desfolrat va ser possible gràcies a la força conjunta, però està comprovat que, des que les dones van entrar de ple al món casteller les fites històriques van anar a l’alça. Per tant, el paper de la dona en el tres desfolrat, com en altres construccions que s’han assolit en els darrers anys, va ser determinant.
“La introducció de les dones en els castells, és molt necessària, i això es nota perquè hi ha molts pisos a tronc, sobretot els superiors, fets per dones. Sense les dones no es podrien assolir els castells tal i com els recordem”, destaca Olivé.
En diferent mesura, Moreno defensa la paritat en els castells i l’importància en igualtat de condicions entre homes i dones. “El castells es va poder fer gràcies a la força de la pinya, el tronc i a les persones que van creure en la Colla Joves fins al final”, afirma.
Ambdues destaquen que els assajos van ser primordials per entendre el què va succeir per la festa de la patrona de Valls. En el cas de la Joves remonta abans de Sant Fèlix, moment on, segons afirma Moreno, van veure que “aquell castell seria de color vermell”. I la Colla Vella en el seu conjunt de temporada amb l’àmplia gamma de castells. Olivé afirma que les darreres setmanes hi havia molta incertesa ja que s’anaven provant moltes peces, totes diferents i mai se sabia quina seria la definitiva.
Així doncs, l’assaig va ser la clau de l’èxit. En el cas de la Joves destaca la confiança sobre l’estructura i la Vella confirma la perfecció i estar allà sempre. És a dir, el treball, el creure-hi i la història són els tres elements que podrien definir l’essència de les colles vallenques i que es van posar de manifest aquell dia.
L’etern debat sobre si es descarregarà el tres desfolrat està servit. La Nerea ho té clar, i creu molt fermament que s’assolirà aquest 2020 i de la mà de la Colla Joves. La Paula es mostra més expectant en afirmar que hauran de veure’s més tresos carregats fins que es pugui descarregar.
