Gairebé 3 anys han trigat els Castellers de la Sagrada Família en descarregar el carro gros d’ençà que un 21 d’octubre del 2012 aconseguissin coronar-ne el primer. Des de llavors els de la camisa verda han patit una travessa pel desert on, tot i dominar amb solvència la gamma alta de 7 veien com les seves aspiracions a l’assalt dels 8 pisos es veien reduïdes a un altre 4 carregat a la diada de colles locals de la Mercè 2013.
Però ja l’any passat van començar a bufar vents de canvi quan la renovació constant de tronc als seus castells, sumat al domini que han anat demostrant darrerament amb la torre de 7 (actualment és l’única colla que ha descarregat aquesta estructura a la primera diada que la portava a plaça i mai els ha quedat en intent o carregat), van ajudar a madurar la idea de tornar a provar aquesta estructura, aquesta vegada amb la lliçó ben apresa.
La data escollida va ser el tretzè aniversari, en una plaça presidida per l’imponent monument que dóna nom a la colla i al barri. La diada s’havia plantejat de tal manera que l’objectiu principal és fes en tercera ronda just després de fer els seus altres castells límit. La primera ronda va començar amb un 2de7 que se’ls va girar un pèl però que els terços van saber controlar en tot moment, s’acabaven d’apuntar el sisè de la temporada. En segona tanda el castell escollit va ser la construcció insígnia les darreres temporades, un 3de7 aixecat per sota que enguany han trigat un pèl més en coronar per primera vegada. El castell va pujar força bé tot i que una petita brandada durant l’aixecada de segons va provocar més d’un esglai d’alarma entre un públic majoritàriament forà que aplaudia amb delit cadascuna de les aixecades. Tot i així l’experiència i la sang freda que tenen els de la dreta de l’eixample amb aquest castell van aconseguir que tanquessin ronda amb la major part dels deures fets.
Ara ja si, un cop començada la tercera ronda tocava contenir l’alè amb el carro gros dels verds. L’estructura va pujar força bé de mides però un tremolí constant a causa dels nervis van fer que es desmuntés amb dosos ja col·locats. Aquest intent desmuntat lluny d’apaivagar els ànims entre les files verdes van fer que els nervis deixessin de fer acte de presència. Després d’un acurat i perfeccionista tancament de la pinya els quatre segons i terços van pujar i van donar el seu vistiplau, l’intent era vàlid. Tot i que el castell no acabava d’estar del tot encarat en cap moment es va dubtar que l’enxaneta no pogués fer l’aleta. Un cop fetes les 3 passes i amb quintes sobre la pinya l’alegria ja es començava a encomanar entre els de la camisa verda i en baixar segons l’eufòria va esclatar a plaça enmig d’abraçades i petons que es van allargar una bona estona. L’ocasió s’ho valia, la fera ferotge de Safa per fi s’havia domat.
Dos pilars de 5 simultànis (un d’ells aixecat per sota) van acabar de posar la cirereta a la que ja és la millor diada de la història dels castellers de la Sagrada Família. Ara el següent objectiu dels “safencs” ha de ser acabar de polir els petits detalls que puguin quedar per a perfeccionar aquest 4 i repetir èxits a Igualada i Poble Sec.
Al seu costat, uns Castellers de la Vila de Gràcia que venien d’un desencertat dissabte a Manresa van voler donar el millor de si a una plaça que l’any passat van fer de 9. A primera ronda van fer fortuna amb un 7de8 que va remenar una mica al quatre però que el van descarregar sense cap mena de contratemps. A continuació els graciencs van provar un 2de8f que tot i les bones mides van optar per desmuntar en patir una batzegada amb dosos col·locats, tot seguit han volgut descartar la torre folrada i han optat per un 3de8 i un 4de8 per a tancar la tercera ronda sense cap més complicació.
Tocant carrer Provença teníem la tercera colla, uns Castellers de Sant Cugat que van poder completar un 4de8, un 3de8 i un 5de7 amb clares aspiracions a pujar un pis més. Els gausacs agafen embranzida per a un final de temporada en el que busquen descarregar el 2de8f i, per què no, provar sort amb altres estructures de 8 i mig. La seva següent parada és la diada tarragonina de l’Esperidió on podríem veure un nou pas evolutiu a les seves aspiracions.
