El fet casteller fa anys que aposta per una millora en la seguretat i prevenció de les lesions durant la seva pràctica. Tots els agents, colles, castellers i la Coordinadora, han tingut un paper decisiu per conèixer els riscos que comporta fer castells i els han dotat d’estudis i recursos per convertir-los en una activitat més segura. Un d’aquests agents, i que ha tingut un paper molt actiu i decisiu, ha estat en Jaume Rosset i Llobet (Terrassa, 1964). És Doctor en medicina i cirurgia, especialista en cirurgia ortopèdia i traumatologia i metge de l’esport, i un veterà casteller dels Minyons de Terrassa.
Del 2006 al 2012 va exercir com a director científic i mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Fa temps que defensa les dues iniciatives que els malves anunciaven aquest dimarts per avançar en termes de seguretat i prevenció: l’aposta per la pinya a l’antiga, i la penalització dels castells enfonsats, que en el cas que s’acabin produint durant el darrer cicle del castell, no es considerarà descarregat. Un dels principals objectius és intentar reduir, tant com sigui possible, el nombre de les lesions més greus.
Apostar per la pinya a l’antiga era una vella demanada que havia fet vostè personalment a la seva colla, els Minyons.
Fa temps que hi vaig al darrere però no ha estat fins ara que, tant la junta com la tècnica, consideren que cal apostar per aquests temes i que es donen les condicions per abordar-ho. El tema de la soca a l’antiga requereix, essencialment, organitzar els assajos per tal d’encabir-hi les proves pertinents, que la tècnica conegui els problemes i solucions que ja han detectat i resolt les altres colles que hi ha participat fins ara i que intenti buscar noves solucions allà on els problemes no estiguin encara resolts. Això implica prioritzar aquest treball davant d’altres temes que la tècnica té per resoldre cada temporada. Fins ara o no s’havia avaluat suficientment la conveniència, no s’havia cregut que pogués ser una bona solució o no s’havia considerat prioritari.
La teoria de considerar descarregats els castells amb enfonsaments és molt més pràctica, però és tota una revelació en aquest món.
El tema dels enfonsaments, o millor dit, de quan es considera descarregat un castell, és un tema conceptual; això no porta cap feina. És un tema de dir: ho veiem així, a partir d’aquests motius, i ho posem en pràctica. Des del punt de vista pràctic jo entenc que no canvia res perquè els castells carregats ja no s’han de repetir. Sí que té repercussions a les puntuacions i rànquings. Però crec que als Minyons aquest és un tema que no preocupa a la majoria de la gent. En tot cas, hauran de ser els que els confeccionen els qui decidiran com ho resolen. El que sí que queda clar és que, per a la colla, aquell castell quedarà com a carregat i no com a descarregat.
Qualsevol castell que no estigui tothom de peus a terra no es considerarà descarregat. Ja sigui un castell amb folre, sigui amb folre o manilles o un castell que no porta folre. Es considera que el cicle es tanca no en el moment en què es comença a considerar un intent vàlid, sinó que es considera que s’acaba el cicle quan tothom està a terra.
Però no creu que potser s’estan autoimposant un càstig molt excessiu?
Això només depèn de la perspectiva des de la qual t’ho mires. De fet, cada casteller, individualment, pot considerar-lo com vulgui, independentment de què faci la colla. És evident què si prioritzes la puntuació, el què t’interessa és tenir un castell que consti com a descarregat. En aquest sentit, com més amunt te’l consideren descarregat millor. Però jo em pregunto perquè un 3de10 ha de ser descarregat quan surten els quints? I perquè no és quan surten els sisens? Posats a demanar, perquè no és quan s’ha fet l’aleta?
Jo no m’ho miro des d’aquesta perspectiva. És més, no ho veig coherent. Això que el castell s’acaba quan surten els quints, que els ho preguntin a la gent de la pinya! Ho sento molt, això és una perspectiva massa centrada en el tronc del castell. Als castells, la majoria de la gent està allà sota, on el castell ha començat abans que sonin gralles i el castell s’acaba molt després que es consideri descarregat.
Però, a més, penso que cal pensar també en estratègies que puguin disminuir el risc de lesió, i aquesta proposta crec que ho pot fer, encara que sigui en un petit percentatge.
I com neix aquesta proposta?
Aquesta proposta no neix essencialment d’un punt de vista conceptual sobre quin és el cicle d’un castell, sinó que neix des d’una realitat: i és que es produeixen un seguit de lesions greus degut als enfonsaments del folre i/o les manilles, i es vol fer el possible perquè això es redueixi tant com es pugui.
Tinc entès que aquestes mesures van aprovar-se en l’assembla de la colla.
El cap de colla ho va presentar com una de les accions del seu programa de tal manera que, si s’aprovava la seva candidatura, s’acceptaven també aquestes mesures.
«Es produeixen un seguit de lesions greus degut als enfonsaments del folre i/o les manilles, i es vol fer el possible perquè això es redueixi tant com es pugui»
I la gent ho ha encaixat bé?
A l’assemblea (va ser, com sol ser als Minyons, nombrosa) hi va haver algunes veus discordants però la candidatura i, per tant, la proposta, es va acceptar per immensa majoria. Ara haurem de veure què passa el primer dia que hi hagi un cas d’aquests. Jo entenc que és un canvi que, tot i que jo el veig totalment lògic, requereix una maduració de la colla i que confio i crec que la colla el farà. Jo penso que el fet que als Minyons el tema dels rànquings no afecta tant farà que no costi tant que la balança es decanti cap a entendre que els avantatges que suposa la mesura compensen els inconvenients.
La majoria de lesions greus es produeixen per caigudes al tronc o estan focalitzades en el folre o la pinya?
És evident que de lesions se’n produeixen en el tronc, al folre, les manilles i a la pinya. I els mecanismes a cada lloc són diferents. Jo si vols et dono unes xifres per entendre de què estem parlant. Però et diria una altra cosa; ni que no fossin unes lesions molt freqüents, per mi seria igual. És un tema de valorar a la pinya com se l’ha de valorar. Aquí sota s’hi posa una gent que pateix i que pot lesionar-se i que, per tant, totes les mesures que prenguem per intentar evitar lesions valen la pena (com ho valen les que es prenen en altres posicions i situacions).
No és el motiu principal, però aquí s’hi sumen altres temes com les celebracions anticipades. O d’aquells moments en què els folres i manilles ja estan exhausts i, com que el castell ja està descarregat, et relaxes una mica i no acabes d’esprémer els pocs recursos que et queden. A la pinya hi necessitem molta gent i, si volem fer castells més alts i grossos, encara en necessitarem més. Jo conec gent que, quan se li demana col·laboració per posar-se a una pinya d’un castell gros s’hi neguen perquè en ocasions anteriors el castell ha acabat caient-los a sobre no perquè no es podia aguantar sinó perquè alguns castellers han començat a celebrar-lo en el moment que estava descarregat i no pas en el moment en que tothom era al terra.
Parlem de xifres sobre enfonsaments amb castells amb folre i/o folre i manilles?
De mitjana es produeixen 16 enfonsaments per temporada amb castells amb folre, o folre i manilles. Aquests enfonsaments provoquen, de mitjana, 36 sinistres. O sigui, 36 persones que tenen algun grau de lesió, que generen un comunicat mèdic, que pot ser des d’una ferideta o una rascada al cap fins a una lesió greu. D’aquestes 36 persones que han obert un comunicat de lesió, 8 tenen una lesió greu.
Si extraiem conclusions d’aquestes tres dades que t’he donat, la primera cosa que surt és que hi ha una lesió greu per cada dos enfonsaments. La segona dada rellevant: si hi ha 8 lesions greus cada 36 persones que es lesionen, vol dir que un 22% de les lesions que es produeixen en aquests tipus de mecanisme generen una lesió greu. Això és molt superior a qualsevol altre mecanisme de lesió. O sigui, quan algú va a espetegar a terra, que és la situació en principi considerada més greu, un 11,5% de les lesions són greus.
És evident que hem d’evitar les caigudes a terra, oi? Doncs si estem tots d’acord que hem d’evitar les caigudes a terra, hem d’estar d’acord que a un mecanisme lesional que provoca el doble de lesions greus l’hem d’atendre i intentar posar-hi alguna mesura.
Una altra dada molt important: Al 4% de les caigudes de castells folrats o amb manilles hi ha enfonsaments. I malgrat això, el 16% de les lesions greus estan generades pels enfonsaments. O sigui, representen només un 4% de les caigudes i generen un 16% de les lesions greus.
Per tant, ja no només és un tema de la seva gravetat, que ja hem vist que ho és molt, sinó que, a més a més, és un mecanisme lesional altament freqüent. I com a conseqüència, si tenim detectat que tenim un problema i que aquest problema és rellevant, la lògica és intentar veure de quina manera ho podem millorar. Evidentment, que no es considerin descarregats els castells fins que tothom toqui de peus a terra no evitarà alguns enfonsaments. Alguns enfonsaments no és podran evitar perquè, per exemple, són deguts a que el tronc ha caigut; el tronc cau, desestabilitza l’estructura i s’enfonsen el folre i les manilles. Per tant, no totes es podran evitar, però si hi ha l’estímul afegit de què aquell castell no es considerarà descarregat fins que tothom hagi baixat, per un costat probablement disminuiran les celebracions anticipades, però sobretot, i aquest penso que és el punt més important, augmentaran les possibilitats que un castell acabi ensorrant-se.
La medicina fa anys que ha demostrat que quan a un ja sembla que no li queda ni un bri més de força, si la causa s’ho val, és capaç d’aixecar 50 kg amb una mà. Doncs aquí possiblement passarà una mica el mateix que, quan la causa s’ho val (i descarregar-lo és una bona causa), la gent traurà forces d’allà on semblava que ja no n’hi havia per intentar aconseguir que allò arribi a bon port.
Per tant, jo tinc clar que és una mesura que ha de tenir repercussions positives. Amb quin percentatge? El temps ens ho dirà. A dia d’avui, la junta i la tècnica dels Minyons consideren que el que hi anem a perdre és menys que el que hi anem a guanyar. Espero que el temps confirmi que ha estat una bona decisió. I, si no ho ha estat, tot es pot canviar novament.
«De mitjana es produeixen 16 enfonsaments per temporada amb castells amb folre, o folre i manilles. Aquests enfonsaments provoquen, de mitjana, 36 sinistres. D’aquestes 36 persones que han obert un comunicat de lesió, 8 tenen una lesió greu.»
Puja o baixa el nombre dels ensorraments en els últims anys?
Les dades es mantenen. Evidentment que els Minyons no van celebrar de la mateixa manera el cinquè 3de10fm que el primer. Com més castells has fet d’aquell, menys possibilitats hi ha que et desconcentris o ho celebris en el moment de considerar-ho descarregat. Per tant, això hauria de fer reduir la incidència d’alguna manera. Però no tot són les celebracions o la desconcentració. Cada vegada intentem fer castells nous, castells inèdits, o fer les estructures cada vegada més grosses i altes, pensant fins i tot amb els puntals. Si no vigilem, això ens anirà en contra i farà que el nombre de lesions es vagi mantenint o, fins i tot, que pugui arribar a augmentar.
Per què creu que costa apostar per la pinya a l’antiga?
Per què això és feina, és un canvi, és buscar-se problemes. Si tens una cosa resolta i ara te l’has de plantejar d’una altra manera, que aparentment és més complicada, el plat de la balança dels inconvenients pesa molt. Si no aconsegueixes que la tècnica de la teva colla entengui que les dificultats cada vegada són menys, perquè cada vegada s’ha provat més o s’han trobat solucions als problemes que s’han anat plantejant, i que no vegi que hi ha un problema real, amb lesionats, que cal mirar d’evitar en el possible, difícilment s’hi posaran.
Una de les coses que més m’enfada quan explico la conveniència de provar la soca a l’antiga és que em diguin que no hi ha encara dades que demostrin que serà útil. No entenc com no s’adonen que un dels motius principals pels quals encara hi ha poques dades és justament perquè la colla no s’hi posa i no contribueix a poder arribar a conclusions. Em sembla, fins i tot, poc solidari. És molt còmode dir que no s’ha demostrat. Que ho demostrin els altres, que hi perdin temps els altres! Hi hem de contribuir quantes més colles millor. Més ara que ja hi ha colles que ho han provat i cada vegada és més evident que no és tan complicat fer-ho i cada vegada és més evident que les lesions que et pots estalviar s’ho valen. El nombre de lesions és important. Hem de “perdre” més el temps als assajos. Hem de poder parar un assaig per configurar bé una pinya, per explicar bé com s’han de posar. Em molesta que això es consideri perdre el temps o que hi hagi altres prioritats.
I perquè només hi ha sis colles que apostin per la pinya a l’antiga?
Penso que una bona part del problema és que les colles no es creuen ni que sigui necessari ni que pugui ser útil i el poder d’influir que tenen les colles que actualment el fan no és prou potent. A m’agradava quan, ja fa massa anys, la meva colla era punta de llança. Que ara hagi decidit treballar la pinya a l’antiga, encara que sigui per demostrar que no serveix, em retorna la colla que enyorava. A més, l’impacte que s’hi posi Minyons, amb tots els respectes, és molt més gran que si ho fan els Marrecs de Salt. De la mateixa manera que l’impacte seria molt diferent que ho fes la Colla Vella. Imagina’t que ho fa la Vella; l’impacte és multiplicaria per 10 respecte al que pugui fer fins i tot els Minyons! Per tant, que ens hi haguem posat encara em satisfà més.
Hi ha estudis que garanteixin que la pinya a l’antiga sigui més segura?
Ja comencen a haver-hi dades. Dues d’aquestes colles que fan soques a l’antiga (Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants) han fet castells grossos com el 5de9, 2de9, el pilar de 8 o castells de 9… i aquests castells s’han aguantat. Per tant, ja sabem que és possible fer aquests castells amb aquestes soques. Però encara no sabem quin percentatge de lesions s’acabaran estalviant amb nombres concrets, ja que encara no hem reunit un nombre suficient de caigudes en aquests castells per a poder-ho saber. Tampoc no sabem quantes noves lesions poden aparèixer. Potser disminuïm les cervicals però n’apareixen unes altres i aquestes resulta que són molt més greus. Res ho fa pensar, però això també cal analitzar-ho.
Avui dia en què ens podem basar? Ens podem basar a dir que, de moment, les caigudes que hi ha hagut han anat bé, no s’han produït lesions cervicals greus. Encara és un nombre baix per poder-ho concloure i per això es necessita que més colles ho facin. Mentre no tinguem aquestes dades, penso que és suficient argument el fet que sabem que es produeixen les lesions, en sabem el nombre i la tipologia i hem constatat que val la pena incidir-hi.
Hem de “perdre” més el temps als assajos. Hem de poder parar un assaig per configurar bé una pinya, per explicar bé com s’han de posar. Em molesta que això es consideri perdre el temps o que hi hagi altres prioritats.
I quines són aquestes lesions?
Les lesions cervicals. Que es produeixen per què? Perquè la persona que està a la pinya en aquestes posicions té el cap exposat. No hi ha cap element que protegeixi aquest cap. És un cap que sobresurt, junt amb els caps del voltant. I un cap no protegeix a l’altre. El fet que hi hagi molts caps, no fa que el teu cap estigui protegit. Quin mecanisme ens protegeix? El que ja coneixem de la pinya convencional, aquest sí que està ben estudiat. En el moment que nosaltres afegim unes espatlles que pugen al costat del nostre coll i uns braços que fan de topall per tal que el cap del que tenim davant no pugui fer un moviment violent, i sobretot, no només violent, sinó de molt recorregut, sabem que això protegeix. Per tant, el sentit comú a partir de l’evidència que tenim de les lesions que es produeixen, quin tipus de lesions són i com sabem que es poden evitar, ens diu que posar els braços per sobre, per lògica, ha de tenir un impacte significatiu en aquestes lesions.
Pot tenir un impacte negatiu en altres lesions? I tant que sí. És evident que si jo tinc els braços avall, els braços no es poden lesionar. I si tinc els braços a dalt, els braços es poden lesionar. Puc tenir un dit que es trenca, un colze que es luxa, o el que tu vulguis. Però la gravetat d’aquestes lesions, ni que acabessin sent més freqüents, no té res a veure amb les lesions cervicals que es produeixen en aquesta zona del castell, que són la pinya dels castells folrats on no hi ha peus, on no hi ha una protecció d’impacte directe.
A més, la soca a l’antiga també té certa incidència sobre el tema dels enfonsaments, perquè, en l’enfonsament, també sol acabar rebent la part desprotegida de la pinya. Quan el folre cau, pot caure cap endins i llavors reben els que tenen peu a sobre, però quan cau cap enfora, reben els que tenen el cap desprotegit. Si aquesta gent els tenim amb el cap protegit pels braços, es també disminuirà el nombre de lesions que es puguin produir a la pinya en un enfonsament, perquè estarem protegint el cap, no de tots, perquè els de sota seguiran amb el mateix tipus d’exposició. Però sí que a aquests els disminuirà.
Entenem que el fet que els Minyons apostin per la pinya a l’antiga serà molt beneficiós per aquest estudi.
Jo crec que serà, primer, un pas important per a la colla. Evidentment que m’agradaria que tingués també un impacte sobre altres colles i que més colles s’hi apuntin. Perquè jo crec que és beneficiós, ho tinc claríssim; no tinc cap dubte que encara que sortissin inconvenients, no se m’acut una explicació que em faci veure que això té més aspectes negatius que positius. Tot i així, sóc el primer a dir que això no és qüestió de si ho crec o no; cal demostrar-ho i ara els Minyons hi contribuirem. Tindrem més dades i més tècnics a trobar solucions dels que hi ha hagut fins ara. Hi ha qui diu que es pot generar menys pressió de pit i que en el cas de l’enfonsament de castells amb folre i manilles més fàcilment la pinya es podria acabar ensorrant. Ja ho veurem. Però jo penso que més aviat el contrari. En el moment que tu connectes un cordó de castellers amb un altre a través dels braços, tu estàs lligant la soca, molt millor que amb els braços avall, com ho fa el ciment armat, fent que augmenti la resistència de l’estructura. Potser es pot perdre alguna mica de força de pit (tot i que això no s’ha estudiat ni en sabem quin efecte pot arribar a tenir) però tinc la sensació que això es compensa pel fet que així el que estem fent és connectar castellers i, per tant, donant-li una solidesa més gran a la pinya.
A nivell tècnic, la pinya a l’antiga és compatible amb qualsevol tipus d’estructura? En alguns casos ha estat més fàcil lligar una pinya de 3de9f que de 4de9f
El problema és resoldre l’encaix del casteller que tindrà els braços avall amb el casteller que ja els tindrà amunt. Hi ha un punt de transició en el qual el de davant té els braços abaixats i tu els tens ja per sobre. Com més irregular és el castell, com més entrades i sortides té, com més forats, més difícil és resoldre això i més costa generar encaixos. Però en principi les estratègies que serveixen per resoldre un castell acaben servint per resoldre’n un altre. En el fons també és un tema de pràctica.
Creu que aquestes mesures també les adoptaran altres colles?
No ho sé. Minyons, durant anys va ser punta de llança de moltes coses. I jo fa molts anys que em queixo que la colla que a mi em va fer entrar a Minyons s’ha anat esborrant. I m’agradaria que tornés a ser aquella colla; una colla que valora les coses no només des de la inèrcia del costum, sinó que es planteja que les coses es poden fer d’una altra manera si això pot acabar suposant uns avantatges. Si les colles veuen que Minyons ho fan i això té un sentit i aconseguim que la seva balança es decanti cap aquest costat, doncs fantàstic. Però crec aquest no és l’objectiu, tot i que espero que així sigui, perquè ho veig com una mesura lògica, fins i tot de cara a la societat. La gent no entén que un castell que s’ha enfonsat es consideri descarregat. Un casteller ho pot entendre per tradició, perquè sempre s’ha fet així. Però, vist des de fora, hem caigut. Independentment de si hi ha lesionats o no, allò ha caigut. L’espectador veu que allò ha pujat ordenadament però ha acabat baixant de cop. El cicle no s’ha tancat. M’ho pots explicar com vulguis però jo, i penso que la majoria de la gent que s’ho mira, no ho entén. I, per tant, per un tema “estètic” i de coherència, penso que seria una mesura que seria bo que el món casteller ho adoptés en general.
S’han fet passos endavant en matèria de seguretat i prevenció, però creu que sovint el món casteller oblida realment el risc que comporta fer castells i que s’hauria d’incidir molt més en aquest sentit?
Això ho veiem en qualsevol àmbit, de fet ho estem veient ara molt fàcilment amb el tema de la pandèmia. La fatiga, la rutina, la saturació d’informació fan que perdem la perspectiva de certes coses. I arriba un punt en què aquest cansament, o fins i tot la desmemòria selectiva interessada degut a que reps tanta informació d’aspectes negatius, et fa desconnectar. Això també passa al món casteller en què estàs per altres coses i això ja no ho tens tant present. Encara més si ja has adoptat mesures preventives que han disminuït de forma important el risc. Per tant, penso que és imprescindible que d’aquestes coses se’n vagin fent memòria i que es vagin treballant. No cal fer campanyes als mitjans de comunicació, simplement cal que les colles ho comuniquin als seus castellers, facin tallers o parin assajos per fer certes coses. O quan entri un casteller nou se l’informi que “escolta, ets pots fer mal, el més normal és que no te’n facis, i mira, fem totes aquestes mesures perquè no te’n facis, però sàpigues que aquí a vegades la gent pren mal”.
No podem, voluntàriament o involuntària, o per acció o per omissió, no informar a la gent. Jo recordo que va sortir un llibre fa uns anys d’una castellera que va caure d’un castell i va tenir una lesió important. Quan presentava el seu llibre sobre aquella experiència deia que en aquell moment ella es va adonar que això de fer castells tenia un risc. Doncs està clar que hi ha una responsabilitat del món casteller en aquest tema i que aquí l’hem cagada. No pot ser que una persona s’adoni el dia que pren mal que allò té uns riscos! Això no vol dir que hem d’espantar a la gent, però el que no podem fer tampoc és fer el contrari.
Hem fet una part important de la feina, però hi ha més coses que podem fer i encara més si hi ha una constatació de què hi podem guanyar bastant i que tampoc no costa tant. El projecte del casc va ser molt més costós del que estem parlant ara de la soca a l’antiga, que no és res. És treballar un parell de temporades per resoldre els aspectes tècnics, comprovar que no dona problemes i acumular de mica en mica dades per comprovar que val la pena. Si tenim coses que podem millorar amb un esforç molt relatiu, em sembla que el lògic és que es faci.
A vegades fa la sensació que si una colla no ha patit mai una lesió important, s’oblidin amb més facilitat alguns aspectes importants en la seguretat i prevenció en els castells.
Si, i això és una llàstima i anem a remolc. I això que t’he dit, de que es produeix una lesió greu cada 7 anys en els enfonsaments en una colla, això és una estadística. Per tant vol dir que hi ha colles que n’han patit i altres que no. Jo t’asseguro que si, cada 7 anys, les colles que fan folres i manilles tinguessin una lesió greu en aquesta posició, les coses serien diferents. El que passa és que això s’acumula. Tot d’una hi ha una colla que té 2 o 3 lesions seguides, i una colla que no en té o no en té cap de tant gran. Llavors aquella colla es mou i l’altra colla no sent que sigui necessari fer-ho. I el que hem d’entendre és que el que li ha passat a aquella colla a tu també et pot passar. No és que tu ets millor, simplement és que un tema de casualitat i de temps. A ells ja els ha tocat. Aprenguem d’aquesta informació. No cal que tinguem un lesionat cervical greu a la nostra colla per dir que ara ja ens toca posar-nos-hi.
Ara possiblement és un bon moment per incidir en aquests temes…
Penso que una de les coses que hi juga molt en contra en aquests aspectes de fer accions preventives són les dinàmiques. Si després d’aquest assaig ja estàs pensant en l’assaig següent, i veus que no t’hi cabrà aquella prova, perquè vols fer no sé què, perquè ve aquella actuació… Si en aquell moment et ve el Rosset i et diu “escolta, hauríem de provar la soca a l’antiga”… les possibilitats d’èxit del teu intent penso que són més baixes. En canvi, ara que s’han de generar novament dinàmiques, després de l’aturada per la pandèmia, crec que és més fàcil incorporar coses noves. Penso que és un bon moment.
