Carles Esteve | Responsable del Baròmetre Casteller
Els temps canvien i la perspectiva de viure els castells també. La direcció que porta el món casteller actual és incentivar la seguretat i fer ben evident aquest desig. En aquest sentit van les propostes del Concurs de les darreres edicions però no tothom ho veu així. L’abolició de la validesa dels despenjaments també va ser qüestionada inicialment -avui és impensable donar per bo un castell que ha patit la caiguda d’un o més castellers-. Llavors també es van sentir veus que dubtaven que la mesura fos efectiva i que podria convidar a les colles a fer uns nous intents en pitjors condicions. És el mateix argument que es torna a fer servir per posar en dubte la nova norma del Concurs que obliga a descarregar dos castells d’entre cinc intents: tan sols puntuaria un castell carregat -el més valuós-. Aquesta norma és avançada i assenyala el camí correcte: com els senyals de trànsit. Hom pot fer cas o no dels senyals, però, corre el risc de ser penalitzat o fracassar si no es calcula bé. Una colla que ha caigut un cop (suposadament per accident) no hauria de tornar a caure, i si és així, seria difícil que aconsegueixi un gran resultat i per tant guanyar el Concurs. La caiguda té conseqüències i ve a ser com una targeta groga al futbol, però per sort, als castells amb la permissibilitat que a la segona errada no te’n vas al carrer sinó que et vas auto-descartant.
La nova norma no hauria d’influir necessàriament en el resultat final del Concurs. En la passada edició tan sols 3 de les 45 colles participants van validar més d’un castell carregat -no hauria afectat al podi final-. Aplicat al Baròmetre 2017 no hi hauria cap canvi d’ordre en la classificació final i aplicat al Top100 de millors actuacions tan sols afectaria 2 de les 15 millors de la història (la 5a i la 15a). Sembla, doncs, que no hauria de ser cap daltabaix.
El Concurs ha evolucionat a favor dels castells descarregats. Actualment la taula recull una penalització sobre els castells carregats però difícilment ampliable. Augmentar aquest descompte podria provocar una taula inassumible pels que compten en punts: ja hi ha discussió entre 9de8>2de9fm(c) com per acceptar que 3de9f>3de10fm(c). La mesura aprovada, un sol carregat, és valenta i potser no havia de ser el primer pas sinó el segon. Un primer pas hauria pogut ser puntuar com a mínim un castell descarregat i en un segon terme passar a dos descarregats -com ara es proposa-. En un futur podria arribar a ser imprescindible validar tots els castells descarregats. De fet, aquest és l’objectiu de totes les colles i per tant no hauria de ser vist com un impossible.
Les noves normes sempre fan por, més quan agrada anar al límit. Però, no totes les colles o castellers entenen els castells així. Durant la temporada escoltem als caps de colla a dir que “no tirarem més del que tenim”, “farem el que tenim per descarregar”… Si és així, no haurien de tenir por a la nova norma. Al Concurs hi ha colles que van amb el programa tancat des de casa i n’hi ha que el varien en funció de com va i dels punts necessaris. Ser víctima de la calculadora i de les ansies de guanyar, encara que no sigui el teu dia, és el que desvirtua l’esperit casteller i no les limitacions a donar com a bons castells que han caigut. Al Concurs s’hi pot anar a guanyar amb el teu programa, esperant que tot vagi bé, i si una altra colla en porta un de millor i l’executa només cal que felicitar-la.
