La Direcció Científica i Mèdica de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha creat el protocol “Tornar a l’activitat castellera després de la pandèmia COVID-19 (v1)”. Es tracta d’un document que ja ha adreçat a les colles on recull recomanacions, mesures de seguretat i d’higiene, seguint les normatives de les autoritats sanitàries, i que les formacions hauran d’adoptar en cas de reprendre l’activitat castellera. Així mateix, l’entitat vol vetllar per “reduir la possible transmissió de la COVID-19 entre les persones de l’activitat castellera”. En cas de reprendre l’activitat, caldrà seguir unes directrius.
Pel que fa a la data d’inici de l’activitat encara és aviat per determinar-la i s’emmarcaria dintre de la “nova normalitat” del “Plan para la transición hacia la nueva normalidad”, publicat pel Ministeri de Sanitat del Govern d’Espanya, que equivaldria a la cinquena fase i darrer pas del pla de desconfinament del document del Consell Assessor de la Generalitat de Catalunya, quan les colles es podrien, presumiblement, començar a activar. En aquesta fase es preveu l’obertura d’esdeveniments amb aforament de més de 30 persones en actes socials, culturals, esportius i musicals amb espectadors. Els castells, però, responen a les característiques intrínseques de les activitats de major risc, les quals, se les “definirà amb una estratègia de restricció total”. En cas de desenvolupar-se per motius essencials, es procedirà a fer un disseny estratègic concret d’actuació específica.
El document justifica que el fet casteller és “una activitat d’alt risc de rebrot epidèmic”, ja que és difícil mantenir la distància social per construir un castell. A més, cal sumar la convivència de persones de diferents rangs generacionals i el nombre considerable d’aquestes que comporta l’activitat. És per això que, la CCCC, assegura que “en cap cas s’hauria d’iniciar l’activitat castellera abans que es permetin explícitament esdeveniments o actes grupals que apleguin un nombre elevat de persones i que no comportin mantenir la distància social de seguretat (mínim d’1,5m).”
Les colles hauran d’identificar la població de risc -majors de 65 anys, persones amb malalties cròniques, pacients de quimioteràpia, infecció pel VIH o tractament amb corticoides a dosis altes de forma crònica- per poder prendre mesures adients en cas de necessitat. Així com, demanar als castellers i castelleres que confirmin si compleixen o no els criteris esmentats. La preparació física prèvia i progressiva adaptada també tindrà un valor important per tal d’evitar lesions causades per l’inici sobtat i brusc.
Els locals hauran d’estar adequats amb mesures i elements d’higiene per reduir el risc de contagi. Rentamans i dispensadors de solució hidroalcohòlica, hidratació personal per evitar l’ús de fonts i aixetes i extremar les mesures d’higiene i desinfecció de les superfícies després de cada ús de l’espai.
Fer castells amb mascareta i equips de protecció individual (EPI) quedarà lluny de la realitat. La CCCC ha esmentat explícitament que l’ús d’aquestes proteccions no són recomanables. Per tant, no es veuran castellers amb mascareta i/o guants dalt dels castells o a les pinyes. La realització dels testos està condicionada a una prescripció mèdica i controlada per les autoritats sanitàries. Per això, l’entitat recomana la no compra de testos com a particular o formació i “fora del circuit públic de salut”.
Les mesures de seguretat en el cas casteller ha de ser més exigent, ja que encara hi ha molts aspectes desconeguts del virus, com l’estacionalitat, la durada de la immunitat, etc. Per això, la CCCC demana seguir estríctament les recomanacions de protecció, ser prudents i curosos perquè “no es produeixin brots epidèmics dins de cada colla”.
Les normatives i recomanacions són dinàmiques i podrien canviar en funció de l’evolució de la pandèmia o segons les modificacions i actualitzacions normatives de les autoritats sanitàries. La CCCC està en contacte constant amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que serà l’ens encarregat de determinar la reactivació de l’activitat castellera.
Tornar a fer castells podria ser una realitat a partir de la cinquena fase, però no està del tot clar. Els castells se’ls considera d’alt risc, i com a tal, segons les autoritats sanitàries, requereix una “estratègia de restricció total”. Ara bé, en cas necessari o de practicar-se l’activitat sí o sí, s’elaborarà un pla específic. Pot ser aquest l’inici d’un debat sobre si som o no essencials?
