Primera entrega del treball de Pep Ribes sobre les 100 (i una) places de 9 al llarg de la nova època castellera.
Pep Ribes | Periodista casteller
Del nou cap al cent
[dropcap]G[/dropcap]airebé 33 anys després de que Valls, capital de l’Alt Camp i bressol dels castells, pogués veure carregar i descarregar el primer castell de nou de l’època moderna, aquell recordat 25 d’octubre de 1981, i quan ens trobem a la meitat de la trenta-quatrena temporada consecutiva amb castells de nou, ens arriba la plaça* de nou número 100 de l’època moderna dels castells. La població** de la Riera de Gaià al Tarragonès, plaça històrica del segle XIX, li quedarà anotat un 19 de juliol de 2014, com una data per al record d’aquest centenari. Un dia després ja ens arriba la plaça 101, en aquest cas a la ciutat de Barcelona.
Per situar-nos, què entenem per població o plaça?
*Plaça: Pròpiament una plaça, un carrer, una cruïlla, un pati, un recinte esportiu o qualsevol indret, on s’ha carregat o descarregat un castell de nou o superior.
**Població: Ciutat, vila, poble o nucli de població (podria ser més d’un dins d’un mateix terme municipal), on en algun dels seus indrets s’ha carregat o descarregat un castell de nou o superior.
59 poblacions, a quina més diferent, i places de tot tipus i gustos, han pogut gaudir d’aquest “privilegi”, veure al menys carregat un castell de nou pisos. En aquests anys i fins arribar al número rodó de places, s’han invertit un total de 2089 castells (1664 descarregats i 425 carregats). Cal dir que 21 d’aquestes 59 poblacions no han tingut mai colla castellera.
Si fem una breu ullada per èpoques a les comarques castelleres de nou, no costa gaire d’esbrinar que hi ha dos punts àlgids de creació. Per una banda la dels anys 90 amb l’expansió de colles i territori que comporta més presència destacada castellera i per altra la més actual, aquesta segona dècada del segle XXI, on els castells creixen en consecucions destacades i espai, any rere any, sense aturador.
Dècada dels 80 (1981-1990) 4 poblacions.
Les tres més tradicionals, Valls, la pionera, Tarragona i Vilafranca, més la incursió de la zona no tradicional, Terrassa. Primers passos als castells de nou. Aquestes quatre poblacions són les líders i referents en castells de nou i de gamma extra.
Dècada dels 90 (1991-2000) 26 poblacions.
L’expansió castellera es total, en colles i en places de nou. Places de comarques més “tradicionals” com el Baix Penedès, el Garraf o el Baix Camp, es barregen amb la aparició de la ciutat de Barcelona, comarques de nova fornada com el Vallès Oriental, el Maresme o el Baix Llobregat i s’amplia a la Catalunya Central. Lleida i Girona també s’estrenen i entremig es cola la primera plaça sense poble -Montserrat- i el Rosselló a la Catalunya Nord, com a petit desert.
1a. Dècada del segle XXI (2001-2010) 13 poblacions
Creixen les places però més moderadament. Es fa incursió a les Illes Balears amb dues comarques i s’amplia el ventall comarcal amb llocs com Osona, l’Empordà o la Segarra. Però el més destacat serà l’estrena de la primera plaça a l’estranger, Hangzhou a la regió xinesa de Zhejiang.
2a. Dècada del segle XXI (2011-2014) -en només 4 anys- 16 poblacions
El boom casteller en quan a consecució de més i millors castells be acompanyada per l’augment de les comarques castelleres. Castells a comarques nouvingudes com el Berguedà o el Solsonès, ampliació d’un indret com el Baix Llobregat i la comarca més “estranya” en territori català en el mapa casteller, el Pallars Jussà. També entra la segona plaça fora dels països catalans, Thane, a la regió índia de Maharashtra.
S’han vist castells de nou a 22 comarques, dins de la divisió del territori del Principat encara vigent, (11 de Barcelona, 5 de Tarragona, 4 de Lleida i 2 de Girona).
Observem que gairebé queden la meitat de comarques catalanes per “conquerir”, ja que s’han vist castells a 22 de 41 comarques ( 53,66% ) i remarcar que hi han places de nou a totes les comarques de la demarcació de Barcelona. Toca ampliar el mapa cap al sud (Terres de l’Ebre), ampliar Ponent i zona nord.
S’han pogut veure castells de nou a 1 comarca de la Catalunya Nord, en territori francès (el Rosselló), 2 comarques de les Illes Balears (el Llevant i Palma) i a 2 ciutats estrangeres Hangzhou (Xina) i Thane (Índia).
En el proper article repassarem les comarques amb més castells de 9 aixecats, el top 5 de les places amb més castells de 9 pisos o les places on s’han aixecat més de 100 castells de 9.
Vídeo primer 4de9 amb folre del segle XX a càrrec de la Colla Vella dels Xiquets de Valls (25.10.1981)
