Jaume Galofré | Cap de Colla de la Colla Joves Xiquets de Valls
Follow @Jaume_Galu
Hem jugat amb l’avantatge d’haver vist com moltes colles passaven per un procés semblant fa poques temporades, ara ens ha tocat a nosaltres i ho hem afrontat amb molt de convenciment per portar-lo fins al final
Plantejar-se un canvi de dinàmica sempre ha estat un repte immens i més quan el filtre crític és tant fi que facis el que facis mai serà del gust de tothom. Hi ha dos factors clau per contextualitzar el moment pel qual passa la Colla Joves i que ens van servir per acotar millor els objectius a principi de temporada. El primer és el fet que gran part del món casteller ja ha fet una actualització de dinàmiques de colla que està portant a més i millors castells, fent que les colles de màxim nivell pugin un esglaó més i veient les colles de nivell mig fer castells que estaven a l’abast de pocs. El segon factor a tindre en compte és saber on es troba la colla, sent conscients que al llarg de la temporada la comparació de resultats que setmana rere setmana es fa entre les colles, convertiria el balanç de la Colla Joves lluny del que tots esperem.
Mentalitzar a la colla del què li convenia, sent això quelcom distant respecte el que portàvem fent des de feia anys, va ser el pas sense el qual el projecte no hagués reeixit.
Hem jugat amb l’avantatge d’haver vist com moltes colles passaven per un procés semblant fa poques temporades, ara ens ha tocat a nosaltres i ho hem afrontat amb molt de convenciment per portar-lo fins al final. No ens estem fixant en ningú més que en nosaltres i el nostre potencial, hi creiem molt i això és el que ens portarà on vulguem. Se’n faran mil lectures de tot plegat, escoltarem, aprendrem, però sempre farem la nostra independentment del que es digui des de fora. No perdrem mai la nostra manera de fer, la nostra identitat i treballarem fort amb la gran cohesió interna que ens fa avançar.
Acceptar el què implica tirar endavant aquest projecte era el primer pas, així com aconseguir que la colla tingués energia suficient com per afrontar-lo i sobrepassar-se a les adversitats que ja coneixíem, però sobretot les que ens hem anat trobant pel camí. Mentalitzar a la colla del què li convenia, sent això quelcom distant respecte el que portàvem fent des de feia anys, va ser el pas sense el qual el projecte no hagués reeixit.
L’objectiu clar que ens vam marcar era regularitat i constància, a partir d’aquí el resultats arribarien quan el treball ho indiqués, sense posar-nos una pressió excessiva sobre els terminis. Enteníem regularitat i constància com el fet d’assentar cada pas i explotar-lo tant com es pugui, amb la clara consciència d’aïllar-nos del que fessin les altres colles, per tal de no perdre el fil del nostre projecte i seguir lluitant per fer el següent pas. Buscàvem no anar tota la temporada caminant sobre la corda fluixa i que es veiés una progressió en el què i el com ho fèiem.
Passat Sant Joan i havent sumat dues caigudes que ens van condicionar molt pel que restava de curs, vam decidir fer un replantejament dels objectius de la colla.
La temporada té dues parts molt marcades, fins Sant Joan i el post Sant Joan. Durant la primera part, el període d’adaptació als nous càrrecs i maneres de fer va ser més llarg del que desitjàvem i ens va faltar atreviment per aplicar el que volíem fer. El rendiment d’aquest període va ser força positiu ja que els castells que volíem portar a plaça anaven arribant. La qual cosa suposava que, tot i que no de la millor manera, complíem bastant dels terminis marcats a principi de temporada. Finalment, passat Sant Joan i havent sumat dues caigudes que ens van condicionar molt pel que restava de curs, vam decidir fer un replantejament dels objectius de la colla.
Convertint el juliol en un mes de fer feina com si fos principi de temporada, la colla va treballar dur per arribar a l’agost amb el nivell que corresponia a les places on anàvem. El canvi de mentalitat que va tindre la colla i sobretot l’entesa dels ajustos que es volien realitzar, alguns perquè es volien fer i altres que s’havien de fer per obligació, va fer que mica en mica anéssim traçant la línia desitjada.
La gent responia i això indicava la bona salut de la colla, tenint un motor que empenyia amb força. Un cop superat el repte dels castells de 9 i havent-los passejat per gairebé totes les places fins a finals d’any, l’objectiu del castell superior era el següent pas. Vam optar per la via teòricament més fàcil, però per la colla, psicològicament més difícil. Es van vèncer les pors amb una feina de l’equip de pinyes, que va ser de gamma extra, les manilles van arribar i ho van fer per quedar-se.
Santa Úrsula va ser la porta oberta al futur, mai una mala diada ens havia fet tant forts.
El punt d’inflexió de descarregar un castell com el 2de9fm, va suposar una injecció de moral immensa per la colla pel que quedava de temporada. Tornar-hi abans de Santa Úrsula només va fer que la colla no dubtés gens del seu potencial, tot i que el treball en estructures com el pilar i el cinc no va superar les exigències marcades a principis d’any.
El fet de no tocar massa algunes estructures que havíem fet anys anteriors, és un deure molt gran que s’afrontarà amb més ganes que mai després del que s’ha patit enguany. Veient que amb esforç i paciència s’ha fet una feina molt positiva en alguns sentits, en el futur aquesta feina s’ha d’invertir en recuperar aquestes i altres estructures. De moment la colla ha assentat una base sòlida sobre la qual pot anar construint i sumant noves i antigues fites.
Santa Úrsula va ser la porta oberta al futur, mai una mala diada ens havia fet tant forts. Vam començar la temporada insistint molt a la colla el fet de canviar coses per anar a més i hem acabat temporada amb la colla demanant fer passos que eren inimaginables tenir-los al abast. L’intent de 3de10fm marca el començament del que vindrà. Una colla que amb la força de la seva massa social, té una ambició i una fam que l’està fent capaç de tot.
