Josep Torreño
“La paciència, la constància i l’esforç, ens recompensa quan hi ha actuació a plaça i no falla el que es treballa”. Aquest fragment del seu himne defineix l’etapa més brillant dels Castellers de Sabadell des que a partir del 2010 consolidessin els castells de 8. Set anys després continuen progressant i el passat diumenge van anotar-se la millor actuació (3de9f, 4de9f, 2de8f, el segon doblet de castells de 9 dels vallesans) i amb la sensació que aviat la podrien superar.
El 2017 trenca la maledicció dels castells de 9 en la seva festa major
Consolidada la torre de 8 amb folre a principis d’aquesta temporada, el juliol arrenca amb dos 3de9f descarregats amb molta solvència a Barberà i a Vic, que han sigut claus per fer realitat la gran actuació del passat diumenge; “no només per guanyar confiança, també per afrontar els reptes de festa major amb la convicció que ens havíem deixat gran part de la feina enllestida abans de marxar de vacances” diu Bea Jiménez, la cap de colla dels Saballuts des d’aquest 2017.
Un bagatge estimulant i que convidava a trencar la maledicció dels castells de 9 en la seva festa major, on possiblement la pressió els havia impedit descarregar-ne cap fins al moment. Una pressió però, que encara es manté latent segons Jiménez, que apunta que malgrat que el diumenge anés tot rodat “no vam aconseguir treure’ns la pressió que ens suposa la nostra festa major. Vam patir massa nervis en l’execució de tots 3 castells, especialment al 3de9f, que ha estat el més treballat dels que portem enguany”.
El gran curs que estan protagonitzant els de Sabadell és el premi a la constància, però també saber gestionar els seus recursos, sovint limitats, amb unes peces destacades del tronc que s’han de repensar i renovar pràcticament cada temporada. La torre de 8, que els havia ocasionat algun mal de cap en els darrers anys és l’exemple ben clar de la feina feta. Un cop renovada “ens ha permès portar-la enguany molt d’hora i poder avançar feina tant a folre com a pinya per encarar els castells de 9 al mes de juliol”. Aquestes renovacions afecten de moment al 5de8, que tot i no haver-lo presentat a plaça aquesta temporada el continuen treballant al pati d’assaig. És l’estructura on més canvis han introduït i per aquest motiu està necessitant més proves, tot i que confien estrenar-lo aviat; “és un castell que li tenim moltes ganes, que ens va aportar un salt qualitatiu i que la colla espera poder portar a plaça per sisè any consecutiu”. La catedral els servirà per intentar superar-se novament i anotar-se la primera tripleta màgica, objectiu que es podrien plantejar per la diada de la colla del proper 15 d’octubre.
A partir d’aquí, Bea Jiménez creu que superar aquestes construccions i buscar altres objectius és complicat “tot i que no ho descarto”, “però el que sí que teníem molt clar és que un cop descarregats els 2 castells bàsics de 9 començaríem a treballar altres estructures, potser més amb la mirada posada en l’any vinent”.
Els Saballuts al món casteller
ens hem sentit bastant ignorats en molts moments. I de vegades, crec que per desconeixement, s’ha estirat massa d’uns clixés que arrossegàvem que no es corresponien amb la realitat de la nostra colla
La millor actuació de la colla no ha passat desapercebuda per a ningú. Des dels Saballuts, però, els sorprèn el reconeixement mediàtic d’aquests dies, tot i que la colla ja havia ajuntat els dos castells de 9 fa 2 anys i des de en fa 4 que completen el 3de9f de manera consecutiva.
S’ha valorat suficientment aquesta evolució? La cap de colla considera que no és una qüestió de sentir-se ben o mal valorats, sinó que més aviat “ens hem sentit bastant ignorats en molts moments. I de vegades, crec que per desconeixement, s’ha estirat massa d’uns clixés que arrossegàvem, que no es corresponien amb la realitat de la nostra colla”. Bea Jiménez també subratlla que des del 2010 han portat una evolució molt interessant que des d’altres colles “s’ha seguit amb molt d’interès” però considera que “no tant des dels mitjans”. En aquest sentit diu que des de la colla “assumirem que probablement no hem sabut explicar-nos i promocionar-nos suficientment” i ho justifica comparant altres casos on els mitjans castellers centren més l’atenció; “clarament les colles de la zona tradicional tenen el focus informatiu casteller més a prop, i això si ens comparem amb colles d’un nivell semblant, és molt evident”.
Els Saballuts a Sabadell
ens queda molt per fer, i això no pot dependre només de l’esforç de la colla, si no que també necessitem suport institucional
Després de 23 anys amb colla pròpia, Sabadell encara té algunes mancances sobre el coneixement real de la tradició. Diumenge els primers aplaudiments del públic ja se sentien amb l’entrada dels dosos (com passa en altres localitats, tot sigui dit), i llevat d’enguany, que la diada va ser ràpida i àgil, és habitual que un cop tocades les 2 del migdia i encara sense acabar la diada, el públic ja comenci a desfilar cap a dinar. Tot plegat un contrast important entre el nivell de la colla i el (re)coneixement casteller de la ciutat. Fer arrelar el fet casteller és difícil en una zona amb poca tradició, però potser amb una mica més de pedagogia es podria fer entendre la trajectòria de la formació i el seu paper destacat de colla de 9 consolidada en el món casteller.
En aquest sentit Bea Jiménez reconeix que després de tot el que s’ha aconseguit castellerament “és on tenim el recorregut més llarg a fer” però a la vegada veu com a poc a poc estan capgirant la situació perquè ara “comencem a tenir més visibilitat a la ciutat, i veure la plaça plena, tant el diumenge com la vigília, va ser una alegria molt gran per la colla”. El repte d’ara passarà per acabar d’intregar els castells en la societat sabadellenca “ens queda molt per fer, i això no pot dependre només de l’esforç de la colla, sinó que també necessitem suport institucional”, diu Jiménez. Des dels Castellers, com qualsevol altra entitat de Cultura Popular catalana, fa temps que reclamen més atenció i un suport local que en els darrers anys han vist com no s’ajustava a totes les realitats de la ciutat.
Un local per crèixer
Una de les claus de l’evolució de la colla també ha estat disposar d’un local estable i en condicions per fer millors proves i eixamplar la base social. Ho han trobat en l’antic escorxador, situat al Carrer Emprius, al centre de la ciutat. “Estava en runes; calia enderrocar-lo i aixecar-lo de nou per poder-ne fer ús. La colla va ser l’única entitat de la ciutat interessada amb capacitat financera per afrontar aquesta empresa i per tant poder donar ús a aquest equipament municipal”, explica Núria Benitez, la presidenta dels Saballuts. L’Ajuntament va ocupar-se de l’enderroc i la colla d’aixecar de nou les estructures malmeses. Aquesta obra es va pagar gràcies a un préstec a 10 anys que el Banc de Sabadell va concedir a la colla, en aquest cas l’Ajuntament va intercedir per tal que el banc no demanés avals. “La cessió es va fer en forma de concessió administrativa, ja que la cessió d’ús no podia ser per un temps superior a 4 anys, de manera que la colla no hauria pogut ni tan sols pagar les obres al final de la cessió. Aquesta concessió es va fer per 30+10 anys”, afegeix Benítez.
Abans la colla havia recorregut diversos espais de la ciutat per dur a terme els seus assajos, sovint en condicions precàries. Principalment a l’antiga escola Creu Alta, que tot i algunes deficiències de l’espai van aconseguir consolidar els castells de 8 i fer les primeres proves de castells de 9.
La colla ha demostrat que picant molta pedra a l’assaig i per les places s’ha fet un lloc destacat al panorama casteller. El futur passa per aconseguir una major implicació de la ciutat i les institucions, que puguin garantir i mantenir el nivell i perquè no, aspirar a construccions més importants.
