Jordi Andreu | Analista i casteller
Recentment s’ha conegut el nou sistema de rondes que tindrà el Concurs de Castells de Tarragona. S’havia parlat de com es podria resoldre una situació que evidentment es preveia insostenible aquest 2016 veient l’augment de nivell de totes les colles. Si el format no variava i la previsió de colles amb castells de 9, la durada hagués estat inviable. Per tant, tocava buscar una solució i aquest canvi ha resultat ser el de “rondes encavalcades” tal i com ha batejat la mateixa direcció del certamen.
Aquí mateix hi trobareu la informació més detallada.
Valoració “rondes encavalcades”
D‘entrada trobo que la norma necessita una excessiva explicació. Quan això passa acostuma a ser perquè és massa rebuscada i això pot portar a confusió en el moment de la seva execució. L’organització ha preparat una sèries de trobades per tal d’explicar-ho a les colles directament i no dubto de la capacitat comunicativa per explicar-la. Ara bé, quan aquest missatge s’hagi d’anar transmetent a tota la gent de les colles i el públic en general, ja veurem com hi arribarà de trastocat. Esperem que hi hagi una bona pedagogia i que l’escurçament de temps per fer el castell no generi un excés d’estrès al que ja de per si porta fer grans castells i el concurs mateix.
Evidentment no “destripo” la norma abans d’hora, ni molt menys. De ben segur que aconseguirà que la durada del concurs estigui dintre d’uns marges raonables i suportables. Sols em genera el dubte de la possible “manipulació” que una colla pot fer d’un peu desmuntat per endarrerir l’execució del seu castell amb fins estratègics, però bé, veurem com acaba sent portat a la pràctica.
De totes maneres a mi la proposta que més m’agradava i de la que ja se n’havia parlat (en el 3 rondes de Catalunya Informació ja la vaig exposar en diferents programes) era la de que cada ronda tingués una hora de durada.
Hora per ronda
Aquesta proposta podia tenir diversos matisos i variants, com dividir les colles en petits grups dintre d’aquesta hora en funció del seu nivell i alguna altra opció més. Encara que a mi la que m’és m’agradava era la de que aquesta hora per fer un castell fos pura i lliure completament. És a dir, sense cap mena de restricció. Durant una hora cada colla podria fer el seu castell en el moment que cregués oportú. El rellotge ben visible ens les pantalles per saber el temps disponible i a partir d’aquí que cada colla plantegés els seus castells de la manera que més li convingués. És clar que ens podríem trobar que hi hagués algun espai mort en que cap colla fes cap castell, com també hi podria haver la coincidència de dos castells a la vegada, encara que amb una mica d’habilitat dels caps de colla es podria evitar ben fàcilment. Crec que amb aquesta opció es planteja un espectacle que sap a quina hora comença i a quina acaba exactament. Inaudit en el món dels castells! Cinc rondes. Cinc hores. A les 3 de la tarda s’ha acabat el concurs. Fins i tot, i veient que moltes colles no fan servir la cinquena ronda, se li podria encara retallar uns quants minuts a aquesta última temptativa.
Que ens podríem trobar que dues colles punteres faltant 10 minuts per completar una ronda encara no aixecat el seu castell esperant què fa l’altra? Doncs si, podria ser. I que no seria espectacular i emocionant? Cada colla seria la única responsable de complir i de fer servir la seva estratègia sense que l’atzar d’un sorteig decideixi en quin moment actuar.
Penso que aquesta opció atrevida, moderna i innovadora, no desvirtuaria cap essència vital de les que acostumen a regir el món casteller. És una norma singular, tant com ho és el Concurs. I penso també que amb matisos, extrapolable com ja s’està fent en algunes actuacions i adaptada a la singularitat de cada diada.
Per exemple a Tarragona per Sant Jordi, dels 45 minuts que es donen per fer els tres castells, l’adaptaria traient el límit dels tres castells. Si en aquest temps alguna colla en vol fer més de tres, doncs endavant. Les característiques de l’actuació crec que ho faria viable sense problemes.
Bé, la comissió assessora ha optat per aquesta altra fórmula més conservadora i com que el Concurs sempre ha estat obert a canvis i modificacions per millorar-ne el funcionament, espero que d’aquí dos anys puguem veure aquesta proposta de “hora per ronda”.
Com ja saps Jordi, jo mateix l’any 2004 ja vaig proposar que cada ronda un límit i que aquest fos d’una hora. Suposo que en aquell moment la proposta era molt arriscada, però veient com anem avançant, no tinc cap dubte que acabarem així. No fer-ho seria un error. Però no decidim ni tu ni jo 😉
Si senyor Xavi, i aixi et vaig citar al 3 rondes quan en vam començar a parlar. El que no recordava es que fes tants anys que n’havies parlat per primera vegada.
A veure si es canvia i passaran a ser les “rondes de Pons”.
Salut!
Jordi,
Totalment d’acord amb aquest sistema, una hora una ronda.
Per els escèptics, es podria dividir en tres grups de 20′ amb els respectius caps de sèrie. D’aqueta manera seria molt difícil coincidir dos o més castells simultànis.
Saber l’hora d’acabar, és clau.
Llàstima, no han estat valents.
Ja ho saps que estic totalment d’acord amb el “sistema Pons” d’una hora per ronda. Crec que potencia tot el que vol ser el Concurs i s’adapta a les necessitats dels nous temps.
Penso també que un dia es posarà en pràctica tot i que, per raons òbvies, les actuacions ordinàries on es pot aplicar i on és necessari aplicar són una desena com a molt.
Veurem qui és la primera.
Pel que fa a Sant Jordi, fa un parell d’anys que ja vaig escriure que cada colla hauria de poder fer els castells que volgués.
Fa fresada intervenir enmig de tanta sabíeu ria però m’hi atreveixo.
Bon article Jordi: la proposta és bona però em genera dubtes en relació a la pèrdua dels moments magnífics que dona el fet d’esperar quin castell anuncia una colla després de l’intent de la seva rival.
Jo penso que un bon sistema podria ser actuar per parelles, amb un temps reduït en el que ens posaríem d’acord ràpid. Les parelles no serien quasi mai del mateix nivell i es podrien definir en funció del lloc a plaça. Serien 6 rondes per ronda.
En la meva opinió una diada amb dotze colles de nou és impossible que adopti un format que acontenti a tothom.
Aquesta solució de la durada fixa per ronda presenta des del meu punt de vista inconvenients de pes que son alguns dels que vam exposar a les reunions. En cito només tres per no avorrir ningú:
-Poden coincidir dos castells mastodòntics alhora i això no és segur per ningú. Primer perquè el soroll ambient seria eixordidor, la canalla no sabria que passa i en cas de caiguda de les dues construccions alhora o amb molt poc marge de temps, cal veure si s’estaria preparat.
-Pot coincidir un castell tipus 3d10fm amb el primer intent d’un gamma extra històric d’alguna colla “mitjana”. No parlo en nom de la meva colla sino en nom meu com a cap de colla d’una d’aquestes colles i jo preferiria no haver de tirar aquest castell en aquestes condicions, o havent de mirar al costat a veure què fan els altres per decidir quan el tiro, i , sobretot, com a colla que està al mig de la plaça, vull saber que les referències que tindran els meus castellers en un castell límit ( com pot ser un 3d9f ara mateix per la meva colla) seran estables, no un altre castell que potser cau o que és el castell que fa cridar la graderia. Prefereixo que els condicionants externs no em posin en dubte que la meva soca estigui pel que està, i no atenta al castell de la colla del costat que potser els fa guanyar el concurs, i que la meva canalla em pugui sentir la veu. Si les condicions no son les ideals, potser no m’interessa anar al concurs a fer aquest castell (o si em deixen triar, cosa que ara no es pot fer, potser preferiria anar-hi dissabte) i i al concurs li interessa seguir éssent un factor de creixement de les colles i del fet casteller i a mi em sembla molt bé que sigui així.
– Qui diu que no tindríem estones mortes de més de mitja hora? Podria molt ben ser que en una tercera o quarta ronda totes les colles amb la feina força feta la liquidessin ràpid i en canvi dues colles esperessin a final de ronda a veure que tira l’altre per guanyar o no.
La opció del Gerard pot solucionar alguns d’aquests temes si bé no garanteix mai a la colla petita de la parella que tindrà la atenció de la plaça. Això implica, amb la realitat d’avui, que com a mínim dues colles de gamma extra haurien de tirar el seu castell alhora que una altra gamma extra, amb tot el desconcert ambiental que això suposa.
Bé, feina per la propera comissió a la que de ben segur no hi serem nosaltres . De moment , amb les propostes presentades per la organització, la millor solució consensuable va ser aquesta. A veure com funciona!
Per mi la solució per reduir la durada és molt més simple però la organització del concurs no se la planteja ara mateix i per tant no va poder ser valorada per la comissió assessora: reduir el nombre de colles. Acabaran éssent 6 i 8 i tots ho sabem. Les colles punteres no volen haver de fer castells límits al cap de 5 hores de concurs i tampoc no crec que ens puguem permetre tots plegats els castells límits simultanis per tant, o bé assumim que serà llarg, o retallem.
Gràcies a tots per les vostres aportacions que sols fan que aportar i enriquir la conversa.
Si Joan, hi ha actuacions que encara tenen marge per millorar i fer-les millor tant pels propis castellers com pels espectadors, i a més, sense trair cap de les essències bàsiques castellers.
Gerard, com bé deia i també apuntava el Lluís, hi ha diversos matisos i opcions que es podrien introduir en aquest format.
Raimon, cap format acontentarà del tot a tothom, mai! Qualsevol proposta genera inconvenients, la de reduir colles també. El concurs des de que va passar a fer-se en dos jornades primer i tres després busca que segueixi sent una gran festa del món casteller i que com més colles s’hi sentin partícips millor. No seria normal que reduïssin encara més colles el diumenge perquè s’acabaria convertint en un Sant Fèlix o una Santa Tecla més.
Lo de que poguessin coincidir castells, crec que seria fàcilment evitable sols esperant un parell de minuts, no més, en cas que una colla veiés que una altra ja té segons posats. Si té la pinya ja preparada, sols carregar l’altra castell ja es podria començar a tancar i no coincidiria. A més això no sempre és un problema com bé vau demostrar a Barcelona quan Sants i Gràcia vau coincidir carregant dos 3 de 9f a la vegada deixant una imatge fantàstica! Així que pujar el nivell de castell en solitari al 3 i 4 de 9f tampoc seria d’estranyar ni descabellat, encara que a mi personalment no m’agradaria.
És clar que hi podrien haver estones mortes, deixant un espai de temps magnífic per la colla que no vulgui per res coincidir amb ningú per fer el seu castell. També hi són ara esperant que cada colla executi el seu castell i en l’impàs entre ronda i ronda. La teva colla des de la rotllana central ja va descarregar 3 i 4 de 9f quan eren molt més límit per vosaltres del que ho poden ser ara.
Els condicionants externs. Si amb el format actual et toca fer un castell després de que alguna gran descarregui el 3 de 10fm, tindràs 5 minuts per fer-lo enmig de l’eufòria generada. Amb aquest format podràs esperar el temps necessari a que es calmi la situació per tenir millors condicions. Amb una hora hi ha temps de sobres per fer el castell en solitari.
En fi, ja veus que qualsevol format té avantatges i inconvenients, i de moment els teus “contraris” a la proposta de una hora per ronda no em convencen…hahaha.
Salut!
Entenc els aventatges i desaventatges segons com es miri cadascú el que li interessa a la seva colla. El que jo proposava és un punt de partida, és a dir, que en una hora de rellotge totes dotze colles hagin fet el seu castell. A partir d’aquí, s’hauria de parlar si fos el cas, de com s’organitza aquesta hora. Es pot fer com diuen el Lluís i el Gerard amb un sistema de caps de sèrie de manera que ens assegurem que les colles “grans” no coincideixin, però això estic d’acord amb el Raimon que repercutiria negativament a les colles “mitjanes”. Per tant, durant una hora crec que cada colla podria saber trobar el moment que més li convingui per tirar el seu castell sense veure’s perjudicat pel que fan les altres colles. Una altra manera seria organitzar el temps. Una hora repartida entre dotze colles surt a 5′ per colla. Es sorteja i cadascú sap en quina franja de 5′ li toca actuar. No ens endarreríem massa, i les colles que han fet els seus tres castells i no tenen necessitat de fer-ne més, a la una ja han acabat. A partir de la una, només actuarà qui vulgui, i abans de les tres, tots a dinar!