Joan Carles Sánchez
Alcalde de Sabadell i membre dels Castellers de Sabadell
[dropcap]H[/dropcap]i ha moments on la gent normal fa coses extraordinàries, el diumenge 26 d’octubre va succeir un d’aquests fets, els Castellers de Sabadell, els saballuts, van descarregar per primera vegada el 3de9f.
Durant 2 anys hem treballat amb constància darrere d’aquesta fita, i en el passat concurs a Tarragona ja es va poder carregar, però el viscut el diumenge a la plaça Sant Roc de Sabadell quedarà per sempre en el nostre record. Es va engrandir la nostra història però el més important és que vam engrandir la història de la cultura de la nostra ciutat.
En aquestes 3 setmanes, entre el concurs i la diada dels saballuts, la colla s’ha repetit el mantra “aquest castell el tenim i de la diada no passa”, certament els assajos havien anat força bé col·locant sisens en diverses ocasions i tenint una gran estabilitat, de fet tenim un excel·lent 3de8 que hem passejat per mitja Catalunya, però sempre queda el dubte de la pressió a la plaça, l’ànsia i la pròpia exigència. Tot això a prova.
Ja sabeu que és una diada castellera, setmana repleta d’assajos, activitats festives, concerts, castells de vigília, etc, és a dir, la colla reunida cada dia com si fos una gran família i conforme s’apropa el diumenge les mirades, els somriures, les abraçades i el sentiment compartit de tenir un repte i treballar conjuntament per assolir-ho.
En primera ronda descarreguem la torre de 8 amb folre (la cinquena de la temporada), força estable, amb bones mides, ho fem concentrats però com si gairebé fos un tràmit, el pensament el teníem a la segona ronda. El cap de colla, Martí Rovira, ens diu que ha arribat el moment, que ho sabem fer, que els assajos ho confirmen i que tan sols hem de creure en nosaltres mateixos. Desmuntem la primera base per problemes de quadratura, a la segona el castell ha anat amunt.
La pujada més nerviosa que a Tarragona però sense perillar la integritat del castell amb la sortida del pom el bellugueig ha anat a més però la canalla rapidíssima i la concentració del tronc i el folre han permès la descarregada. Els segons que van des de la sortida dels sisens a la baixada dels quarts han estat una experiència … podríem dir que religiosa. El castell es movia però tothom ho ha donat tot i després només crits, plors, riures, salts, càntics, abraçades, petons, … què us he de dir que no sapigueu, una situació que s’aproxima molt a l’ideal que tenim de la felicitat.
Un 5de8 com acostumem, és a dir, un pel mogut però convençut de ser descarregat ha protagonitzat la tercera ronda. Només ens ha faltat el pilar de 6 que ha quedat el intent com la setmana anterior a Granollers. És curiós, a l’assaig portem cinc pilars complets descarregats però a plaça es resisteix … per poc temps.
La resta queda pels membres de la colla, la festa, la vivència d’haver fet quelcom important, l’alegria i el somriure que dies després encara ens queda a la cara. I per la ciutat una fita, Sabadell òbviament no és a la zona tradicional però ens sentim partícips d’una de les tradicions més arrelades del nostre poble, un poble que pot fer coses extraordinàries amb gent ben normal.
