un any després d’aquell estratosfèric pilar de 9, els Castellers de Vilafranca han tornat a generar recursos, invents, i expectatives per un castell inèdit i assolir-lo en la traca final de la temporada. Una altra construcció XL, aquesta vegada sense les estructures del folre, les manilles i puntals del pilar, però de gran envergadura on destaca un folre format per 114 persones, la capacitat per comptar amb 9 baixos, 9 segons, 36 crosses i una pinya enorme, entre d’altres.
‘Com un castell de 9’
Possiblement, aquest 9de9 amb folre ens el podíem imaginar com un repte desconegut més assequible, que no menys meritós, si el comparem amb el pilar de 9. Missatge que també transmetia la seva tècnica. Em va sorprendre, però, la seguretat del cap de colla afirmant en els dies previs que l’encaraven com qualsevol castell de 9 pisos, amb el benentès que, com no es tracta d’una construcció emmanillada o amb puntals, hi veien més aplom, i, per tant, més opcions. O que tinguessin tan clar que només enfilant bé els quarts o quints ja el podrien incloure en el programa de la Diada. A tot això, amb la dificultat afegida, però amb la determinació de mantenir-se fidels amb el seu estil i manera de fer els castells, per plantejar-se’l com sempre fan amb el 9; amb un sol enxaneta.
El dilluns passat feien una prova molt més contundent col·locant els sisens. Els va permetre observar les mides i captar el comportament del pes de la mastodòntica construcció. Una gran prova, però encara amb un llarg traçat per endavant. Les principals dificultats a resoldre (com també s’hi van trobar tant la Colla Vella dels Xiquets de Valls, com la Colla Jove Xiquets de Tarragona, formacions que ja havien assajat el 9de9f, però mai portat a plaça) les trobaven en el cor de l’estructura; al 3. S’havia de resoldre la complexitat per col·locar a la gent a la pinya i al folre; trobar la manera d’encaixar els peus de tanta gent allà dins, i poder mantenir les tres rengles més pesades, amb contundents terços i quarts. Aquests eren els obstacles comuns a superar per qui l’havia temptejat, però en el cas dels de Vilafranca s’hi afegia la durada de l’execució pel motiu de fer-lo amb un sol enxaneta.
Un folre immens però ben coordinat
Ja abans de fer sonar les gralles em va sorprendre la mecànica en el muntatge del folre (ràpida però endreçada) i que l’aconseguissin validar a la primera, sabent coordinar les 114 persones del folre. Des dels assajos del pilar de 9, la colla més bregada amb els castells emmanillats està imprimint un ritme molt més àgil amb el minuciós muntatge de les grans estructures. Aquest fet, i la implicació de molta gent, la majoria molt jove i ocupant llocs compromesos, els reportarà molt benefici, i amb el temps, potser la torre de 10 amb folre, manilles i puntals, del qual em mantinc molt escèptic, ppot anar guanyar terreny als assajos. Ja veurem per a quan i com.
Bon ritme
El bon ritme de l’execució del 9de9f també va ser clau. Superat el pis de sisens, és a dir, fins allà on s’havia explorat a l’assaig, calia veure com responia l’estructura amb tot el pes a dalt, i si el tronc era capaç de mostrar resistència amb l’arribada dels tres poms, instant on a Cal Figarot s’havien mentalitzat que a partir d’allà s’exageraria tot el moviment. En canvi, la sensació va ser que amb la canalla situada al seu lloc van aconseguir aplomar-lo millor de l’esperat.
Possiblement, encara podrien haver esgarrapat alguns segons més arriant abans la cassoleta del primer pom, ja que l’enxaneta va haver d’esperar-se uns segons damunt dels sisens. En tot cas, el passeig del petit Bru, de més de mig minut des de la primera a la darrera aleta, es va fer sota control i bon domini de la situació. El desenllaç, cedint tot seguit, potser no va fer justícia després que acabés ensorrant-se pels pisos inferiors en una de les tres torres.
Es pot descarregar
Un cop vist que el 9de9f ja és una realitat, molts han coincidit en les possibilitats de ser descarregat, mentre altres reforcen l’argument que amb tres enxanetes s’hauria pogut assolir aquest dimecres mateix. Personalment, em quedo amb l’opció de ser fidels a una manera de fer i entendre els castells, que no pas amb el dubte de saber què hauria passat amb les tres aletes simultànies. Al mateix temps, espero que aviat alguna colla ensenyi la seva versió amb tres enxanetes, per allò de les comparacions.
L’orígen del 9 vilafranquí
Com a anècdota, el primer 9de7 del segle XX va anar a càrrec dels Castellers de Vilafranca, l’any 1988. Aquell dia, però, el van fer amb 3 enxanetes. Hores després, rebien una trucada des del bressol casteller on se’ls convidava a fer-lo “com tocava”; és a dir, amb una sola enxaneta. La colla va agafar el guant el 1991, i a partir d’allà i fins avui el fan “correctament”.
Intent al Concurs
Una altra cosa és, com ja van avançar, que al Concurs se’l plantejarien amb tres enxanetes. I parlant del Concurs, si els verds o qui sigui mai volen provar el 9de9f al certamen tarragoní, hauran d’estudiar bé les seves normes per evitar que es repeteixi la mateixa seqüència que dimecres passat: que un dels sis dosos aixequi lleugerament un peu per arrancar la baixada mentre l’enxaneta fa la tercera aleta. Això automàticament l’invalidaria i no es consideraria carregat, sinó intent. La norma és clara; en les estructures de 9 al Concurs de Castells obliguen als dosos a “mantenir la seva posició des de la primera aleta fins a la darrera”. No penalitzen restant uns punts simbòlics, no; el 9de9f que van carregar, al Concurs, nyec, zero punts! Per això, sense ànim de restar mèrit a la fita de Tots Sants, alguns els van subratllar amablement aquesta norma i encerclaven el peu en qüestió en la deguda captura de pantalla. I de pas, ens recordava a tots els cronistes i periodistes castellers el nostre paper de jutges del que passa a cada plaça, i que sense el nostre consentiment els seus èxits no valen res.
Ironies a banda, la norma del Concurs va en contra de la realitat del que passa cada cap de setmana. Encara més, fins i tot seria rebutjada pels mateixos que aquest dimecres la tenien tan present. ¿No és un càstig molt sever que un castell quedi totalment invalidat perquè un crio hagi aixecat lleugerament un peu? En una competició, sigui quina sigui, cal penalitzar les trampes. Ara, invalidar el resultat d’un castell per l’instint o la reacció d’un nen… És que el simple fet que el Concurs de Tarragona penalitzi a un enxaneta per no fer l’aleta ja ho trobo fora de context. Pel bé de tothom, revisin alguns punts de les bases perquè en alguns casos ens hi farem mal. I no, als cronistes o periodistes castellers no ens pertoca la figura de jutge. Fins i tot trobo que no hi pintem res a la comissió de les normes i puntuacions del Concurs.
L’assignatura pendent
Tornant a la Diada de Tots Sants, s’entén perfectament l’estratègia de l’actuació plantejada pels verds, tirant d’inici pel 3de10fm (després d’un intent desmuntat) i a partir d’allà anar decidint. Sent el darrer gran compromís del mandat d’aquesta tècnica i amb aquells assajos previs, no podien deixar escapar l’oportunitat d’atacar el 9 a continuació, com així van fer. Després, les altres opcions passaven pel 4de10fm o pel 4de9 sense folre, i a jutjar pels assajos aquest darrer tenia tots els números per ser l’escollit.
El cas és que l’intent del 4 va decebre i molt, sense poder superar la barrera mental que els ha separat tot l’any del “castell total”: no aconseguir lligar bé la pinya ni trobar les mides correctes. Aquesta mancança ha estat el gran fracàs de l’any per la colla, més venint de completar-lo sencer a l’assaig, a dins de la xarxa. Una altra cosa és que a plaça el resultat final hagués quedat en carregat o en un bon intent, que pot passar.
Tampoc no sabem què hauria passat si el 4 net hagués anat en segona tanda, fins i tot si el 3de10fm s’hagués completat a la primera de canvi, o si el 9de9f no hagués caigut. En qualsevol cas, els verds van fallar i això passa a les millors famílies, fins i tot a la que més gamma i volum de gamma extra ha ensenyat enguany. I bé està el que acaba bé, recuperant el pilar de 8 dos mesos després, amb estrena de l’aixecadora inclosa.
Tot el que es vulgui, es un intent de 9d9 amb folre. Igual manera l’intent de 2d8 de la joves ja que l’enxaneta no arriba a ficar el segon peu, ara la prova es de traca i mocador… però amb tot el rigor del Mon es un intent ja que estem sota unes normes definides, en el seu defecte la joves carrega al 2022 un 2d8 o inclus podem dir que la Vella va carregar el segon 3d9, l’enxaneta no va pujar mai però amb el temps que va estar l’aixecador dalt doncs el donem per carregat. Hi ha una frase d’un periodista: “es un 9d9 amb folre no carregat”