A propòsit del 6 d’octubre

L’espectacle casteller més gran del món ho va tornar a ser en aquesta vint-i-novena edició gràcies, com sempre, a la lluita de les colles capdavanteres per pujar al podi, i malgrat les 7 hores de rellotge que va durar. La competició entre colles la veiem a moltes places durant tota la temporada, però enlloc amb la posada en escena coral i racional que hi ha a la Tarraco Arena Plaça. A més, és una lluita que de fa anys ha esdevingut honesta i serena, és a dir, amb els castells que prèviament s’han assajat amb garantia de ser descarregats. És per això que el Concurs, i malgrat el despropòsit casteller de la durada d’enguany, suma adeptes en cada edició.

Els Castellers de Vilafranca, nous campions. Els Verds han guanyat perquè han tornat a ser la colla que ha anat a la TAP amb més castells guanyadors i amb un bagatge casteller de temporada més important. Per això, i perquè més enllà del 9de9 de la segona ronda, no han estat víctimes de la mala sort. No cal buscar massa més explicacions. Si de cas recordar que ja havien descarregat un dels castells guanyadors, el 3de10, que havien posat setens al 4de10 i que havien assajat fins al límit el 9de9. I també que la nova tècnica la va encertar en la majoria de decisions que va prendre en calent durant la competició. Els Castellers de Vilafranca són una màquina de fer grans castells i, col·lectivament, el grup humà més constant i ambiciós i, segurament, més difícil de derrotar a la TAP i a la resta de places.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls. La Vella ha quedat segona perquè tenia la segona mà de cartes més bona i, a diferència d’altres edicions, la mala sort tampoc no li ha passat factura a plaça. Abans del Concurs no havia descarregat o portat a plaça cap dels castells que, oficiosament, havia anunciat, els nets i els de deu, i això s’acaba notant a la TAP. No en el 4de9sf, un castell que forma part del seu ADN i que passarà a la història com un dels més emotius i tècnicament correctes, però sí en la gran dificultat de descarregar un castell de 10. Sigui pel que sigui, i sabent des d’abans de l’estiu el programa que hi durien els Verds, ha sorprès que durant la temporada no hagi pogut dur abans a plaça els grans castells emmanillats. A falta de Santa Úrsula, la sensació en aquesta segona part de la temporada és que la Vella sempre ha quedat a una passa dels seus grans objectius.

La Colla Jove Xiquets de Tarragona. La Jove ha quedat tercera perquè a dia d’avui és la tercera millor colla del panorama casteller, gràcies a la gran massa social que ha sabut consolidar i per tot el que ha treballat per ocupar, com a mínim, aquesta posició. A la Jove, que fins el mes d’agost la vèiem una mica “lluny”, aquest Concurs li ha arribat massa aviat. L’any que ve veurem fins on és capaç d’arribar, o de tornar a arribar, perquè com a colla seria molt interessant fer un pas endavant definitiu i situar-se per defecte al nivell de gamma que, generalment cada temporada quan arriba l’agost, tenen les dues colles que diumenge la van superar.

La Colla Joves Xiquets de Valls. La Joves ha anat al Concurs amb la fe que tot li aniria bé. Però tot, en realitat, era el Pde8 i el 2de8, que déu n’hi do, però que ara a la TAP és just per a guanyar. A la seva temporada no hi ha l’habitual 5de9, el 4de9p anunciat de feia setmanes no ha aparegut, i el 4de9sf marca de la casa, sempre habitual al Concurs, no ha arribat. És això que explica, en part, els dos peus desmuntats i els dos intents de 3de10, un sacrifici al qual s’han sotmès molt pocs castellers en només una diada. I el 3de10 encara no hi és, però potser amb la feina feta al Concurs i amb la que es faci fins a Santa Úrsula, finalment el podrem veure de color vermell.

Els Moixiganguers d’Igualada i els Capgrossos de Mataró. Es mereixen una menció especial els Moixiganguers. A diferencia del 2022, ara han pogut anar al Concurs amb la mentalitat apropiada per afrontar la Tripleta Màgica i descarregar-la. Serà molt interessant veure’ls la temporada que ve, com també els Capgrossos de Mataró. Igual que la Jove de Tarragona, aquest Concurs als del Maresme potser els ha arribat massa aviat, i la gran massa de camises que han arrossegat a la TAP, massa tard. Seria injust dir que diumenge no van superar Les Santes, perquè la feina en el 5de9 s’ha vist i ha quedat clara.

Els Xiquets de Tarragona. La desena posició i els castells fets a la TAP no són la seqüència lògica del que van ensenyar a Sant Magí ni dels assajos que fan cada setmana. Els tarragonins són una colla important que sovint pateix alts i baixos –ho diu l’estadística-, però el col·lapse mental d’aquest setembre i octubre amb els castells de 9, reconegut pel seu cap de colla, costa d’explicar castellerament. Si no hi ha cap factor més, cal esperar que en el parell de diades importants que encara tenen facin el clic, i hi passi alguna cosa positiva. Tenint el 3 i el 4de9f descarregats, seria una llàstima haver d’esperar fins l’any que ve.

Per a la resta de colles classificades fins a la 12a posició, el Concurs i l’evolució castellera experimentada ha estat majoritàriament positiva, i mostra el pas endavant que ha pogut fer la “classe mitjana” per liquidar definitivament les seqüeles de la pandèmia. Premi pels Xiquets de Reus per una temporada seriosa a les places i a l’assaig, perseguint un 5de8 que, efectivament, els havia de treure pressió a Tarragona. També pels Castellers de Barcelona que, havent fet una temporada que no despertava massa expectatives, han sabut creure’s, com gairebé sempre, el repte del castell de 9. Els Nens del Vendrell han passat de fer tercers a la jornada de dissabte del 2022 amb el 4de8, a descarregar ara el 4de9. També està tot dit, i només esperar ara a veure’ls-hi el 5de8. Els Castellers de Sants, amb una primera i segona ronda, amb 4de9 inclòs, per treure’s el barret, han estat un exemple clar de què és la mala sort en els castells. La mala caiguda del 7de8 els va noquejar, literalment, i haver d’acabar amb un 3de7 és una paradoxa. La bona notícia, si tothom torna a estar a punt, és que els queda un calendari de diades espectacular, passant per la de Tots Sants i la dels Minyons. I els Marrecs de Salt tanquen la classificació de diumenge i superen la vencedora de dissabte, els Castellers de Lleida. El 2022 van quedar segons de dissabte, amb el 3de8. Ara han estrenat i descarregat el 5de8, que han acompanyat de la torre de 8, i el 3de8 ha estat el seu castell menor.

El 9de9, el castell vencedor. Se sabia des de la Diada de Tots Sants del 2023 que els Castellers de Vilafranca anirien al Concurs amb aquest castell, perquè aquell dia van sorprendre carregant-lo amb suficiència i amb només una enxaneta i 26 segons extres. Cap colla de les grans, però, no ha estat capaç d’entomar el repte i preparar aquest castell, tot i saber del cert que donaria la victòria al Concurs. Però, ningú més no ha estat capaç ni de plantejar-se’l seriosament a l’assaig, i ja s’han sentit comentaris que està sobrevalorat i que caldrà rebaixar-lo de punts. Potser sí, però algun altre dia i més endavant. Jo esperaria que, abans de moure’l de la taula de puntuació, un parell o tres més de colles fossin capaces de carregar-lo o descarregar-lo. Després es podrà valorar i modificar el que calgui.

Els castells carregats. Ha tornat la polèmica recurrent sobre el valor dels castells “només” carregats! No sé quin valor han de tenir ni quina ha de ser la diferència de punts entre els carregats i els descarregats. Però sé que tenen valor, força valor. És més, diria que els carregats formen part immanent dels castells, especialment dels anomenats de Gamma Extra i, sobretot, dels ara denominats “prèmium”. Aquests castells cauen i, per molt ben assajats que estiguin, cauen molt més sovint que un castell de 7 o de 8 molt ben preparat, perquè els factors que hi intervenen augmenten de manera exponencial en relació amb els castells bàsics. És cert que, sense discutir la classificació, aquests dies ja s’ha sentit a dir que mirar el podi de dissabte fa “mal als ulls”. No ho sé, però mirar el de diumenge, amb el 9de9 i el 4de10 carregats dels Verds, amb el 4de10 i el 4de9p carregats de la Vella i amb el 5de9 carregat de la Jove de Tarragona, a mi no me’n fa gens, de mal als ulls. Me’n faria més que tots aquests castells quedessin anul·lats.

Set hores de rellotge. Globalment me n’estaré de dir mai que el Concurs es va fer pesat. De fet, l’emoció va durar fins a l’últim sospir de la cinquena ronda, que és el que s’espera d’un Concurs de castells. A més, personalment m’agrada veure com totes dotze colles hi acaben fent el millor o superant el que els has vist durant la temporada. El que també s’ha de reconèixer, però, són els minuts i minuts de Concurs que hi va haver, on tot el que hi passava no tenia res a veure amb la lluita de les colles que es disputaven la victòria. I, desenganyem-nos, i pot saber greu, però el desenllaç de les colles grans, de gamma extra o prèmium és el que desperta el gran interès nacional i internacional que té la jornada de diumenge. L’interès del públic en general, però també el benestar dels castellers. Pregunteu als dels Xiquets de Tarragona quantes hores van haver d’esperar-se entre fer el primer i el segon castell, per exemple; o als castellers dels Verds les hores que van passar entre el 3de10 i el 4de10; o als de la Joves entre fer el Pde8 i el 3de9… Generalment s’ha decidit recorre a pujar el castell de tall per limitar la durada del Concurs, però potser es podria estudiar com millorar la Normativa o, també, optar per limitar la participació de colles en funció de com hagi anat la temporada.