Algemesí ha viscut aquest divendres, 8 de setembre, una de les celebracions més emblemàtiques del País Valencià: la Festa de la Mare de Déu de la Salut. Una festa que commemora la troballa de la imatge de la patrona de la ciutat, Nostra Senyora de la Salut, l’any 1247. Aquesta festivitat és molt esperada per les muixerangues (les precursores de la tradició castellera) ja que entre les dues colles locals, la Muixeranga d’Algemesí -que aquest any celebra el 50è aniversari de la seva recuperació- i la Nova Muixeranga d’Algemesí, nascuda el 1997, poden arribar a construïr mig miler de figures durant les tres processons que s’hi celebren, esdevenint grans protagonistes de la festa.
La primera processó, anomenada Processó de les Promeses, se celebra el dia 7 a les deu de la nit, després del cant de vespres i de la missa i on els més petits donen el tret d’inici posant en escena els “Misteris i Martiris”. Allà s’hi van poder veure construccions com l’alta de 6 o el pilar de 5 aixecat per sota.
L’endemà, 8 de setembre, es fa la Processoneta del Matí, que comença a les deu i s’allarga passat el migdia amb el triple intent d’entrada de la patrona a la basílica, on les muixerangues flanquegen la imatge amb les seves figures i els balls locals ballen simultàniament. Es tracta del moment més emotiu i esperat de tota la festa.
🎊⭐️El clímax de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’#Algemesí, es produeix quan a la plaça Major tots els balls dansen alhora, mentre la mare de Déu fa tres intents d’entrar en la basílica. 💥Una explosió de color, sentiment i emoció en una festa 🏅declarada patrimoni… pic.twitter.com/FSYan8UCOb
— À Punt (@apunt_media) September 8, 2023
Ja al vespre del dia 8, es fa la Processó de la Volta, la més llarga i densa, que pot arribar a allargar-se fins les 2 de la nit. Un cop finalitzat el recorregut, s’hi fa un castell de focs artificials, fa la seva entrada la Mare de Déu a la basílica i es culmina amb l’oració i trasllat de la imatge i el virolai final.
Les processons les completen balls com els Misteris i Martiris, Bastonets, Pastoretes, Carxofa, Arquets, Llauradores, els gegants o la banda de música, entre d’altres, formant un ric seguici popular. Tot plegat, amb la participació d’uns 2.000 membres.
Coses que fem els valencians. pic.twitter.com/d4TB6qovpT
— Muixeranga Algemesí (@muixerangablava) September 8, 2023
L’origen dels castells
Les colles de muixerangues gaudeixen d’una gran època de reconeixement al País Valencià, ho demostra el fet que en els darrers anys han sorgit noves colles. Segons la Federació Coordinadora de Muixerangues, en l’actualitat la formen existeixen 25 agrupacions. Tot i que utilitzen tècniques molt diferents (les seves figures tenen forma piramidal), són l’origen del fet casteller. Les muixerangues no només ho viuen amb orgull, també han han agafat referències castelleres per dur a terme les seves construccions, o han pres exemple amb el casc protector que utilitza la canalla.
Ahir vam començar les Festes de la Mare de Déu 2023 amb el Pilar de 5 aixecat per sota, l’Alta de 6 i la Trobada.#novamuixeranga #muixeranga #algemesí #algemesíUNESCO #marededéu pic.twitter.com/QT6o2zHIuR
— Nova Muixeranga d’Algemesí (@novamuixeranga) September 8, 2023
Patrimoni de la Humanitat
La festa de la Mare de Déu de la Salut és Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de l’any 2011, un any abans que els castells. El seu reconeixement va arribar després d’un camí iniciat l’any 1977. El 2009 va ser considerada Meravella Valenciana i el 2010 Bé d’Interès Cultural.
