La cosa va llençada i que una de les gestes més grans hagi portat tants comentaris i articles, no fa més que posar en valor el que van fer els Castellers de Vilafranca el passat 1 de novembre carregant el 9de9 amb folre.
Ja a la mateixa tarda es va qüestionar si estava ben carregat o no segons les bases del concurs. Com ja vaig manifestar fa uns dies en un altre article i mitjà, crec que se’n fa un gra massa de l’ús i abús de les normes del concurs fora del concurs, sobretot quan tots sabem l’esperit de la norma i de què parlem quan ens referim a carregar o fer un castell. L’article de l’amic Josep Almirall m’ha fet decidir a posar-m’hi, més enllà de si hi ha un fotograma o no de l’acció en qüestió.
Feia dies que em rondava pel cap una idea que ja en el seu moment va despertar polèmica, que era expressar en quin moment es considerava un castell trencat o on estava el límit per valorar si estava carregat o no. La memòria em fa anar al tombant entre el segle passat i l’actual per recordar un 5de9f de la Colla Vella en un Sant Fèlix. En el moment de l’aleta hi havia un quint que ja havia perdut la verticalitat aixecant una cama, però encara tenia l’altre sobre l’espatlla i amb contacte amb el casteller de sota. Diria que va ser a partir de llavors en què es va fer aquest afegit que encara que fos un sol peu, si hi havia contacte el castell era vàlid. Aquell peu podia estar ja en caiguda lliure, però també s’han donat casos d’algun casteller de tronc que ha aixecat un peu ostensiblement i després l’ha pogut tornar a la seva posició sense ocasionar la caiguda del castell.
Retornat al 9de9f dels verds, he vist com es qüestionava la validesa del castell en base a l’article III. e) quan especifica que per carregar el 9 allò de: “…els dosos han d’estar col·locats i s’han de mantenir a la seva posició des de la primera aleta fins a la última”.
Bé, però és el que protocol de les normes del concurs no s’acaba aquí, perquè en l’article VIII esmenta això que comentava abans de què “Un castell es considerarà intent…si algun dels components del tronc no té com a mínim un dels seus peus damunt les espatlles del casteller que té a sota”.
Interpretant això, un peu es pot moure o aixecar tant per començar a baixar com per un moment de pèrdua d’equilibri, ja sigui d’un dos o de qualsevol altre component del tronc del castell del qual les bases no en fan distinció. Perquè el que no em semblaria normal, seria que es penalitzés si aquest peu que s’aixeca és d’un dos i no es penalitzés si fos d’un quart. Ja no entrarem en els peus que s’aixequen als nuclis i que queden fora de la visió de l’espectador i queden per la intimitat dels epicentres dels castells.
Doncs ja hi som, perquè en cap moment en la normativa es fa cap distinció entre el tronc i el pom de dalt, per tant, perquè un article hauria de valer més que un altre? Si llegim qualsevol dels dos articles per separat no tindríem dubte que a la TAP no estaria carregat segons l’article III i que estaria carregat segons l’article VIII. Afegim a això que no estem a la TAP, encara que entenc que al ser la base de referència tothom s’hi refereixi, ara bé, si es volen aplicar les normes fora de la TAP també, estaria bé tenir en compte tots els articles i no només aquells que interessen per defensar una postura determinada, la que sigui.
Dit això, crec que faria bé que la comissió assessora del Concurs o la seva direcció tècnica o a qui li correspongui, que aclareixi, adapti o modifiqui el reglament vigent a la casuística del 9 de 9f que també es pot produir en qualsevol altre castell de 7, de 8 o de 9, no només en la jornada principal del diumenge. Per què Déu no ho vulgui, si aquesta circumstància es produís el proper 6 d’octubre i uns reclamessin l’aplicació de l’article VIII i els altres l’article III, tinc pocs dubtes que el sarau que hi hauria seria de categoria superior. Cosa que tampoc deixaria en gaire bon lloc l’espectacle casteller més gran del món. Encara s’hi està a temps.
Més sobre el 9
Un 9 i un peu
Lo Nou de nou. Una prioritat per al Concurs
Aquest raonament no té massa solta. L’article VIII no invàlida el III.e, de fet és força absurd perquè si un casteller del tronc no té cap dels dos peus a lloc difícilment s’aguantarà el castell, i si s’aguantés perdria la forma. A més amb aquest 9 de 9 no és que el dos del segon pom aixequés un peu, és que estava començant a baixar, això és indiscutible, i vol dir que no va mantenir la posició fins completar-se la 3a aleta. No li trec el mèrit, que és tant com si aquest castell s’hagués carregat sense dubtes, i agraeixo que ens l’hagin ensenyat, però aquest escrit és absolutament artificiós i quan hi ha artifici les justificacions perden fonament. A més voler canviar les normes abans de la celebració del proper concurs és senzillament intolerable. I si us plau que el deixin de fer amb un sol enxaneta. No cal.