Hi ha pocs castells que hagin tingut una trajectòria tan emocionant en la història recent, com el primer 2de9 amb folre i manilles descarregat. La cursa d’un castell inèdit, catalogat d’impossible en el seu moment quan els Castellers de Vilafranca, el 1989, el portaven a plaça per primera vegada, i que anava en augment cada vegada que hi ensopegaven en solitari. Fins que els Minyons de Terrassa el carregarien en dues ocasions, el 1993 i 1994. O fins que la Colla Joves Xiquets de Valls va demostrar que es podia arribar molt lluny, treient la canalla a la Santa Teresa del 1994. Pocs dies després, la Colla Vella dels Xiquets de Valls culminaria la cursa amb un emocionant desenllaç en el marc d’una màgica Santa Úrsula i una plaça del Blat entregada als rosats. I d’aquest dia, avui 23 d’octubre, en fa 30 anys.
El ‘boom’ casteller del 1992 fa aparèixer noves colles arreu del país i a les formacions existents s’incrementa el nombre de castellers. Els Minyons despuntaven, però també una revolucionària Colla Jove Xiquets de Tarragona, que assumeix el rol de nova colla de 9 i pren la iniciativa amb el primer intent del segle sobre el 5de9 amb folre. A Valls, després de liderar i portar gairebé sempre la iniciativa, els motiva per assajar i portar a plaça el 2de9fm en el marc del Concurs del 1994. Totes dues sense èxit: a la Vella (que acabaria guanyant el certàmen a la Jove de Tarragona per només 13 punts de diferència) li cau a l’entrada de l’aixecador, mentre que la Colla Joves Xiquets de Valls el desmuntaria.
Els vermells, però, el tornarien a provar quinze dies més tard, al Vendrell, i el carreguen, convertint-se en la segona colla de gamma extra del segle XX. L’estructura arriba més lluny que mai i cedeix quan ja baixava l’aixecador i amb l’enxaneta a l’alçada de les manilles, demostrant que el 2de9fm tenia opcions per a completar-se.
Canvis al folre
Amb el trofeu del Concurs de Castells del 1994 a les vitrines de la Vella, els rosats intensifiquen els assajos del 2de9fm. La prova al certàmen tarragoní, malgrat només col·locar el pis de dosos, va convèncer a la tècnica encapçalada pel Juan Romero “Juanatxo”, que s’estrenava com a cap de colla aquella mateixa temporada.
No obstant, entre l’intent al Concurs i el previst per Santa Úrsula es redissenya el tronc amb l’intercanvi de posició entre dos castellers: Un d’ells passaria de fer de terç, a pujar al quart, i l’altre va baixar del quart al terç. Amb aquests retocs només van necessitar un únic 2de8f, el que van portar un 12 d’octubre a Barcelona, per acabar convençuts i pujar-lo un pis més a onze dies de Santa Úrsula. Entre les diferències tècniques respecte les altres colles que l’intentaven o l’havien carregat, la Vella sempre utilitzava dues agulles al folre, amb l’objectiu que les crosses de les manilles tinguessin més espai per col·locar els seus peus.
Santa Úrsula’94: Èxtasi rosat
Aquella Fira de Santa Úrsula es presentava apassionant. Ningú no es volia perdre el 2de9fm que les dues formacions van anunciar per la primera ronda, en una nova oportunitat per anotar-se el castell sostre del moment i disputar-se el prestigi vallenc.
Si bé la Joves tenia l’avantatge d’haver-lo coronat una setmana enrera, el sorteig de l’ordre d’actuació es va decantar per la Colla Vella. Els rosats hi van anar de cara presentant un folre molt compacte i les manilles equilibrant els quarts amb comoditat. L’execució va tirar amunt amb molta convicció, però es va complicar amb l’arribada del pom de dalt. Per salvar-ho, l’habilitat i la rapidesa de la canalla va ser clau: el corona i baixa rapidíssima, i tot i que s’entregira amb perill a la baixada, té corda suficient i l’estructura es manté imponent fins a completar-se per primer cop en la història. Lògicament, la plaça vallenca esclatava eufòrica per una gesta inèdita que esdevenia la més important aconseguida en l’era moderna.
Amb la pilota a la teulada de la Joves, i amb la pressió pel que la colla rival havia assolit, opten pel mateix castell i el torna a deixar en carregat, però aquesta vegada al límit i cedint sense opció de defensa instants després de l’aleta.
La Vella acabaria completant la millor actuació del moment, la primera amb tres castells de 9 descarregats, afegint el 4de9f després d’un intent de 3de9f, construcció que completaria en repetició. La Joves també va anotar-se els dos castells de 9 bàsics, a més de l’esmentat 2de9fm carregat, fet que va permetre segellar una diada de luxe amb 6 castells de 9, i novament, amb els Xiquets de Valls imposant-se amb un gran cop d’autoritat.
A dia d’avui en “Juanatxo” guarda molt bons records d’aquell 1994. Va estrenar un càrrec que mai no s’hauria imaginat ostentar -i no per manca d’experiència castellera- sinó, com ell mateix va reconéixer, pel fet d’haver que el càrrec comportava dirigir-se en públic o haver de representar la colla, “i això em frenava bastant”.
El viatge a Chicago d’aquell any, guanyar novament el Concurs i descarregar aquell 2de9fm “amb l’afegit personal que jo era el cap de colla i el meu germà pujava a quarts” va ser ” “inoblidable”. “Encara et diré més, sort que no vam aconseguir el 2de9fm al Concurs, perquè la satisfacció de fer un castell per primera vegada a la teva plaça i davant de tota la teva afició és molt més gran”, afegeix Romero.
