Els programes de les colles s’adapten a les circumstàncies del calendari, però també a les característiques de les places i de l’ambient que s’hi respira. A només 15 dies de Sant Fèlix, la Bisbal representa un estímul per a portar grans castells però a la vegada una càrrega important que es pot pagar cara. Tres de les colles que el 30 d’agost actuen habitualment a Vilafranca passen per aquesta plaça i poques són les vegades que compleixen tots els seus objectius. Verds i Vella van patir caigudes en castells que aquesta temporada ja havien descarregat mentre que a la Joves no li va sortir tot. No és un fet excepcional d’enguany.
Actuar en aquesta localitat del Baix Penedès a la sempre calorosa diada del 15 d’agost es fa molt complicat, especialment des de que es plantegen actuacions amb un, dues o més gammes extres per colla. Com aquestes construccions requereixen un minuciós treball de preparació de les pinyes, la diada s’allargarà més. El catxé i la importància de la diada obliga que les formacions portin un programa ambiciós, però la realitat és que sovint les adversitats no ajuden a materialitzar-lo com es voldria.
És evident que qui ha de procurar per la diada és qui l’organitza i paga, la resta no n’hem de fer res o simplement limitar-nos a exposar el nostre punt de vista, però potser a la Bisbal seria hora de plantejar-se canvis pel bé de tothom.
Per començar, l’horari
La canícula d’estiu, quan habitualment es registren les temperatures més altes de l’any, se situa en el període entre el 15 de juliol i el 15 d’agost. És quan ens recomanen, per exemple, no realitzar activitats a l’aire lliure des del migdia fins ben entrada la tarda. No cal dir que les diades programades a partir de les 12h contradiuen totalment aquesta recomanació i és evident que passant-la a la tarda, ajudaria molt més a les colles i també al públic, que és per a qui es fan els castells. La tradició de l’horari, actuar després de la missa d’ofici, caldria revisar-la en alguns casos pel bé dels castells.
Ahir vam tenir sort que no s’arribessin als 30 graus de temperatura, tot i que la sensació tèrmica segur que els superava. Amb aquestes condicions, en un carrer estret, sense ombra i ple de gent, és impossible que els castellers estiguin concentrats al seu lloc durant tota la diada. Això també fa alentir el ritme de la diada mentre es preparen les pinyes.
Canvi en el sistema de rondes
Ahir els peus i intents desmuntats van obligar a allargar la diada més del compte, com ja ha succeït altres anys. Ja hem parlat de les dificultats afegides per plantar castells en aquesta diada -també en d’altres- i ara caldria fer esment a una possible revisió del sistema de rondes per tal de dinamitzar la jornada. Estem d’acord que les colles desmunten pel bé de la seguretat del castell i dels castellers, i per tant ho acceptem, però seguretat també implica que una colla no s’hagi de passar una hora sencera sense poder alçar cap construcció, amb el que això comporta; destensió, desconcentració, desconnexió, pèrdua de motivació, cansament, etc, i no ens enganyem, fer més visites al bar ;).
‘A la tarragonina’
La Bisbal utilitza el sistema de rondes tradicional, quan vist el que succeeix sovint la millor solució passaria per aplicar les rondes ‘a la tarragonina’, amb 5; tres rondes més dues optatives. D’aquesta manera cada colla intervé per un torn rotatiu decidit prèviament per sorteig i la que no completi tres construccions podria disposar de dues més, sempre mantenint l’ordre sortejat. Els beneficis pel conjunt de la diada són molts, des de retallar el temps d’espera entre castell i castell, o no perjudicant la colla que no desmunta pinyes o intents. A més, resol els dubtes sobre l’ordre d’actuació. El que seria adaptar-se als nous temps, vaja.
Amb totes aquestes condicions adverses, que es presenten any rere any, és fins i tot comprensible que alguns castellers de les tres colles escullin passar aquest dia lluny de les places castelleres, fent baixar el nombre de camises a les pinyes (i amb més raó si del 15 al 30 d’agost el calendari exigeix tanta tralla). El públic també ho agrairia, el de la plaça i el de la televisió.
La Bisbal del Penedès té un patrimoni importantíssim dins el fet casteller que es conserva gràcies a l’esforç dels organitzadors de la diada, però sobretot per l’esforç de les colles i dels castellers. Farien bé considerar alguns canvis per què la feixuga i a vegades apàtica diada millori, que segur també ho faria en resultats… i donarien més feina al ceramista que fa les plaques.
