En plena Diada de Sant Jordi el panorama casteller del Camp de Tarragona s’ha vestit de dol; en Jaume Cañellas Curto morí sobtadament ahir dilluns als 61 anys.
Militant als Nois de la Torre des dels seus orígens, l’any 1975, va lluir la camisa blau cel durant més de quatre dècades i aconseguí dur a terme grans fites, i això va fer d’ell una autèntica personalitat castellera al Tarragonès.
Cañellas va convertir-se en un clàssic als troncs dels de la camisa blau cel, pujant quasi ininterrompudament des del 1975 al 2015 a pràcticament a tots els possibles castells de la gamma de set i set i mig
En Jaume va ser un dels emprenedors dels Nois, la vuitena colla més antiga del món casteller, a la qual hi va aportar el seu vital coneixement previ de les torres humanes, que va ser clau per permetre l’enlairament de la colla de Torredembarra. Junt amb altres figures rellevants que també ens han deixat als últims anys (com l’Anton Gras ”Sagal” o l’Enric Huguet), aquests van agafar el projecte dels Nois amb molta força en plena dècada dels 70, aconseguint ben aviat un èxit galopant al fer-ne d’aquesta la colla revelació del moment entre les temporades 1977-1983. I ja des dels principis de l’entitat, Cañellas va convertir-se en un clàssic als troncs dels de la camisa blau cel, pujant quasi ininterrompudament des del 1975 al 2015 a pràcticament a tots els possibles castells de la gamma de set i set i mig. Però també va formar part d’estructures típicament reconegudes dins la gamma bàsica de vuit, on la seva figura va destacar sobretot per les defenses que va protagonitzar al pis de terços del pilar de sis, la torre de set i el tres de set aixecat per sota a finals dels 70 i principis dels 80. Aquestes estructures s’alçaren amb força i ressò al context del moment, doncs eren dels castells més destacats que es podien fer llavors, i durant uns breus anys portaren virtualment als Nois de la Torre a l’Olimp Casteller del citat període.
El gran mite del pilar de sis durant les dècades de 1970 i 1980
Però sobretot cal destacar el seu paper al cas excepcional del pilar de sis: Des de 1973 i fins a final de la dècada dels 80 els pilars de mèrit van escassejar, restant llavors en greu perill d’extinció. Fou en tan crític escenari pilaner quan els Nois de la Torre es van fer els reis d’aquesta estructura carregant-la durant les temporades 1977 i 1982 i amb el torrenc Jaume Cañellas defensant-lo com a terç.
No sols ha tingut un paper cabdal, icònic i exemplar a la seva respectiva colla, sinó que també representa una d’aquelles grans peces clau que van permetre i nodrir la Renaixença castellera
Tinguem en compte que, a part dels Nois, entre els anys 1973-1984 només tres colles més van ser capaces d’arribar a acariciar l’aleta d’aquest complicat espadat; la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Castellers de Barcelona i la Jove de Tarragona, les quals el van carregar una única vegada. Amb tot, aquest era un dels castells límit del moment, sense cap descarregat en quasi dues dècades (l’últim cop va ser el 1972, per part dels Nens del Vendrell, i el següent ja seria el 1988 gràcies a la Colla Joves Xiquets de Valls) i amb una taxa ”d’èxit” molt parcial. Així, aquesta singular aportació torrenca va ser un dels motors del delicat manteniment del pilar de sis i de la seva posterior recuperació definitiva, com immortalitza el monument del pilar de la Plaça de la Vila de Torredembarra.
Castellers de soca-rel torrencs
Encara que durant els darrers dos darrers anys en Jaume Cañellas restés inactiu als troncs, a causa de l’edat i la salut, mai va deixar la camisa blau cel a l’armari i va seguir anant als assajos i estant a peu de plaça diada rere diada. Aquest casteller no sols ha tingut un paper cabdal, icònic i exemplar a la seva respectiva colla, sinó que també representa una d’aquelles grans peces clau que van permetre i nodrir la Renaixença castellera que s’alçà amb el progrés dels anys 80.
No obstant, figures com la del Jaume sovint resten oblidades en l’anonimat del gruix del món casteller entre la col·lectiva marea social que el conforma. La millor manera de reconèixer la importància que tingueren castellers com Cañellas és recordant les grans fites que va protagonitzar en vida, honrant així el seu record. A més, aquest singular torrenc té un gran homenatge en forma d’escultura de bronze que el representa com a terç del pilar de sis que hi ha erigit a la Plaça de la Vila de Torredembarra.
El més sentit condol per la família, els amics i la colla castellera Nois de la Torre en aquests durs moments.
Pit i amunt!
Eduard Jiménez Virgili
