HERRE en majúscules

Des de petita la Roser va aprendre a lluitar: va perdre el pare, i amb l’Imma, la seva mare, i la Carmeta, la seva germana, van tirar endavant.

A la colla de seguida es va convertir en un referent dels poms de dalt, amb el seu nervi era un dos que donava confiança als més petits alhora que esperonava aixecadors i enxanetes. Al primer castell de 8 dels Capgrossos va fer parella de dosos amb la seva inseparable amiga, la Rava. Va ser el primer gran repte on va tenir un paper imprescindible. La Roser ha participat al tronc de tots els castells dels Capgrossos i ha aportat la seva força i convicció des de sisens, quints, al folre, a manilles, des de la pinya o manant el castell. Sempre acollidora amb els nouvinguts, ensenyant a pujar a la canalla o ajudant una quint a millorar la posició. L’ Herre ha estat sempre a tots els assajos dels Capgrossos aportant la seva energia i entrega irrenunciable.

La panotxeta de Mataró ho tenia tot: força, valor, equilibri i seny, i encara hi afegiria lluita i passió.
Fa dos anys, poc després de cantar els seus últims castells com a cap de colla, va ser mare de l’Eloi, i els ulls de l’Herre encara brillaven més, encara tenia més llum de la que ja tots n’érem conscients; la felicitat total al costat del seu company, en Marc.

Aquest any a la Diada de Les Santes, va aconseguir descarregar el pilar de 6 a quarts, un dels seus somnis castellers, i ara ja es preparava per nous reptes que de ben segur hauria aconseguit amb els Capgrossos.

Avui el destí ens ha deixat orfes de la teva llum, però els Capgrossos i tot el món casteller som conscients del tresor del teu llegat. Ens has marcat per sempre. Ets gran, gegant, la teva lluita i passió ja formen part de nosaltres.

Gràcies per exigir-nos, per activar-nos, per il·luminar-nos, per ser la HERRE en majúscules. Et recordarem sempre amb un renec o amb un somriure per fer-nos millors.

Aquests dies de consternació col·lectiva som molts els que amb poques paraules hem intentat explicar el que l’Herre representa per nosaltres:

Cugat Comas: “Els Capgrossos hem estat, som i serem “la colla de l’Herre””

Anna Marín: “Castellera i Capgrossa fins a la medul·la”

Albert Mercadé: “La camisa blau marí anirà per sempre lligada a l’enorme carisma d’aquell pèl-roig”

Joan Badell: “Castellera excepcional de somriure etern”

Jordi Burés: “Avui el món casteller ha perdut 1.000 camises, totes juntes de cop”

Kris Ubach: “Un ésser de llum. Ens deixes a les fosques”

Efren Garcia: “l’Herre era capaç de fer-te somriure en la pitjor de les situacions”

Carles Mata: “La buidor que ens deixa l’Herre l’haurem d’omplir entre totes les colles fent castells per ella”

Joana d’Arc Bermúdez: “Ella, la pèl-roja més bonica”

Ebri Knigth: “La veiem pujar castell rere castell amb el seu carisma inigualable arrossegant i deixant una estela de llum”

Silvia Saiz: “L’Herre sempre serà el tronc dels nostres castells”

Joan Sala: “Li explicarem al teu petit la gran persona i impressionant castellera que vas ser”

Jordi Gonzalez: “Eres aquesta passió i aquest crit”

Lluís Martí: “Per dècades que passessin, seguia sent aquell belluguet ple de passió”

Lluís Feliu: “La fúria, la força i el renec, l’insult i la bellesa, cor encès, el crit i la tendresa i el somrís, la passió, la vida fins a la fí”