Per la consulta del Joan Torrents passen molts companys de la seva colla, els Castellers de Vilafranca, però també d’altres formacions d’arreu del país. Al llarg de l’any pot atendre una vuitantena de sessions, per lesions o contusions, provocades pels castells. Això fa que, d’alguna manera el converteixi en un especialista casteller en aquest àmbit. Explica que fins i tot ha hagut d’atendre algun casteller d’urgència a poques hores d’una cita tan important com la de Sant Fèlix. És fisioterapeuta, especialitzat en el món de l’esport des del 2001, i juntament amb altres companys de diferents colles forma part del Grup de Treball que el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya ha engegat amb l’objectiu d’elaborar el Manual del fisioterapeuta casteller.
Amb quin tipus de lesions es poden comparar les lesions per l’activitat castellera?
Els castells me’ls miro des del punt de vista esportiu. Pel casteller significa un esforç físic important i es pot comparar amb esports on aixequen molts pesos i els mantenen de forma continuada. Hi ha contractures, sobrecàrregues, tendinopaties, etc, i equivalen a qualsevol altra lesió del món de l’esport.
Quina és la lesió més freqüent que tractes en els castellers en la teva consulta?
Problemes d’esquena; sobrecàrregues, contractures de dorsal ample, de romboides, trapezi, tendinopaties del supraspinós … I també lesions més agudes degudes a contusions.
Com les poden evitar aquestes lesions?
Les lesions que són degudes a contusions, és a dir per caigudes, no són evitables. Les lesions que es poden evitar són les de sobrecàrregues, contractures, i es poden evitar des de dues vessants; de preparació física, tenint un cos entrenat per fer castells, a nivell de força, a nivell d’elasticitat i de mobilitat, i d’altra banda fent uns manteniments a nivell de fisioteràpia cada 3 setmanes, o un mes o mes i mig, amb massatges de descàrrega, amb exercicis de mobilitat i amb estiraments.
Cada vegada hi ha més colles que abans de les primeres proves de castells ja comencen fent activitat física.
És l’evolució lògica que està seguint el món casteller. Als Verds des del 2008 quan s’acaba l’assaig s’hi fan estiraments, amb la finalitat que el múscul no es quedi tan tensat, es relaxi i s’evitin contractures. Però en aquest darrer any s’ha fet un pas més, donant eines als castellers per una preparació física com fer escalfaments abans dels assajos. També voluntàriament se’ls fa una visita prèvia i se’ls dona un pla d’entrenament de treball de força o d’elasticitat per prevenir lesions i rendir més.
Jo crec que els castells estan evolucionant tant que no entraria al cap de ningú que no evolucionin des del punt de vista físic, per què si tu vols fer castells més grans el casteller ha d’estar més entrenat i ha de ser més resistent.
Es pot dir que la preparació física arriba tard al món casteller?
És que en el món casteller per segons qui encara et parla de tradició. Si tu veus els castells des del punt de vista de tradició, doncs ajuntem-nos els divendres, assagem una estona i anem els diumenges a fer uns quants castells, i potser no t’entra pel cap aquesta part esportiva. Però si veus els castells des d’un punt de vista d’activitat esportiva -que des del meu punt de vista ho és al 100%, tot i haver acumulat al darrera una tradició que no s’ha de renegar-, si vols fer castells de 10, castells nets, sense manilles, etc, pel que fa a tronc, canalla, baixos, porta crosses, etc, té un esforç físic evident. Doncs com més preparada estigui aquesta gent, més rendiran durant el castell i menys es lesionaran.
Jo crec que sí que ha trigat molt el món casteller a veure tot això i a treballar cap aquí, per què tot just ara comença. Si em fas aquesta pregunta d’aquí 5 anys encara estarà molt més treballat!
Tres dies d’assaig i una o dues actuacions durant el cap de setmana, no és molta canya pel casteller?
Crec que no, hi ha molts esportistes que entrenen diàriament, professionals o no. El que passa és que s’ha de fer ben fet. Des del punt de vista tècnic planificant els assajos tal com toca, donar els dies de descans que toquen, les càrregues de treball necessàries… Tot plegat s’ha de fer des del punt de vista fent un treball de preparació física. De fet, als Castellers de Vilafranca en aquests darrers anys les lesions “cròniques” de sobrecàrregues o contractures han disminuit considerablement. La gent de la colla t’ho diu, que després d’uns assajos potents com els del divendres, l’endemà es lleven molt millor si han fet estiraments.
Durant la inactivitat castellera, a l’hivern, el casteller que fa més esforços, tant de tronc com de pinya, ha de seguir practicant exercicis per evitar lesions?
De fet el període clau perque un casteller es prepari és l’època que no hi ha castells. És com les pretemporades dels esportistes; arriben bé en els mesos claus perquè al darrera hi ha un treball. Als castellers sempre els recomano un mes o mes i mig de vacances un cop acaba la temporada. A partir del gener, febrer i març són els mesos importants on has de començar a fer un treball de força, on poses la base de que el múscul guanyi aquesta força de ressistència perquè després en els assajos ja puguis rendir. Assajant 2 o 3 cops a la setmana fas la resta perquè el cos s’acabi d’endurir i el múscul acabi de preparar-se.
A la mínima que un casteller presenta problemes d’esquena el seu metge ràpidament aconsella deixar de fer-ne.
Partim de la base; Els castells són bons per l’esquena? No. És bo córrer una ultramarató? Tampoc. Si un metge no coneix de res els castells, té la seva lògica que si a algú li diu que li fa mal l’esquena li recomanin no fer-ne més. Ara, si tu coneixes el món dels castells, el món de la fisioteràpia o de la medicina esportiva, en molts casos molts castellers poden continuar fent-ne.
Com?
Doncs amb una bona preparació física, coneixent el teu cos, fent una bona recuperació després dels assajos i actuacions. Hi ha castellers amb hèrnies discals que fan castells, però com s’han preparat bé poden fer-los. És com tot, si analitzes quina lesió tens i perquè et ve, fent una reeducació i un bon treball muscular es poden fer més coses del que pot semblar. Al casteller li diria; potencia això, tonifica l’abdominal, estira el dorsal ample, entra progressivament, comença fent castells de 6 a terra… Al final acabarà fent castells en el 80% dels casos. Si tothom que pateix mal d’esquena deixés de fer castells, ja no se’n farien.
Ets un dels membres del grup de treball del Col·legi de Fisioterapeutes que participa en una guia sobre lesions castelleres, això pot ajudar a aquests professionals que no coneixen tant el fet casteller?
Això és una iniciativa que ha sorgit del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya amb la Coordinadora de Colles Castelleres, del departament mèdic encapçalat pel Daniel Castillo. Compta amb diversos fisioterapeutes castellers que aportem les nostres experiències i coneixements. L’objectiu és crear un manual destinat a què el tinguin les colles, i si hi ha un fisio, utilitzi aquesta eina de suport. També per aquells fisioterapeutes que tinguin la seva consulta privada al seu poble i que no tenen per què entendre de castells, també poden disposar d’aquesta eina.
Creus que en l’organigrama de les colles falta afegir el paper del fisioterapeuta?
Crec que cada colla hauria de comptar amb un servei mèdic, un servei de fisioteràpia i un servei de preparadors físics que pugui donar eines als castellers que vulguin, sense estar-hi obligats, a saber què han de fer abans d’un assaig; com escalfar, què poden fer després d’un assaig, com estirar… És el mínim que pot fer una colla pels seus castellers, penso.
