L’endemà del Concurs

No va ser cap passeig triomfal dels Castellers de Vilafranca en el camí cap a la victòria, com en un principi podia intuir la majoria, però es van complir els presagis i va acabar guanyant la colla més en forma de la temporada. Es va imposar la seva capacitat de lluita, sacrifici i ambició utilitzant totes les cartes possibles per acabar alçant el trofeu; començant pel 3de10, que en els darrers set anys i fins ahir descarregaven en exclusiva, i que no va ser suficient per encarrilar-los còmodament cap al primer lloc, com també s’intuïa. 

Els verds van esgotar tots els recursos amb el segon 9de9f carregat de la història, aquesta vegada amb tres enxanetes per estalviar-se 30 segons o més que podrien ser decisius, i encarat amb un pom de dalt refet després d’un primer intent desmuntat. També carregant un 4de10 que no feien des del 2016, i entremig, superant el sotrac mental en deixar també en carregat el 4de9 amb l’agulla, que a priori havia de servir per acumular un coixí de punts important i liderar la classificació amb calma.
Al final, tres caigudes que esquitxen aquell regust agredolç que també poden tenir les victòries, un esforç ingent recompensat pel merescudíssim triomf que amplia la seva hegemonia al Concurs de Castells.

Castells de màxims i millor actuació en un Concurs, superant la pressió dels rivals i també de la plaça, que va tenir, una vegada més, mostres intolerables per part d’un sector del públic, que els va xiular fins i tot quan es va anunciar la seva entrada a plaça, o quan s’anunciaven alguns dels seus castells, com el d’un 9de9f que només Vilafranca havia tingut el privilegi de veure. Res ho justifica, ni el fet que a algú li pugui esgotar que s’hagin adjudicat 12 de les darreres 14 edicions. Res.

Una victòria que s’ha de valorar molt més pel paper que va oferir la Colla Vella, plantant més oposició del que ningú es podria imaginar. Venint d’on venien, els rosats ahir tenien molt més a perdre que a guanyar. En canvi, van sortir reforçats gràcies al magistral 4de9 de sortida, sense especular i amb tota la valentia que suposava tenint en compte el seu darrer precedent, i carregant un 4de10 que va ensenyar corda per a molt més, inclús en un primer intent que es va esfumar per detalls, nervis, pressió i totes les variables que tenen els 10 pisos.

Si en l’edició del 2018 els Castellers de Vilafranca no van ser capaços de superar la millor Colla Vella, la versió dels rosats d’ahir, arribant tocada emocionalment i amb baixes i canvis significatius, va oferir un cos a cos molt més igualat del que reflecteix la temporada d’uns i altres, però també el que reflecteix la classificació i la puntuació final del certamen.
Ahir, els rosats van acabar desestimant una cinquena ronda on les seves opcions implicaven sumar si o sí amb el 2de8, i fins i tot el 3de9 sense folre (tots dos van aparèixer anunciats per l’organització del Concurs). Una retirada precedida per un discurs del cap de colla vallenc, Manel Urbano, que fent ús de la calculadora reconeixia les seves possiblitats “però els números van darrere de les persones, persones molt petites”, va dir dirigint-se a tota la colla.

Cos a cos entre dues formacions culminat amb un emocionant desenllaç. Emocionant, però també molt dur. No pot ser de cap de les maneres que “l’espectacle casteller més gran del món” s’allargui set hores. No és saludable física ni mentalment pels castellers ni les castelleres, que l’endemà han d’anar a estudiar o a treballar. Fins i tot contraproduent pels interessos de la tradició. Ni pel públic presencial, o aquell que l’està seguint des del sofà de casa a través de la televisió o de la ràdio.

El Concurs és un aparador indiscutible pel fet casteller, però aquest aparador necessita millorar alguns aspectes. Els organitzadors tenen una tasca molt difícil, però algú haurà de plantejar quin ha de ser el model del Concurs del futur; si voler reunir les millors colles, les grans candidates o posant un tall de participació a partir de la gamma extra, per tal que ofereixin els millors castells amb una durada lògica, atractiva i raonable per tothom, o seguir apostant per un model obert i plural com l’actual, comptant amb un sector de colles que li donen un valor afegit i necessari, però que també pateixen les conseqüències per l’excessiva durada. Un cas flagrant van ser les tres hores d’espera que van haver de suportar els Xiquets de Tarragona per oferir el seu segon castell.

En qualsevol cas, la XXIX edició del Concurs va tenir molt més que la lluita per pujar al capdamunt del podi, i serà recordat per moments difícils d’oblidar com la recuperació del 3de10 de la Jove de Tarragona, que tancava el seu cercle a la TAP 10 anys després de la seva històrica primera aleta de 10. Castell decisiu i que els va servir per anar al capdavant durant una bona estona, i que de mantenir el nivell, en una pròxima edició poden deixar de ser una anècdota per convertir-se en una amenaça real per a la disputa del Concurs. 

També recordada serà l’impecable primera tripleta màgica dels Moixiganguers d’Igualada, brillants amb la seva estrena de 4de9f, que no semblava el primer de tota la seva trajectòria. Per no parlar d’un altre 4de9f protagonista del dia: la tornada per la porta gran dels Nens del Vendrell al Concurs de diumenge, penjant-se novament els galons de 9, set anys després i amb un emocionant desenllaç. I més èxits com els dels Xiquets de Reus i dels Marrecs de Salt, recuperant les sensacions de descarregar un castell de 9 cinc anys després del darrer, i fent una sòlida actuació de la gamma alta de 8, respectivament.
En un capítol a part, els Castellers de Barcelona van oferir un treballadíssim 4de9f i van deixar a mitges un 5de8 que no duien a plaça des del 2018.

Menys amables seran els records que t’acaben condicionant el dia. Com a la Colla Joves Xiquets de Valls. L’ensopegada del 2de8 -que va haver d’estrenar aixecador a darrer moment- i la manca de gamma la va deixar fora del combat, però amb un 3de10 que pot tenir opcions en unes setmanes. Els Capgrossos de Mataró oferint un treballat 2de9fm i veient com se li resistia el 5de9f que tan bé tenien en el segon intent, o als de Sants, el desencertat 7de8 que els va deixar tocats.