La possibilitat de tornar a assajar en grups de 20 persones no ha de ser motiu d’eufòria. La lluita contra la pandèmia continua vigent, per molt que se suavitzin algunes mesures, s’immunitzi a molta més població o finalitzi l’estat d’alarma. Encara tenim pandèmia per estona. Ni podem estar eufòrics perquè, per molta necessitat en recuperar qüestions tècniques retingudes en el que portem d’aturada obligada, amb 20 persones no es poden fer castells. Però celebro que algunes colles vulguin tornar a convocar a part dels seus, i a la vegada comprenc als que posen per davant l’esperit de grup i pensen que, si no és amb tothom, i ni es pot actuar a plaça, no cal tornar a l’assaig. Hi estic d’acord, però qualsevol opció ha de ser respectable.
Dit això, i en el context excepcional que ens ha tocat viure, la possibilitat de tenir 20 persones descalçades al pati, encara que no sigui gran cosa en una activitat en què s’impliquen desenes de persones més, es pot interpretar com la primera escletxa de llum dins d’aquest túnel fosquíssim en el que portem atrapats fa més d’un any. Crec que qualsevol acció, per mínima que sigui, serà profitosa. I aquelles formacions que puguin dissenyar dos, tres o més grups bombolla de 20 persones (com més grups, més inclusius seran) segur que sabran aprofitar tots els recursos, encara que només sigui cosa d’uns pocs pujant damunt d’uns altres pocs.
És obvi que el pom de dalt és la part del castell que reclamarà una renovació gairebé completa i que els més petits de les colles capitalitzaran la majoria dels grups bombolla. Aquella dita de ‘sense canalla no hi ha castells’, pren més sentit que mai. Així doncs, la captació de nens nous, renovar els poms de dalt i si es pot, ressituar de pis a la canalla que ja tenien les colles abans de la pandèmia, serà el primer pas cap a la recuperació global de l’activitat. En aquest punt crec que no hi ha debat i segur que d’entrada la majoria tirarà cap aquí.
Ben diferent és el debat de si és ètic o no començar a practicar també amb adults i haver d’excloure una part del grup. Perquè el que és de calaix també és que la colla que opti per això convocarà en primer lloc als que formen part del tronc habitual (o a membres de la pinya, folres i manilles amb habilitat o potencial per formar part d’un castell net). Per una banda té lògica perquè, ara per ara, tancar la pinya d’un castell en plena pandèmia no crec que entri en els plans de ningú fins que no sigui segur fer-les. Una altra cosa diferent serà plantejar-se pinyes d’algun simbòlic pilar de 4 o de 5 (i crec que molt aviat en veurem més d’un en diverses places).
Posant-me en la pell del cap de colla que es conformi convocant a grups de 20 adults, penso que ho farà pensant en el context d’un panorama absolutament nou en el que s’ha passat d’assajar 2 o 3 vegades a la setmana i actuar a plaça els diumenges, a acumular més d’1 any sense que el conjunt practiqui l’activitat. Sobretot buscarà que el casteller torni a connectar amb l’activitat, mantingui la forma i habilitat i recuperi el lligam i el compromís amb la colla. Es tractaria de calibrar les ganes i l’estat de forma, i aplanar el camí per quan tot el grup s’acabi incorporant. D’altra banda, a la canalla els podria estimular el fet de saber que els adults també s’estan preparant, a més de fer-los sentir més segurs per quan arribi el dia i s’acabi ajuntant tothom, com abans. El cap de colla que opti per convocar adults del tronc ho farà buscant el suport i la comprensió de tots i totes. Caldrà una comunicació ben argumentada entre la colla i tots els seus membres; Ser molt clars que a ningú se l’està discriminant perquè no forma o no pot formar part d’un grup bombolla, i que l’objectiu és solament anar rodant aquesta gent en benefici de tots. Per tant, com a mesura tècnica i preventiva en una situació excepcional, entendré al cap de colla que busqui mesures excepcionals i convoqui, de moment, a només a una part de l’estructura.
Sigui com sigui, s’assagi o no amb adults des de ja, és molt possible que quan recuperem les diades a les places, possiblement el 2022, i durant un bon temps, aquestes s’hagin de redissenyar i haguem d’adoptar noves dinàmiques amb les quals fins ara no comptàvem. Per tant, caldrà recuperar el temps perdut. Així que si ja es va avançant en alguna cosa, per petita que sigui, ha de ser benvinguda.
Les colles castelleres ja poden tornar als assajos en grups de 20 persones
