Un cop desinflat el soufflé i ha quedat per a la història que els Castellers de Vilafranca van carregar el primer Nou de nou a la Diada de Tots Sants del 2023, el castell, almenys en la seva versió de nou pisos, hauria d’entrar en un altre escenari de debat. Un debat que s’interrogui sobre la normativa del Concurs que, ara com ara, en regeix la carregada i la descarregada, així com la invalidació o les penalitzacions que se’n deriven. I, potser també, un debat que es preguntés sobre si la valoració del castell amb una o tres enxanetes ha de ser la mateixa a la Taula de Puntuacions del Certamen tarragoní. Abans, però, m’agradaria afegir la meva visó sobre la validesa de la fita dels vilafranquins. Per mi, el Nou de nou està carregat o, si més no, no hi ha cap prova que demostri que la construcció no va complir les normes recollides al Protocol de Plaça del Concurs per ser considerada carregada. Ha fet fortuna entre els “negacionistes” una fotografia interessada on apareix una Dos del primer Pom carregat que ja té un peu a la faixa de la sisena en el suposat instant precís de la carregada, és a dir, quan l’enxaneta posa el segon peu a l’espatlla del Dos contrari de l’últim Pom. És una fotografia clarament extemporània. I dic que és extemporània perquè està feta després de la carregada real, quan l’enxaneta ja havia situat el segon peu i es disposava a aixecar la mà per fer la tercera aleta. Dels diversos vídeos que han circulat, només n’he vist un que, més o menys, ensenya què va passar just abans que la Dos posés el peu a la faixa de la Sisena. Està gravat des del terra, a la banda baixa de la plaça. La qualitat no és excel·lent, però permet observar, si el reproduïm de fotograma en fotograma, passant un frame darrera l’altre, que quan l’Enxaneta llança el segon peu, la Dos encara els té tots dos a les espatlles de la Sisena. Dècimes de segon després, el peu de l’enxaneta desapareix darrera de l’aixecador del tercer Pom i la Dos fa el gest de començar a treure el seu. No he trobat cap fotografia o seqüència d’imatges posterior a aquest instant, presa des d’un altra angle, que mostri on són exactament els quatre peus en l’instant real de la carregada. Davant d’aquest escenari de black out, en absència d’una foto finish determinant, per mi el castell està carregat segons les regles del Protocol de Plaça. I no perquè no vingui d’una o dues dècimes i no calgui ser tant estrictes –que cal ser-ho-, sinó perquè, ara com ara, potser no es pot demostrar que tots quatre peus són al seu lloc, però tampoc no es pot demostrar tot el contrari. Per mi, les normes establertes al Concurs s’han de respectar sempre, dins i fora de la TAP, perquè és l’únic element que tenim per evitar arbitrarietats constants a plaça per part de les colles. Però quan aquestes normes no es poden aplicar amb absoluta justícia, claredat i imparcialitat, cal aplicar una dosi de sentit comú.
Ja s’ha explicat aquests dies com va anar la decisió d’incloure al Protocol de Plaça l’obligatorietat que, en el cas del castell coronat amb només una enxaneta, els Dosos s’estiguessin al seu lloc fins a la carregada, i que la norma obeïa a qüestions tan allunyades de la tècnica castellera com ho són les que tenen a veure amb l’estètica. Sigui com sigui, aquesta norma s’hauria de modificar. El més lògic, crec, seria que la retirada d’un peu per part d’un component o més dels tres pisos de Dosos es contemplés, si es vol, com una penalització, de la mateixa manera que és una penalització el fet que l’enxaneta no aixequi la mà. Una penalització, però no una desqualificació. Perquè, i ho deuen saber més bé els que hi ha pujat, al Nou de nou diria que la retirada d’un peu al pis de Dosos no afavoreix la carregada o descarregada del castell; ni l’afavoreix ni la perjudica. Per tant, deixem-nos de qüestions d’estètica o lletjor, perquè si fos per això alguns ja haurien prohibit castells tan meritoris com el d’estructura de Set.
El tema més espinós del Nou de nou, però, no són els peus dels dosos. És, al meu parer, que el castell, en totes les seves categories, es pugui fer al Concurs indistintament amb una o tres enxanetes i el seu valor sigui el mateix; i això, especialment en el Nou de nou, no és just. Coronar el primer pom del castell i, com l’u de novembre a Vilafranca, haver d’esperar-te trenta-tres segons de rellotge aguantant amb tot “allí” dalt fins a la tercera aleta, és més complicat que carregar-lo amb tres enxanetes i, un instant després de les aletes, poder-lo començar a descarregar. I aquí és quan apareix confrontada la teoria que amb tres enxanetes el castell remena més… Cal tenir en compte que som en un període casteller d’excel·lència, amb els Castellers de Vilafranca i, especialment les colles dels Xiquets de Valls, fent la Torre o Dos de vuit net i el Quatre de nou net “a cada cantonada”, que els vallencs han carregat el Tres de nou net, que els penedesencs han carregat el Pilar de nou, i que el Pilar de vuit el veiem descarregar no sé quantes vegades cada temporada, i ara resultarà que les enxanetes remenen el Nou de nou; com si tot sol ja no remenés prou! En fi, diria que fer aquest castell amb tres enxanetes no només no el sotmet a cap extra determinant de rebregades, sinó que el converteix en un castell més fàcil o menys difícil, tant se val. I ja no parlaré de l’essència dels castells, és a dir, de si l’ortodòxia mana fer-los amb només una enxaneta, perquè si cal innovar, doncs innovem i fem tots els castells amb les que es vulgui!
Arribats a aquest punt, aquesta diferència evident de dificultat com la traslladem a la Taula de Puntuacions del Concurs…? Com l’hi traslladarem en un futur si, com sembla, els castells acabaran englobats en grups de dificultat…? Heus aquí la qüestió. Es pot acceptar només amb una enxaneta -per desesperació dels que el fan amb tres-, o es pot no acceptar fer-lo amb només una enxaneta, per enuig dels altres. Això, o establir-ne dues puntuacions -que estic gairebé segur que mai no passarà-, o deixar-ho com està, que és el més probable, més diplomàtic i menys complicat per a l’Assessora del Concurs. Sigui com sigui, del que sí que estic segur és que, si no hi ha un daltabaix, el Nou de nou serà un castell clau al Concurs de l’any que ve, i que, com a mínim, els Castellers de Vilafranca, però també la Colla Vella dels Xiquets de Valls i, segurament, la Colla Jove Xiquets de Tarragona –les altres dues colles que fins avui l’han “tastat” a l’assaig-, se’l plantejaran per a la Tarraco Arena. Descarregat, que el dia de Tots Sants ja vam veure que és més que possible, val més que els dos castells de deu i que el Dos net i el Quatre net descarregats; i només carregat tot just se situa per sota del Quatre sense folre descarregat, que no és fàcil. És, doncs, una cirereta per a les colles amb més massa de camises, ara que els vilafranquins hi han tret l’entrellat de l’encaix per baix, el gran repte tècnic que han sabut resoldre amb nota els responsables de Cal Figarot. Per cert, havent vist el castell a la Diada de Tots Sants, diria que és menys difícil del que em pensava. No sé si és que els Castellers de Vilafranca el van fer més fàcil del que em pensava o que el castell ja ho és per se, però jo no m’hauria jugat res a favor dels Verds. I, amb només una enxaneta, encara menys. Una grandíssima sorpresa!
