He llegit l’article de rèplica que l’amic Xavier Brotons em dedica el passat dia 28 de setembre, i sense cap ànim de polèmica vull fer-li alguns aclariments. Brotons em retreu que no és cert el que vaig dir que no ha quedat cap rastre de tradició oral respecte l’intent de 4de9 net del Catllar del 1881, i diu que un vendrellenc, en Salvador Sanabra Bruix li va dir a Pere Ferrando que havia conegut el casteller Joan Farré (Jan de la Casa Roja), que havia pujat a segons en un 4de 9 net al Catllar. Potser jo em vaig expressar malament o tu Xavier no ho vas entendre bé, però jo l’únic que deia és que “mai m’havien parlat els seus protagonistes o descendents”. Aquesta font oral és de l’any 1970, o sigui, més o menys des del moment precís que es comença a fer “bullir l’olla” d’aquest castell. A més, que hi hagués pujat no és cap garantia que s’hagués fet.
Quan fas referència a Lluís Solsona dius: “Com bé recorda Bartolí, en un article publicat el 1987 a la revista Foc Nou…”. T’equivoques Xavier, jo no parlo del 1987, sinó del llibre “Geni casteller” publicat el 2010, i si el Lluís va morir el 2011 com dius, no crec que en tant curt espai de temps canviés d’idea. No confonguem més els lectors.
Com que de referència escrita només hi ha la crònica de Ramon Roca Vilà, i tothom ha begut d’aquesta única font, no puc entendre com Pere Ferrando pot diferenciar el primer del segon, quan Roca diu que va passar el mateix. La defensa que em fas Xavier, la trobo un xic ingènua. Et reconec una gran sinceritat quan dius: “Per mi el més destacat (i criticable) és que en cap dels dos casos ni Solsona ni Ferrando van justificar el seu canvi de parer”.
En quan a la seva relació personal sobre aquest 4de9 net és cert que afirma “que no es pot dir rotundament que la Colla Nova carregués l’agost del 1881 el 4de9 net al Catllar, ni més ni menys”. Recordo que jo ho deia. Brotons i Beumala són més discrets i almenys ho posen en dubte i crec que no es diferència gaire del que ells afirmen. Amb tot, jo el que els hi retreia és que no em responguessin si era interpretable el final de la frase de Ramon Roca on diu: “Probaronlo nuevamente i volvio otra vez al suelo”. Per als presentadors del llibre la meva queixa era únicament això, i no van voler contestar-m’ho.
Després, Xavier, fas una sèrie de reflexions sobre la nota del cronista defensant tota classe d’interpretacions, fins arribar a lligar-ho amb el que va passar amb el 5de9 amb folre de la Colla Vella per la diada de Santa Úrsula del 1883. Aquest castell tu saps que està ben documentat, que l’enxaneta i aixecador gairebé eren baix quan va caure, i no té punt de comparació amb el 4de9 del Catllar.
Tampoc entenc quan dius: “Sigui com vulgui, vull aclarir que l’únic motiu pel qual el dia de la presentació del llibre vaig “esquivar” aquesta pregunta de Bartolí va ser perquè vaig considerar que ens estàvem allargant massa en una qüestió massa concreta de la publicació que estàvem presentant”. Vols dir Xavier que això era el motiu principal? O la realitat és que la pregunta era massa punyent?
Si bé és veritat que vaig escriure que si les referències que es posen no es transcriuen exactament com es troben escrites no tenen cap valor, en cap moment he volgut dir que no trobés interessant i correcte el treball fet per l’autor i, per tant, la meva més sincera enhorabona per a en Joan Rovira Miró.
